Mas no diu “Queterunya”, segons un dossier secret

El run run (si Ada Colau ens permet fer servir aquest terme) corre per les xarxes des que José Antich ho va difondre al seu mitjà, elnacional.cat: hi ha un dossier sobre Mas circulant per Madrid a l’espera que algú el publiqui, assegurava l’exdirector de La Vanguardia. En la memòria de l’internauta més llegit (o el que sap posar Artur Mas a Google) apareixerà que en la campanya del 2012 va sorgir un informe de la UDEF del qual la mateixa institució policial es va desmarcar, però que va influir en la campanya. I ara, n’hi haurà un de nou? Antich diu que sí, i Twitter que també... però esclar, com que la xarxa és incapaç de prendre’s res seriosament, les apostes són més variades que la llista de conquestes de Paquirrín.

Què poden treure de Mas? Doncs moltes coses: la hipòtesi número 1 és que té una identitat secreta. Hi ha una sospita recurrent a la política catalana que @ganyet s’ha encarregat de recordar: “@Mas_enfurecido és en realitat Artur Mas”. Fa temps que es rumoreja, però… i si no és això? I si és un agent doble al servei de l’imperi? Doncs potser sí, però no exactament d’un imperi real, perquè @leotaxil ha trobat que Mas és en realitat el príncep de la pel·lícula Shreck i que té uns deutes amb l’Estat…

La hipòtesi 1 del dossier de Mas acaba lligant el president amb una de les imatges més impressionants que s’han vist aquesta campanya: “Mas és el coreògraf de Miquel Iceta”, explica @nudesp. Si és així, que algú li faci un monument.

La hipòtesi número 2 de la porra del dossier de Mas és que el president ha comès un delicte econòmic. Bé, més que un fet punible per Hisenda, un tic que s’atribueix tòpicament als catalans: ser garrepa. En @santitola denuncia que “Mas va a Ikea només per emportar-se llapis petitons i metres de paper”, i no riguis perquè segur que tu has agafat més d’algun llapis d’aquests i encara el tens per casa, que tot s’acaba sabent. Més tics garrepes en els quals podríem assumir un mea culpa col·lectiu? El de @mikelvives: “En Mas va posar monedes a la zona blava fins a les 19:55 i encara tenia monedes de 10 cèntims”. I què me’n dieu, del garrepa de bar? A Mas se l’identifica amb dos tipus: el de taverna basca –“Artur Mas amaga escuradents per pagar menys quan va a menjar pintxos”, diu @cataloniaman– o el de consumir molt poc en molta estona: “Artur Mas quan va al karaoke demana una aigua per pagar el mínim i s’hi està tota la nit”, denuncia @jmbunyol.

Si la hipòtesi 1 és que Mas amaga una identitat secreta i la 2 que ha comès un delicte econòmic tan gran com ser un garrepa, la tercera porra del dossier de Mas ja s’allunya de l’informe de la UDEF i passa directament a mostrar aspectes inconfessables de la seva vida privada. Per exemple, @amadeubrugues revela que un dels girs més reconeixibles del president, allò de dir “Queterunya”, és en realitat postureig: “A casa diu ‘Catalunya’ normal”. La @iaiatoneta afegeix que el president té un costum lleig amb la família Rakosnik: “Artur Mas fa veure que no té cobertura quan li truca la sogra…”. Però el delicte més inconfessable, la revelació que si sortís al dossier faria trontollar la carrera política de Mas, l’explica @samadafarriols: “Mas és un fanàtic de Cine de Barrio”.

De moment, l’existència del rumorejat dossier Mas és una incògnita. El que és clar és que si surt es farà difícil de dir si el que llegirem és veritat, és mentida, o és una versió renovada d'En Pere i el llop.