25 exministres demanen debatre la singularitat de Catalunya

Un total de 25 exministres d'UCD, PSOE i PP ha subscrit un manifest en què advoquen perquè s'obri una “anàlisi rigorosa” sobre si la singularitat de Catalunya està sent “reconeguda i valorada de manera justa”, a fi de donar resposta a les “aspiracions legítimes dels catalans”. Els expolítics, membres de la Fundació Espanya Constitucional, proposen una reforma de la norma fonamental en l'organització territorial. El text demana el dret a decidir “entre tots” i subratlla que no fer-ho així “equivaldria a un cop d'estat”.

Dels 25 firmants del manifest, titulat “Ante el intento de separar Cataluña de España. Llamamiento a la reflexión y a la concordia”, 14 van ocupar una cartera ministerial amb un Govern d'UCD, set amb un Executiu del PSOE i quatre ho van fer amb el PP. Tots estan ja retirats de l'acció política. Entre ells hi ha noms com Marcelino Oreja (president de la fundació), Rodolfo Martín Villa, Pío Cabanillas i José Lladó, per UCD; Cristina Garmendia, José Bono, Cristina Alberdi, César Antonio Molina, per al PSOE; i Josep Piqué, Eduardo Zaplana, Abel Matutes i Eduardo Serra, per al PP. La Fundació España Constitucional va ser impulsada per Bono i Zaplana el 2013 per defensar la norma fonamental.

El document consensuat, a què ha tingut accés EL PAÍS, parteix d'una crida al diàleg a les principals forces polítiques davant “un propòsit tan greu i desenraonat” com és “un plebiscit separatista” que planteja Artur Mas a les eleccions del 27-S. Els firmants recorden que la Constitució va consagrar una “àmplia descentralització política” i que Catalunya “mai abans havia gaudit d'una autonomia tan profunda”. No obstant això, reconeixen que hi ha noves circumstàncies que aconsellen avui estudiar la reforma de la norma fonamental. En aquest canvi, assenyalen l'organització territorial de l'Estat com una qüestió que la Constitució va deixar “molt oberta” i que hauria de ser “actualitzada”, “per ajustar-se millor i de manera equitativa a les necessitats del conjunt d'Espanya i dels perfils singulars propis de les seves comunitats”.

En aquest sentit, el manifest advoca per propiciar davant l'opinió pública “una rigorosa anàlisi sobre si la seva singularitat [la de Catalunya] està sent reconeguda i valorada de manera justa i a continuació donar una resposta pertinent a les aspiracions legítimes dels catalans”.

Els exministres carreguen contra el procés sobiranista. “Imposar com a fet consumat una Espanya sense Catalunya és absurd”, subratllen. I demanen “dret a decidir, sí, però per a tots i entre tots”. “No fer-ho així equivaldria a un pronunciament o cop d'estat”, afegeixen.

Davant una declaració unilateral d'independència, els expolítics creuen que “no es podria retreure a cap Govern que fes servir” la potestat de suspendre de manera total o parcial l'autonomia de Catalunya. També consideren que “caldria utilitzar” instruments de “caràcter penal, d'ordre públic i, en general, coactius” per fer complir la Constitució. No obstant això, assenyalen que prefereixen les vies de reflexió i concòrdia.