La pugna per Catalunya es trasllada als Estats Units

La partida pel futur de Catalunya també es juga a Washington. En menys d'una setmana, el Govern d'Espanya i la Generalitat han mogut les seves peces a la capital política del món. La diplomàcia espanyola creu que són un èxit les paraules del president Barack Obama dimarts després de reunir-se a la Casa Blanca amb el rei Felip VI. El demòcrata Obama es va declarar favorable a una Espanya “forta i unificada”. Dies abans, diversos congressistes republicans van donar suport al dret de Catalunya a celebrar un referèndum sobre la independència.

Les dues declaracions, la d'Obama a favor de la unitat d'Espanya, i la dels tres congressistes en defensa al dret a l'autodeterminació, són resultat d'un esforç dels governs d'Espanya i el català per sumar suports a la seva posició.

La batalla no és nova. Va començar amb l'inici de les grans manifestacions sobiranistes, el 2012. Enfronta dues parts desiguals: el Govern d'Espanya, aliat lleial dels EUA, i un Govern autonòmic que, a l'inici del procés, no comptava amb cap emissari a Washington. Avui té una petita delegació a Washington encapçalada per Andrew Davis, un nord-americà que coneix bé Catalunya i exerceix d'ambaixador oficiós.

Els sobiranistes s'han mogut amb agilitat en universitats i laboratoris d'idees. Es tracta de buscar complicitats internacionals davant el bloqueig del diàleg amb Madrid. Però la victòria més important va arribar el 9 de setembre. De visita a Washington, el secretari d'Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, es va reunir amb quatre membres de la Cambra de Representants. A la sortida, tres dels congressistes, entre els quals dos d'origen cubà, van parlar a favor del dret de Catalunya a celebrar un referèndum.

“No veig cap raó per la qual el poble de Catalunya no pugui organitzar la seva pròpia elecció sobre si vol ser part d'Espanya”, va dir Dana Rohrabacher, president del subcomitè sobre Europa a la Cambra de Representants. La defensa del dret a l'autodeterminació, associada al president Woodrow Wilson, té tradició als EUA. Obama apel·la ocasionalment a aquest dret. Però també té tradició l'unitarisme. La Guerra Civil va resoldre el debat sobre les secessions internes als EUA. I cada matí en milers d'escoles els nens juren la bandera d'“una nació, sota Déu, indivisible”.

També les paraules d'Obama amb el Rei són, segons va donar a entendre el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, fruit d'un treball de persuasió. “No hi ha res gratis en aquesta vida”, va dir en una recepció amb el Rei a la residència de l'ambaixador espanyol a Washington. El reforç de les bases nord-americanes de Morón i Rota ha consolidat l'aliança militar amb els EUA, que veu a Espanya un aliat clau davant l'amenaça gihadista.

En parlar d'una Espanya “forta i unificada”, Obama gairebé va calcar les paraules que va pronunciar abans del referèndum d'independència a Escòcia, fa un any. Llavors Obama va dir que els escocesos haurien de decidir. Aquesta vegada, sense citar Catalunya, es va cenyir a la defensa de l'Espanya unida. La satisfacció a la delegació espanyola era visible.