Un so un xic més adolescent

De nou la parcel·la musical més clàssica de la Mercè, el Mercè Música, convida a inundar la ciutat de Barcelona d’humanitat desitjosa de festa i ballaruga. Seguint la línia dels darrers anys, dues característiques de la proposta: res de nou i, aparentment, oferta per a tots els públics, encara que aprofundint una mica en l’ampli programa, l’oferta d’aquest any sembla especialment dirigida a un públic eminentment adolescent. És l’únic canvi aparent si exceptuem algun nou espai, com la plataforma marina del Fòrum. Una picada d’ullet al passat? A les primeres Mercès democràtiques hi havia una plataforma marina en el llavors recentment recuperat Moll de la Fusta i molts encara recorden les agradables (?) capbussades d’alguns assistents, amb salvament de la Creu Roja inclòs, al ritme d’Irakere.

Amb el programa a la mà, doncs, els canvis són un cop més mínims i l’interès musical queda, com sol ser normal en els últims temps, molt per sota de l’interès popular mitjà. Això sí, els rumors que es colen per les parets del nou Ajuntament apunten a canvis molt més substanciosos per a edicions imminents, tant de forma com de fons. S’esperen amb gust.

Del gros de la programació d’enguany, amb tot, es poden rescatar propostes notablement interessants. Algunes d’elles podrien ser les següents:

Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver. Tres personalitats tan properes com dispars amb un denominador comú: la cerca d’un surrealisme tan casolà com nostrat. El trio es va reunir a Vic el setembre del 2013 per a un únic concert, tot revisant cançons i reinterpretant les dels altres; la cosa va funcionar, és clar, i ara com ara no s’albira un final. (Divendres 18. Avinguda de la Catedral, 00.30 hores)

Maria del Mar Bonet. Encara amb el record de les seves moltes Mercès a la plaça del Rei, la gran dama de la cançó catalana torna per recordar un dels seus millors i més entranyables enregistraments: Alenar. Un disc de 1977 amb temes tan recordats com Es fa llarg esperar, Petita estança o Què volen aquesta gent? (Dissabte 19. Avinguda de la Catedral, 00.30 hores)

Els Pets i Gertrudis. Dos exemples summament diferents però igualment importants de la millor música pop que es fa per aquí. I en tots dos casos amb un toc indiscutiblement festiu. El rock ja veterà dels tarragonins Els Pets i les picades d’ullet rumberes dels vallesans Gertrudis. (Dissabte 19. Avinguda de Maria Cristina, 23.30 hores)

Jordi Sabatés. El conegut pianista i compositor barceloní sempre ha estat aquí, encara que en els últims temps se’l vegi poc perquè desplega l’essencial del seu treball a l’estranger. Per sort aquesta Mercè ens retorna el seu superb homenatge a l’etern Benny Moré, i d’aquí poques setmanes un altre local barceloní reposarà el seu espectacle dedicat a Buster Keaton. Pot ser l’inici d’una nova relació de continuïtat amb el públic barceloní. (Dimecres 23. Avinguda de la Catedral, 22.30 hores)

Joan Dausà, Els Amics de les Arts, Els Catarres i Oques Grasses. La sorra del Poblenou es convertirà un any més en pista de ball i de xerinola sota un lema tan ampli com és Mediterràniament. Quatre pesos pesants del panorama pop català compartiran aquest escenari marí amb quatre propostes molt diferents que van de la quotidianitat a la gresca, de la poesia propera del dia a dia al reggae a la casolana. Bona barreja (Dimecres 23. Escenari de la platja del Bogatell, 21 hores)