El Regne Unit admet que va matar dos britànics de l’EI en sòl sirià

El Govern britànic va autoritzar un atac aeri amb drons a Síria que va costar la vida a dos ciutadans britànics que combatien a les files de l'Estat Islàmic. Així ho ha anunciat el primer ministre, David Cameron, aquesta tarda al Parlament, justificant l'acció a la base que l'objectiu –Reyaad Khan, un jove de 21 anys de Cardiff– representava una amenaça específica a la seguretat del Regne Unit. El país va exercir el seu “dret inherent a l'autodefensa”, ha assegurat Cameron, i l'atac no va formar part de la guerra que lliura la coalició internacional contra l'Estat Islàmic a Síria.

L'atac va tenir lloc el passat 21 d'agost a Raqqa. A més de Khan, va morir un altre ciutadà britànic –Ruhul Amin, d'Aberdeen– i un combatent més. El primer ministre ha assegurat que Khan havia estat preparant atacs “bàrbars” en sòl britànic. La seva eliminació, segons Cameron, va ser específicament autoritzada pel ministre de Defensa, Michael Fallon, i va rebre l'aprovació del fiscal general.

L'atac va ser “necessari i proporcionat per a l'autodefensa del Regne Unit”, ha dit el primer ministre, malgrat que el Parlament va rebutjar ara fa dos anys la intervenció militar a Síria.

L'atac en sòl sirià ha sortit a la llum pública en un moment en què el Govern britànic sembla decidit al fet que el país participi de ple en accions militars a Síria contra l'Estat Islàmic i planeja fer-ho, segons fonts del partit conservador citades pel Sunday Times, en el termini d'un mes com a màxim. El Govern sembla convençut que, en aquesta ocasió, aconseguirà l'autorització parlamentària.

Els líders del grup tory a la Cambra dels Comuns, que té una fràgil majoria de 12 escons, donen per fet que tindran el suport de prou diputats laboristes per contrarestar la trentena de diputats conservadors que previsiblement s'oposaran a l'ampliació de l'acció militar més enllà de les fronteres iraquianes, on l'aviació britànica ja participa en els bombardejos de la coalició internacional contra l'Estat Islàmic (EI).

L'elecció del proper líder laborista, que es decidirà aquest dissabte, hi afegeix un element d'incertesa. Però els tories veuen ara com una oportunitat la victòria de l'esquerrà Jeremy Corbyn, que tothom sembla donar per feta. Corbyn s'oposa sense matisos a l'acció militar, però té poc suport entre els diputats laboristes: el seu suport ve de simpatitzants aliens a l'aparell, molts dels quals s'han registrat en les últimes setmanes per votar en l'elecció de líder. El Govern confia que la votació sobre la intervenció a Síria serà aprofitada pels diputats laboristes més moderats per escenificar el seu desafiament al nou líder, votant en contra de la seva posició, una cosa que, d'altra banda, Corbyn ha fet en més de 500 ocasions en els seus 32 anys de diputat.

El Govern, segons el Sunday Times, planeja celebrar la votació sobre la intervenció a Síria la primera setmana d'octubre, just després que el Partit Laborista es reuneixi i estreni lideratge al seu congrés anual a Brighton.

La posició del Govern britànic, a favor d'estendre l'acció militar britànica a Síria, és clara. “Cal enfrontar-se amb el problema a l'origen, que és el règim malvat d'Al-Assad i el terrorisme de l'EI”, ha dit Osborne, canceller de l'Exchequer, en referència a la crisi de refugiats que travessa Europa. Una enquesta d'opinió, publicada diumenge pel diari The Sun, apunta a un suport dels britànics al fet que el país participi en els atacs a Síria. El 52% donaria suport a augmentar la implicació de les forces britàniques per posar fi a la guerra civil en aquest país, mentre que un 22% s'hi oposaria.

David Cameron també ha anunciat avui al Parlament que el Regne Unit acollirà fins a 20.000 refugiats que fugen del conflicte sirià. Una xifra més alta del que s'esperava i superior fins i tot a la xifra de 18.000 suggerida per la Comissió Europea, en el sistema de quotes de la qual el Regne Unit ha rebutjat participar. Acceptarà refugiats, ha afegit, només dels camps de la regió, i no dels milers que han viatjat a Europa durant les últimes setmanes.