Per què l’Estat Islàmic no guanyarà

La setmana passada vaig estar amb els peixmergues [tropes kurdes de l'Iraq] davant l'Estat Islàmic (EI). Vaig recórrer amb un equip de rodatge un bon tros d'aquest front de mil quilòmetres en què ells, els peixmergues, planten cara als decapitadors. I afirmo que els decapitadors, els homes de la bandera negra, aquells bàrbars que han erigit una imitació d'Estat a cavall de Síria i l'Iraq, seran vençuts.

Seran vençuts perquè són bons terroristes, però mals soldats.

Seran vençuts perquè, quan es tracta de degollar ostatges indefensos, es fan els fanfarrons davant l'objectiu; però quan un exèrcit popular avança i reconquesta 200 quilòmetres quadrats, com el dimecres passat a la zona d'Albu Naim, corren com conills.

Seran vençuts perquè el mateix dia, al llogaret de Tel Bussel, les escasses càmeres presents –entre elles la nostra– van veure com es replegaven en desordre, causant entre els peixmergues només un nombre limitat de baixes: onze, que jo sàpiga; la major part víctimes de les mines que aquells canalles havien amagat a les cases i mesquites que deixaven enrere, en bidons, entre les pedres de la carretera.

Seran vençuts perquè, contràriament al que sempre es diu, no estimen tant la mort com els kurds estimen la vida.

Seran vençuts perquè els que poden explicar per què combaten són molt menys nombrosos del que creiem, mentre que els kurds defensen al mateix temps una terra i una idea, el somni d'un país i un model de societat únic a la regió.

Seran vençuts perquè tenen davant seu un exèrcit cada vegada més professional, però compost per homes (i dones) de totes les edats i de totes les condicions; homes (i dones) que van deixar una vida civil sovint plena i joiosa, i ara són soldats de 20, 30 o 50 anys, de vegades més: fins i tot vaig conèixer un peixmerga octogenari que mantenia la posició sota una calor sufocant, braç a braç amb els seus camarades, al cim més elevat de la muntanya Zartik; era ell qui estava de guàrdia la nit anterior, quan una columna de l'EI va pujar el pendent per intentar prendre el campament per la rereguarda.

Seran vençuts perquè els seus caps es tanquen als seus caus i envien a l'escorxador uns il·luminats sense cervell, mentre que els generals kurds que vaig conèixer estan tots a primera línia, respectats, respectables, els búnquers de formigó per a la tropa i per Maghdid Harki, el seu comandant en cap, la casamata més exposada al foc dels tiradors emboscats de Bartila.

Seran vençuts perquè els seus caps s'amaguen i envien a l'escorxador uns il·luminats sense cervell

Seran vençuts perquè les banderes negres que s'albiren amb bessons a alguns centenars de metres, al sector de Kirkuk, estan plantades en zones plenes de civils, i ningú pot guanyar convertint els civils en escuts humans.

Seran vençuts perquè les sitges destruïdes, les instal·lacions agrícoles bombardejades, els camins rebentats, els ponts derruïts sobre el canal d'irrigació envaït per les canyes, les ruïnes fumejants, resumint, els paisatges desolats a les zones que ells han controlat breument i que s'han vist obligats a abandonar a l'exèrcit de la llibertat, testifiquen que no coneixen una altra política que la de la terra cremada; i amb una brutalitat així tampoc es pot guanyar.

Seran vençuts perquè els kurds, al mateix temps que estimen la vida, quan és necessari són capaços d'assumir el risc de la mort i de dur a terme actes d'una bravesa inaudita: és el sentit literal de peixmerga (el que surt a trobar la mort), i és la història de Jamal Mohamed Salih, que, quan va veure que un camió suïcida s'abraonava sobre la seva posició, va decidir al mig segon llançar el seu carro contra ell per salvar els seus 80 camarades. Va sobreviure; greument ferit, però va sobreviure; i nosaltres filmem el seu heroic i commovedor testimoni.

Seran vençuts perquè l'EI té traïdors a les seves files que informen els peixmergues sobre els seus moviments i els permeten anticipar-se.

Seran vençuts perquè, quan a la zona de Gwer sintonitzem la seva radiofreqüència (per casualitat?), ens va passar pel cap que acabaran, com els khmers rojos, matant-se entre ells en la més gran de les confusions.

Seran vençuts perquè els peixmergues, una vegada passat el primer moment d'estupor, fa un any, van fortificar les seves posicions al voltant de la presa de Mossul, van traçar pistes entre els pedregars per sobre de Bakhdida, van construir un veritable Douaumont al sector més estratègic de la regió de Kirkuk, van fortificar els cims rocosos de la zona de Zartik, van excavar a les planícies trinxeres de cinc a deu metres d'ample per detenir els camions kamikazes.

Seran vençuts perquè gairebé no els queda res més que franctiradors per continuar sembrant el terror allà on la muralla de sacs de sorra aglomerats amb calç segueix inacabada.

I, finalment, seran vençuts perquè la coalició internacional que lluita al costat dels kurds, una de les sales de comandament dels quals vaig visitar –instal·lada per cert en una antiga base aèria des d'on sortien els bombardejos químics de Saddam Hussein–, un dia acabarà assestant el cop de gràcia.