Debat, èpica i enquestes

Josep Cuní va lamentar a 8TV el poc interès entre els radicals del sí i del no per construir un debat perquè s’estimen més l’èpica. Una queixa semblant es troba a l’article de Jordi Amat (La Vanguardia, 6 de setembre) quan escriu que, fins ara, més que l’exposició dels avantatges i dels inconvenients de la ruptura o la continuïtat, ha predominat l’agitació. I ho diu tant pel full de ruta de CDC i ERC, que sembla una fugida endavant cap a una manifestació d’il·lusionisme sense exposició realista dels costos, com per les posicions federalistes que des de començament del segle XXI han fracassat amb estrèpit en la definició d’una tercera via. Al mateix diari (3 de setembre) un editorial a propòsit de la reforma del Tribunal Constitucional anunciada pel PP acabava dient: “En definitiva, dies de soroll i fúria, que com a tals només serviran per radicalitzar més els obstinats i descoratjar més els qui no aproven el recurs a mecanismes repressors” per part d‘un Govern central sord, ni la imposició d’un “imaginari farcit de despit, incògnites, mitges veritats i riscos per part del Govern català”.

Aquests propers dies seran, també, dies d’enquestes. Público fa quatre dies donava majoria absoluta en escons a la suma de llistes independentistes i un 48,8% dels vots. El Periódico en va publicar una altra aquest diumenge. La suma de Junts pel Sí i la CUP se situaria al voltant dels 67-70 escons sense arribar al 50% dels vots. Ciutadans seria la segona força davant la pèrdua de ganxo de Catalunya Sí que es Pot. Ahir, El Periódico en publicava més detalls. Segons l'enquesta, només el 12% de catalans donen suport a la DUI si no hi ha majoria de vots.

El Mundo dilluns va publicar la seva. Els partits independentistes aconseguiran la majoria del 27-S n’és el titular. Sumarien entre 70 i 74 escons. Ara bé, la candidatura de Mas obtindria el 39,4% dels vots, i la CUP, el 6,7%. No arribarien al 50%. Ciutadans també apareix com la segona força.

Les enquestes donen la victòria

El 4 de setembre, El Punt Avui feia la seva. També dóna la victòria a Junts pel Sí. “Obtindria a l'entorn del 42,5 dels vots, percentatge que traduït en escons estaria entre els 65 i els 70 diputats. La majoria absoluta per l'Estat català estaria més que garantida, segons el sondeig, ja que la CUP, que actualment té tres diputats, els podria arribar a triplicar –entre 8 i 10 (entre el 7 i el 8% dels vots)”. Segons Xevi Virgo, al mateix diari, és evident que aquest resultat “respon a moltes de les preguntes que aquests dies no deixem de fer-nos els uns als altres: Haurà valgut la pena? Ens en sortirem? Voleu dir que sumarem prou? Hi haurà una majoria clara del sí? Doncs mirin, sí”.

El Mundo interpreta la seva de forma absolutament diferent. Encara que troba el resultat “inquietant”, al seu editorial (“Mas posa contra les cordes l'Estat tot i que segueix retrocedint”) subratlla que la candidatura de CDC i ERC suma menys vots dels que van aconseguir fa tres anys per separat (44%). Segons l’enquesta, un 46% està en contra de la independència i un 44% es declara a favor.

José Antonio Zarzalejos (La Vanguardia, 6 setembre) s’apuntava a la teoria que les coses poden canviar substancialment segons si la participació se situa per sobre o per sota del 70%. Una gran participació perjudicaria les candidatures independentistes. Una teoria defensada per Xavier García Albiol, que ha afirmat que "amb un 72% de participació es desmuntaria el xiringuito dels independentistes. I s'acaba la broma". Pau Canaleta (Diari de Girona, 3 de setembre) sostenia la mateixa hipòtesi: “De fet, és ben sabut que cada punt percentual que augmenti la participació va a parar majoritàriament a partits no sobiranistes. Per tant, amb més participació, més vots per als contraris a la independència. La clau d'aquestes eleccions, doncs, serà la participació. Si aquesta es troba per sota del 65% la llista conjunta traurà majoria absoluta, si està entre el 65 i el 69%, la suma de Junts pel Sí i la CUP gairebé garanteix la victòria independentista, a partir del 70% regna la incertesa. En les darreres eleccions catalanes la participació va rondar el 68%".

No entenc que ara la majoria parli d’eleccions plebiscitàries però el que comptin siguin els escons Jordi Évole

No tothom fa els mateixos càlculs. Vicent Partal a Vilaweb recorda que des de les segones eleccions (1984) el nacionalisme (CiU més ERC) sempre ha tingut majoria absoluta al Parlament. Durant aquest segle a les eleccions hi ha hagut una variació d’onze punts en la participació (entre el 56% i el 67%). "Els unionistes creuen que com més participació hi hagi més bé els anirà, però els fets diuen de manera significativa que això no és així. L’elecció amb més participació de totes va ser quan hi va haver el segon resultat nacionalista més alt".

La candidatura de Junts pel Sí defensa comptar els escons i no els vots a l’hora d’avançar amb els seus plans independentistes. Argumenta que, com que el Govern espanyol no ha deixat fer la consulta, s'han hagut de convocar eleccions i en aquestes es compten els escons per avaluar una victòria. Aquest raonament ha estat replicat pel director d’El Periódico, Enric Hernàndez (6 de setembre). “Desterrat el principi democràtic d'una persona, un vot, el suport d'una minoria dels electors (àmplia, però minoritària al capdavall) bastarà per impulsar la secessió unilateral fins i tot contra el criteri de la majoria expressat a les urnes. Tot i que encara són molts els indecisos –molts, reticents al projecte separatista–, els qui el 27-S persegueixen un mandat democràtic favorable a la independència s'haurien de preguntar si els catalans, inclosos els seus potencials votants, accepten que tot s'hi val si s'acaba trencant amb Espanya. Doncs no, no tot s'hi val”.

Dilluns, al mateix diari, Jordi Évole escriu, amb el títol de Trampes: “Hi ha una trampa bàsica, que marcarà el post-27-S. Les eleccions les presenten com a plebiscitàries. Diuen que han de ser així perquè no s'ha pogut celebrar un referèndum legal, referèndum que jo també reclamo. En els últims anys he vist molts independentistes apel·lar a la democràcia en majúscules. Per això no entenc que ara la majoria parli d'eleccions plebiscitàries però el que comptin siguin els escons, i que el meu vot com a resident a la província de Barcelona valgui molt menys que el d'un votant de Lleida, Girona o Tarragona (...). Per cert, l'únic líder independentista a qui he sentit destacar aquesta anomalia és David Fernàndez, el millor que li ha passat a la política catalana en els últims anys”.

En un altre registre i sense entrar en el tema dels vots i els escons, Àngel Castiñeira (Ara, 5 de setembre), a propòsit de la reforma exprés del PP del Tribunal Constitucional teoritza sobre què és il·legal i què és legítim. I escriu: "Quan un individu s’aparta de la llei hem de pensar en el delicte. Quan ho fan milions d’individus, hem de repensar la llei”.

Continuarà.