L’allau de refugiats deriva en crisi política per a Merkel

La pressió va a més. La cancellera Angela Merkel va connectar a principis de mes amb una majoria d'alemanys commoguts per les escenes de refugiats que fugien de la guerra. “Ho aconseguirem”, va exhortar Merkel als seus conciutadans en un crit d'ànim. Però a mesura que passen els dies, la preocupació creix. Els fluxos d'arribada no cessen, cada vegada més administracions es veuen sobrepassades i els retrets dels estats federats pugen de to. A la CDU de Merkel comença a inquietar la impressió que ningú té un pla. Aquest dijous la crisi es va cobrar la seva primera víctima política amb la dimissió del responsable governamental dels refugiats.

Manfred Schmidt, fins ara president de l'Oficina per a la Migració i els Refugiats, va justificar la seva decisió per “motius personals”. Però se'n va en ple huracà polític en què la seva figura i la del seu cap directe, el ministre de l'Interior i estret aliat de Merkel, Thomas de Maizière, havien estat criticades. La reunió del Govern federal amb els líders regionals de dimarts va derivar en una monumental esbroncada, en què representants dels lands, els encarregats de gestionar els nouvinguts, van retreure al ministre de l'Interior falta d'organització i incapacitat per accelerar uns tràmits que s'allarguen mesos i mesos. Entre els més crítics hi havia els socialdemòcrates i els cada vegada més díscols socialcristians bavaresos. Però els dubtes també creixen a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix Merkel.

El tabloide Bild va informar aquest dijous d'un sopar en un restaurant berlinès en què diferents líders democristians van retreure a la seva cap la falta de rumb. Ja no estan sols els socialcristians, que van ser els primers a treure la destral de guerra en titllar d'error absolut la decisió del 5 de setembre de portar a Alemanya els refugiats que s'amuntegaven a Hongria. La CSU, els germans bavaresos de la CDU, van forçar la cancellera a fer un gir radical una setmana més tard, quan va instaurar controls a la frontera amb Àustria, deixant en suspens el Tractat de Schengen durant un temps indeterminat. Va ser el senyal que l'oposició a la seva política de portes obertes anava de debò.

Respostes als alemanys

Las fonts governamentals consultades per aquest diari confirmen que la preocupació va en augment i que com més aviat millor cal donar respostes als ciutadans, que es pregunten quants refugiats arribaran i quants es pot permetre a mitjà termini un país com Alemanya. Les estimacions –800.000, un milió, més encara?– són ara com ara paper mullat. Al Govern temen que l'onada de simpatia cap als nouvinguts pugui esfumar-se si els mitjans de comunicació comencen a donar notícies negatives de joves immigrants ficant-se en embolics. Les administracions, a més, s'enfronten al repte majúscul de donar allotjament fix –i no en tendes de campanya– a desenes de milers de persones abans de l'hivern.

I, mentrestant, el flux d'arribades continua. Dimecres es va duplicar la xifra de dimarts. I les autoritats alemanyes van enviar aquest dijous els mateixos trens especials a Àustria per recollir 2.000 sol·licitants d'asil que seran repartits al llarg del país.

“A les seves primeres declaracions, les paraules de Merkel van fer l'efecte que Alemanya estava preparada per rebre centenars de milers de persones, cosa que ha estat rebatuda per l'allau d'arribades. Potser no va ser un error dir que acolliria els que estaven a Hongria, però no en va calcular adequadament les conseqüències”, sosté Josef Janning, director de la secció berlinesa del think tank ECFR.

Davant la gravetat de les crítiques que està rebent aquests dies, Merkel va respondre dimarts passat. “Si hem de començar a disculpar-nos per haver ofert una cara amable en una situació d'emergència, aquest ja no és el meu país”, va dir la cancellera.

Amb aquesta frase carregada de sentiment, una cosa poc habitual en les seves declaracions públiques, Merkel volia respondre a la pregunta que molts es fan i que ahir resumia Die Zeit a la seva portada: “Sap el que està fent?”. El setmanari il·lustrava el titular amb una foto de la cancellera fent-se una selfie amb un refugiat somrient. I és que les crítiques que surten del seu propi partit no es dirigeixen només contra decisions concretes. Li retreuen també gestos –les selfies, les seves declaracions que el dret d'asil no coneix límits...– que han pogut contribuir a escampar la imatge pel món que Alemanya està disposada a acollir tothom que desitgi abandonar el seu país.