Al Barça, mitjos i fondistes

El curs passat el ball dels migcampistes dansava a ritme de rock & roll. No hi havia partit en el qual Luis Enrique repetís cromos, convençut que amb les rotacions a la zona de més exigència física per les anades i vingudes donaria oxigen i salut a l'equip, també ritme, els mesos finals de la competició. No es va equivocar l'entrenador del Barça, que va aconseguir donar una marxa més als seus futbolistes quan la resta esbufegava i treia el fetge per la boca. I ho van guanyar tot. Ara, s'enfronten a una temporada diferent marcada per les lesions, per l'exigència del calendari i per la sanció de la FIFA fins al gener.

No canvia la nostra planificació física perquè no n’hi ha prou amb estar fort només una part de la temporada Luis Enrique, tècnic del Barça

“Però tot això no canvia la nostra planificació física perquè no n'hi ha prou amb estar fort només una part de la temporada”, va esgrimir aquest dissabte l'entrenador blaugrana. Tot i això, Luis Enrique ja va exposar a l'Olímpic de Roma i a la ciutat esportiva del Barça que preveu utilitzar el desplegable del filial. “Tiro d'ells per nassos i perquè Gumbau, ascendit ara, és interessant”, va advertir. Però difícilment actuaran de partida i els jugadors del primer equip que queden dempeus s'han d'esprémer al principi d'aquest any per aguantar la tirada després. Com és el cas dels migcampistes, on s'accentua la cursa de fons.

En el curs anterior, el Barça va presentar nou mitjos diferents en els primers 18 partits. Xavi aportava la pausa i la possessió en els duels agitats; Mascherano hi posava el múscul de migcampista i Samper el toc de primeres; Rafinha conduïa en les anades i vingudes; i Sergi Roberto barrejava una mica les característiques de tots. Sumaven i donaven aire al trident més usat, que era el de Rakitic, Busquets i Iniesta, utilitzats fins a cinc vegades. Aquesta temporada, no obstant això, el mateix trio ja comptabilitza un matx més al camp, ja que van jugar els tres duels de Lliga, el xoc de Champions d'aquesta setmana davant el Roma, a més de la Supercopa europea i la tornada de la Supercopa d'Espanya.

L’alleujament del gener

És, precisament, un calendari aclaparador –el Barça afronta les visites als estadis de l'Athletic i l'Atlètic (partits vençuts), Sevilla, Madrid i València– un altre motiu que sufoca l'equip, ja que també ha d'afrontar el Mundial de Clubs al desembre, mes previ a l'aixecament del veto de la FIFA sobre el club, que va poder aconseguir els serveis del lateral Aleix Vidal i el mig Arda Turan, ara a la rebotiga. “Queda poc perquè puguem comptar amb ells”, es va acontentar Luis Enrique, conscient que quan comenci l'any que ve tindrà reforços i cames fresques, confiat també que no es noti l'habitual costa de gener. Però, fins llavors, no hi ha recanvis a la medul·lar, com a mínim de moment, perquè Rafinha es perdrà gairebé tota la temporada i Sergi Roberto s'ha afermat a la rereguarda dreta a l'espera que torni Alves, que en principi sí que podria participar en el duel d'aquest vespre contra el Llevant (20.30 hores. C+ Partidazo) després d'haver-se entrenat aquest dissabte amb normalitat.

No crec que endarrereixi Messi ni Neymar; tenen gol i creen moltíssim perill prop de l’àrea Luis Enrique, tècnic del Barça

“No podria endarrerir Messi o Neymar?”, li van qüestionar al tècnic. “No ho he pensat i no ho crec; tenen gol i creen moltíssim perill prop de l'àrea”, va resoldre. De la mateixa manera, tampoc sembla que Mascherano pugui donar el relleu a Busquets perquè Piqué continua sancionat i Vermaelen lesionat. Com Douglas, també a la recta final de la seva recuperació, i Bravo.

“Hem de superar els problemes i resoldre'ls amb els jugadors que tenim i amb els del filial. La sanció condiciona i per això vam intentar que no se n'anés ningú. Però aquesta és la situació que tenim”, va exposar Luis Enrique. Encara que va descartar el discurs pessimista: “Tant de bo en la propera campanya tinguem els mateixos problemes perquè això significarà que hem guanyat títols”. Però de moment se centra en el Llevant, on presumiblement els migcampistes seguiran amb la seva cursa de fons. “M'espero un rival amb la mateixa identitat que l'any anterior, acumulant jugadors en defensa propers a l'àrea. I sempre és difícil atacar un rival tancat”, va convenir. Però malgrat tot, el calendari, els contratemps de la FIFA i les lesions, ho té clar: “Seguim pensant que si no som el millor equip, som un dels millors”.