Els efectes de la crisi

Un altre efecte de la crisi és que s'ha revaloritzat el vot del pobre, i per això aquesta vegada la batalla electoral es dirimeix a la perifèria de Barcelona. Al no-res en política se l'anomena abstenció, i ara els partits es desviuen per treure del no-res en un temps rècord el fotimer d'electors no practicants que fa dècades que són víctimes d'abandonament, marginació i traïció, paraula, aquesta última, que Albert Rivera pronuncia en tots els seus actes de campanya. Quan el líder de Ciutadans diu, com ha tornat a fer aquest dilluns a Gavà, que “la gent vota taronja perquè se sent traïda” i no precisa a quin tipus de traïció es refereix (encara que assenyali explícitament els socialistes com a actors d'aquesta deslleialtat) s'entén que està posant la identitat per sobre de la classe. Diumenge C’s va estar a  l’Hospitalet, aquest dilluns a Gavà i Santa Coloma, dimarts anirà a Granollers..., és la ruta de les ruïnes del socialisme metropolità. La bona nova que Rivera porta als gentils de l'extraradi no els interpel·la en la seva condició de mà d'obra, de força de treball (potser perquè ja no ho són, encara que sigui l'única cosa que han estat durant tota la seva vida), sinó en termes nacionals, ja que un altre efecte de la crisi és que al no-res se li han posat banderes perquè no sembli el que és: un pou sinistre de descampats i d'oblit, des del fosc fons del qual la vida dels altres se sent com el soroll d'un món paral·lel. El no-res.

A Gavà, Albert Rivera ha passejat mitja hora per un carrer per a vianants seguit dels quatre regidors que té al municipi (són segona força), i en això ha consistit l'acte d'aquest matí. Només és possible referir-se aquí a Rivera, ja que la cap de llista, Inés Arrimadas, no ha vingut. Un altre dels efectes d'aquesta crisi ha estat la devaluació dels caps de llista. El grup avançava, la premsa els seguia i la gent que hi havia per allà mirava. La veritat és que durant el recorregut poques vegades van aturar Albert Rivera per saludar-lo. Va ser al tram final, al carrer dels Màrtirs del Setge del 1714, on va tenir més èxit i la concurrència es va fer més selfies amb ell. Rivera marxava parlant amb els seus regidors, i gairebé no atenia al que passava al seu voltant. Així va passar de llarg davant el monument, encara amb flors, als caiguts el 1714, davant les transparents portes dels comerços i davant el mercat municipal. Només van fer una parada per ensenyar-li la pintoresca estàtua d'una dona amb una cistella d'espàrrecs. Un matrimoni gros i jubilat va comentar quan el va veure passar: “Mira! El català!”. “Ah, sí, el de Podem!”. El fotimer del no-res a qui ara vénen a demanar-li explicacions.