De fracàs en fracàs

És difícil aconseguir menys suports i més desqualificacions de les que està rebent la candidatura Junts pel Sí amb la qual Artur Mas es proposa seguir com a president de la Generalitat. Espanya, al contrari de la idea que estan difonent els candidats independentistes, és un país seriós i considerat internacionalment, i tot i que ha perdut una mica del seu pes diplomàtic a Europa i el món com a conseqüència de la crisi i de la imperícia dels últims governs, segueix tenint l'estima i el suport dels principals líders mundials i és un dels socis més fiables de la UE i de l'OTAN.

Tal com reconeix el mateix Artur Mas, el sobiranisme ha volgut desafiar l'Estat a la pista internacional, en una estratègia que podria semblar vencedora. Si no es produïa la internacionalització promoguda pel seu Govern, significava que a ningú li preocupava que Catalunya se separés d'Espanya i que l'operació es preveia fàcil i possible. Si es produïa la reacció, com ara ha estat el cas, això significava que la proposta anava de debò. Mas haurà aconseguit l'efecte plebiscit que tant buscava però també ha demostrat que la seva força efectiva i sobretot la seva capacitat de teixir aliances, dins i fora, està prop del zero absolut. La campanya organitzada pel Govern català ha aconseguit la pobríssima collita d'uns escassos suports de subcomissions parlamentàries a un abstracte dret a decidir entre els quals destaca els d'un congressista nord-americà del Tea Party conegut pel seu suport a Putin en la invasió de Crimea.

Ara la reacció està arribant des de dins. Primer va ser el Cercle d'Economia, la prestigiosa institució de la societat civil catalana, que va rebutjar la ruptura amb la legalitat i l'eventualitat de la independència. Després han estat el Cercle d'Empresaris i l'Associació de Banca Espanyola, que han explicitat el que tots sabien però ningú gosava dir: que ja han començat els anuncis de deslocalitzacions i es perceben els desincentius a les inversions, i que tot això anirà a més en cas que es facin passos irreversibles cap a la secessió. En termes similars s'ha expressat la patronal de les telecomunicacions. A ells s'han afegit un nodrit grup d'exministres dels grans partits de Govern, UCD, PP i PSOE, que a més han demanat el reconeixement de la singularitat de Catalunya a la Constitució. La major part d'aquestes iniciatives en contra del projecte secessionista van acompanyades de propostes de sortida al conflicte, que arriben a incloure una consulta legal i acordada als catalans sobre les seves relacions amb la resta d'Espanya.

El pla sobiranista ha aconseguit una pobra collita. La seva capacitat de teixir aliances, dins i fora, està prop del zero absolut

A aquests revessos se sumen els que han infligit les juntes electorals a l'estranya idea que té Artur Mas sobre la neutralitat de les institucions, inclosa la presidència, durant les campanyes electorals. El president va fixar per a la Diada el primer dia de campanya, amb l'evident propòsit avantatgista d'aprofitar l'habitual cobertura excessiva i colossalista que TV3 i Catalunya Ràdio, els mitjans públics catalans, han prestat des del 2012 a totes les grans manifestacions sobiranistes. No va tenir objecció a afegir a aquesta descarada cobertura partidista una intervenció institucional en directe com a president, amb petició de vot inclosa, desatenent els advertiments i els recursos dels altres partits.

Tot això ha estat objecte de decisions desfavorables dels organismes d'arbitratge electoral, que han exigit un tracte equivalent, demà diumenge, als partits que no van ser a la Meridiana, i han renyat el president perquè no torni a instrumentalitzar en campanya la seva condició presidencial. Són molt lamentables i impròpies de mentalitats liberals i democràtiques les reaccions coordinades de les dues associacions convocants de la Diada i patrocinadores de la candidatura Junts pel Sí i de la direcció dels mitjans de comunicació públics, que han desqualificat les juntes electorals, qualificades d'espanyoles, i han denunciat el seu arbitratge com un atemptat a la llibertat d'expressió i un estat d'excepció informatiu.

Al desconeixement de Mas sobre les claus de l’escena global s’uneix la seva incomprensió de les regles de l’Estat de dret

Per culminar el disbarat, l'ANC i Òmnium Cultural han fet una crida a no sintonitzar TV3 aquest diumenge a la tarda, quan la televisió pública es veurà obligada a retransmetre en directe els actes de campanya dels partits desfavorits per la peculiar campanya iniciada en la Diada pel president. En l'escenari internacional i europeu Mas ha demostrat una ignorància supina; però ara demostra una inquietant incomprensió de les regles de l'Estat de dret i del contingut de les llibertats individuals, inclosa la d'expressió, que en cap cas serveix per cobrir les arbitrarietats d'uns mitjans de comunicació públics rendits al servei d'un partit i d'una ambició personal.