Junts pel Sí repesca l’anterior decret de pobresa energètica

L'anomenada treva hivernal va ser el mecanisme que el Govern va crear el 2013 per evitar que a les famílies sense recursos se'ls tallés l'electricitat. La mesura, pionera a l'Estat, va ser recorreguda pel Govern central en considerar que envaïa les seves competències. No obstant això, les entitats socials ja havien criticat el seu abast: el decret postergava el deute fins a la primavera i només s'hi van acollir 895 famílies. Malgrat això, la candidatura de Junts pel Sí aposta al seu programa electoral per rescatar aquest decret com a eina principal en la lluita contra la pobresa energètica.

Les últimes xifres oficials de l'Institut Català d'Estadística, del juliol passat, asseguren que el 9,5% dels catalans pateix pobresa energètica, unes 683.000 persones. Es tracta d'una xifra sobre la qual no hi ha consens, ja que el Departament d'Empresa i Ocupació calcula que 136.000 catalans (50.000 famílies) han rebut ajudes per pagar els rebuts per part d'ajuntaments i entitats socials.

L'anomenada treva hivernal, aprovada el desembre del 2013, va ser una de les exigències d'Esquerra Republicana per donar suport als Pressupostos de l'any següent. El projecte de comptes va ser recorregut pel PP davant del Tribunal Constitucional (TC), fet que va obligar a una pròrroga. El text, que era una modificació del Codi Català de Consum, entre altres coses definia qui era pobre energètic i marcava com havia de ser l'itinerari de les unitats familiars que volguessin optar a l'ajuda, que en aquell moment es limitava a l'electricitat i el gas.

Les famílies havien de complir tres requisits. Els seus ingressos no podien superar els 7.967,73 euros anuals; havien de demostrar que s'havien aplicat totes les mesures per reduir el consum i, finalment, tenir contractat el bo social. Aquestes condicions havien de ser certificades pels Serveis Socials dels ajuntaments. Aquell document havia de ser portat davant les empreses subministradores, que congelaven les factures fins al final de l'hivern.

Les entitats socials i els ajuntaments de tots els colors no van trigar a alertar que el tràmit era massa embolicat i la solució podia no valer la pena. “Quan no tens diners per pagar una factura la pròrroga és igual, només s'allarga l'agonia”, explica Mercè Darnell, responsable de programes de Càritas. Una crítica similar va fer la Taula del Tercer Sector en el seu moment. Aquesta entitat va presentar ahir un balanç de la legislatura en els aspectes socials i va posar com una de les qüestions que cal millorar “la simplificació dels tràmits”. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va qualificar el text de “tímid” i va criticar amb duresa que no se li donés la publicitat necessària. Empresa va acceptar que només 895 persones es van acollir al programa. Només el 2013, l'Ajuntament de Barcelona va donar ajudes a 2.842 famílies. Càrites va fer el mateix amb 1.700.

Junts pel Sí, segons el programa, justifica la recuperació del decret per la seva “voluntat d'exercir la sobirania real”. I, en primer lloc, enumera les normes de caire social que han estat recorregudes davant del TC per considerar que envaïen competències. Per això proposa “aplicar el decret de pobresa energètica 6/2013, aprovat pel Parlament”.

Concretament, el Govern central va objectar que la Generalitat creés una definició de pobre energètic i creia que les mesures impactaven “sobre els ingressos del sector elèctric”. El Govern i ERC van sortir a defensar el seu decret, obviant les crítiques per part de les entitats i institucions que, finalment, van acabar pagant les factures de les persones vulnerables. I van afegir el fet a la llista de greuges contra Espanya. Per garantir l'ajuda, Empresa va anunciar la posada en marxa d'un fons per pagar els rebuts. La idea és que les empreses subministradores hi posin diners. A dia d'avui no hi han posat ni un euro.