Ramón Laso, assassí a seques

Els estius són propicis a les sèries periodístiques. EL PAÍS n'ha publicat diverses aquest mes d'agost. Una, –Assassins del segle XXI–, a l'edició de Catalunya i a la digital, abordava la història de criminals que van aconseguir una trista notorietat mediàtica durant els últims anys. Relats que han coincidit amb els horripilants casos de violència de gènere que han ensagnat l'estiu.

El lliurament del 15 d'agost estava dedicada a Ramón Laso, condemnat el 1993 per l'assassinat de la seva dona i del seu fill de 6 anys a 56 anys de presó, dels quals només en va complir vuit gràcies a beneficis penitenciaris. Una vegada en llibertat, Laso va tornar a casar-se i va tornar a matar. Les víctimes van ser la seva segona dona i el seu cunyat. Malgrat que els cadàvers no s'han trobat, l'Audiència de Tarragona el va condemnar per aquests crims a 30 anys de presó l'octubre passat. Una història estremidora el titular de la qual, Ramón Laso, el psicòpata que matava per amor, ha indignat molts lectors.

“Resulta especialment repugnant i dolorós, immersos com estem en aquest terrible estiu plagat d'assassinats masclistes, llegir en diaris com EL PAÍS (amb un suposat prestigi i una suposada sensibilitat progressista) titulars com aquest”, escrivia Mariana Baldeón en un dels missatges de protesta per aquest cas que m'he trobat a la bústia de la Defensora al meu retorn de les vacances d'agost.

“Continuar difonent el mite de l'amor romàntic com a explicació a l'assassinat permet perpetuar aquest i altres comportaments i actituds que conformen la violència de gènere”, afegia. Diverses lectores més s'han queixat en uns termes semblants del que qualifiquen de “titular masclista”. I és que, com assenyala també un altre lector, Rafael Sanz: “Parlar de 'matar per amor' quan estem davant de casos evidents de violència de gènere implica edulcorar el fet. Implica fins i tot dotar-lo de certa legitimitat, ja que a ningú se li escapa que el concepte d'amor té connotacions positives”.

L'autor del reportatge, Alfonso Congostrina, col·laborador d'EL PAÍS i expert en successos, lamenta enormement el seu error. Al correu que m'ha enviat explica que volia reflectir al títol “el patró delinqüencial que seguia Laso, i que era sempre el mateix. Cada vegada que s'enamorava i començava una nova relació extramatrimonial considerava la seva dona i part dels seus familiars un llast, i els apartava del mig assassinant-los. Vistes les queixes, és evident que no he sabut explicar-me i que el titular no deu ser el correcte. Dit això, m'agradaria deixar molt clar que en cap moment s'ha intentat justificar l'assassí, ni s'ha adornat d'un fals romanticisme una dura història de crims. No he tingut en compte al titular la connotació positiva de la paraula amor. Sens dubte, no ha estat el titular més encertat tot i que tampoc crec que mereixi una única interpretació que porti a pensar que s'estigui justificant l'injustificable, molt menys si parlem de violència de gènere”.

És cert que el text no adorna aquesta terrible història amb romanticismes de cap mena. I fins i tot, és contradictori amb el titular perquè, lluny de ser el nou amor que arribava a la seva vida el mòbil dels crims de Laso, se'ns diu que va matar la seva primera dona –que havia descobert la seva infidelitat i volia divorciar-se– per estalviar-se la pensió alimentària que hauria hagut de pagar-li. Els diners apareixen també com a mòbil de l'assassinat del fill de tots dos, camuflat com un accident de cotxe, cosa que va permetre a Laso cobrar una indemnització substanciosa.

No crec que sigui Congostrina el principal responsable d'aquest enrenou. Ell va triar un titular equivocat, però cal preguntar-se per què no el va corregir ningú abans que es publiqués. Francesc Valls, subdirector d'EL PAÍS de Barcelona, accepta la seva responsabilitat. “Va ser un error per part meva que el terme amor figurés al títol. És evident que el psicòpata Ramón Laso no matava per amor i que aquest titular resultava especialment desafortunat en un estiu esquitxat per la violència de gènere. Crec que vaig interpretar erròniament el fet que en figurar el terme psicòpata i el terme assassí al títol es contextualitzava la idea d'amor de Laso”.

Evidentment, no era així.