Bellaterra celebra una consulta per decidir si vol ser independent

Bellaterra vota si vol esdevenir un municipi i independitzar-se de Cerdanyola del Vallès. Unes 2.800 persones d’aquest nucli estan cridades fins dimarts a una consulta per decidir si posen en marxa el procés per convertir-se en el municipi número 949 de Catalunya, després que Medinyà decidís el juny passat segregar-se de Sant Julià de Ramis. A la consulta poden votar totes les persones de més de 16 anys empadronades a Bellaterra. Les votacions es fan avui, demà i els propers dilluns i dimarts en un únic punt, a la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), que és com un petit ajuntament. Els participants es troben amb una butlleta amb la pregunta: “Vol que Bellaterra esdevingui un municipi?”. A part del sí i no, hi ha una tercera resposta, on els veïns poden fer les seves propostes sobre el futur del poble.

L’EMD de Bellaterra, sorgida el 2010, va aprovar la creació de la Comissió Bellaterra Municipi per posar en marxa el procés per a la creació del municipi. Els impulsors justifiquen la segregació en el fet que se senten “desconnectats” físicament i socialment de Cerdanyola del Vallès. “La carretera i el tren ens porta a Sabadell i a Sant Cugat. Els veïns només van a Cerdanyola per fer tràmits, però els costums i les relacions socials es concentren a Sabadell i Sant Cugat”, explica Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra. “Les coses del nostre municipi ens les decideix una comunitat que no és la nostra”, afegeix.

Andreu explica que aquestes xarxes de relacions fora del municipi ja es comencen a teixir de ben joves. Bellaterra té escola bressol i col·legi, però els joves aviat opten per estudiar a centres de Sant Cugat i Sabadell per les facilitats de mobilitat.

Això és el que li ha passat a Albert Xercavins, de 19 anys, que aquest dijous votava sí a la consulta. El jove compara la relació de Bellaterra i Cerdanyola amb la de Catalunya i l’Estat espanyol. “Nosaltres paguem molts impostos, però els diners es queden a Cerdanyola i no s’inverteix gairebé res aquí”. Xercavins admet que no se sent com un veí de Cerdanyola i quan li pregunten d’on és, contesta “de Bellaterra”. “Si no ho coneixen dic ‘del costat de Sant Cugat’, però mai dic ‘Cerdanyola’”. El jove pensa que amb un ajuntament propi, milloraran els serveis als veïns. “Des de la creació de l’EMD ja s’ha notat en la recollida d’escombraries, la regulació de transit o les càmeres de seguretat. Tenir un ajuntament permetrà una atenció més propera i individualitzada”.

En cas que Bellaterra s’independitzi, sorgiria un nou municipi bàsicament residencial

Els resultats de la consulta es publicaran dimarts que ve a la nit. Tot i que la consulta no és vinculant, si el resultat és favorable a la independència es posarà en marxa una ronda de contactes amb els diferents partits presents al Parlament perquè es creï una llei a mida per crear el nou municipi. Els impulsors han optat per aquesta via perquè admeten que no compleixen tots els requisits que marca la llei per esdevenir nova població. “Es demana que hi hagi més de tres quilòmetres de distància amb els altres municipis, i això no ho complim amb Sant Cugat. Però tot és una qüestió de voluntat política i els partits poden fer una llei a mida per a nosaltres, com ja s’ha fet en altres casos”, apunta Andreu. Bellaterra ja va intentar separar-se de Cerdanyola el 1992, però no va ser possible per manca de població.

Els impulsors de la iniciativa defensen que una Bellaterra independent és viable i ho sustenten en un informe econòmic que han elaborat amb dades proporcionades per l’Ajuntament de Cerdanyola. “Hem vist que Bellaterra com a municipi hauria d’assumir 2,8 milions per cobrir les despeses dels serveis que hauria d’oferir i ara generem quatre milions d’ingressos, que quedarien en tres en el pitjor escenari si reduïm el valor cadastral dels municipis”, incideix Andreu.

En cas que Bellaterra s’independitzi, sorgiria un nou municipi bàsicament residencial però amb un nivell alt de renda, que s’assemblaria força a poblacions benestants veïnes com Matadepera o Sant Cugat del Vallès. Això sí, no tindria la Universitat Autònoma de Barcelona, ja que, com recorda Ramon Andreu, el campus ja va decidir el 2010, quan es va crear l’EMD, continuar sota el paraigua de Cerdanyola.

Des de l’Ajuntament de Cerdanyola admeten certa fredor de relacions amb Bellaterra, tot i que neguen la desconnexió i esperen que la segregació no es produeixi. Igualment expressen el seu respecte pel procés participatiu endegat a Bellaterra. “Si el poble de Bellaterra decideix que vol marxar es respectarà la seva decisió”, apunten des del Consistori.