El Barça i la tàctica del desgast

El FC Barcelona, entossudit com està a executar l'assetjament alt i gràcies al seu peu per combinar la pilota a les zones determinants, aconsegueix arraconar la majoria dels rivals a la seva àrea o a la seva zona de creació. “Molts equips ens esperen enrere, és una cosa a la qual hi estem acostumats”, va advertir l'any passat el tècnic blaugrana Luis Enrique com una conseqüència a la seva proposta futbolística. El millor exemple va ser el Llevant el cap de setmana passat, amb les línies ben atapeïdes a la vora de l'àrea, amb tres centrals que exigien la profunditat dels laterals blaugrana, sempre amb la idea de no oferir fissures ni rampes cap al gol. “Quan vénen equips tan tancats, el que costa és obrir la llauna. Després arriben més gols”, va exposar Bartra en acabar el duel, que va fer diana gràcies a una ruptura des de darrere i un centre mesurat de Messi. “En el moment en el qual hem marcat el primer, s'han obert els espais i n'hem pogut fer més”, va abundar Alves. Però això, fins avui, costa més del que costava abans.

En els quatre partits que ha jugat de Lliga, el Barça no ha pogut marcar en el primer temps sinó que els vuit gols van arribar després de l'entreacte. L'Athletic (0-1) i l'Atlètic (1-2) van seleccionar els moments de pressió igual que el Màlaga (1-0) i el Llevant (4-1) es van resguardar a la seva àrea. Però la falta d'encert en el primer acte és una mica estrany si s'atén als registres del curs anterior, quan en el 65% (25 de 38) dels partits sí que van festejar una miqueta abans d'enfilar el túnel de vestidors per al descans. “Això és perquè ens esperen enrere, perquè ens plantegen partits tancats i no és fàcil superar dues línies de cinc”, explica una veu autoritzada del vestidor blaugrana; “però tampoc és normal. Crec que no passa de ser una anècdota perquè al Roma [en el partit de la Lliga de Campions], per exemple, sí que vam aconseguir batre'ls en el primer temps”.

Passa, de la mateixa manera, que Luis Enrique no negocia amb l'esforç ni la intensitat, per la qual cosa reclama el mateix ritme i intensitat de l'inici al final de partit. “Com solem tenir la possessió de la pilota, en ocasions és lògic que els rivals arribin al final dels partits cansats de perseguir la pilota”, convenen des del vestidor blaugrana. Els nombres així ho expliquen. Mentre que a la temporada passada el Barça va marcar 39 gols en els primers temps, en els segons va multiplicar la xifra i va arribar als 71. Així ho va explicar Víctor Casadesús, jugador del Llevant. “Un cop ens han fet el primer, hem estirat les línies i han aparegut més buits i llavors ens han rematat bé”. És, en definitiva, la tàctica de la pressió alta, la possessió i les combinacions en camp aliè, la tàctica del desgast.