El TPI jutja Bosco Ntaganda, el ‘Terminator’ congolès

Ruandès de l'ètnia tutsi de naixement, però de nacionalitat congolesa, l'exlíder guerriller Bosco Ntaganda compareix aquest dimecres davant el Tribunal Penal Internacional (TPI) acusat de 18 càrrecs de crims de guerra i contra la humanitat perpetrats a la regió d'Ituri (al nord-est de la República Democràtica del Congo). Entre el 2002 i el 2003, el que va ser comandant de milícies rebels, i també de forces governamentals a Ruanda i el Congo, va allistar nens soldat perquè combatessin a les files de les Forces Patriòtiques per a l'Alliberament del Congo, braç armat de la Unió de Patriotes Congolesa.

Els membres d'aquest moviment rebel són de la comunitat hema, i, segons els fiscals, Ntaganda i els seus homes van participar en violacions i assassinats del grup rival, els lendu. El pillatge dels seus béns i l'esclavisme sexual de les seves dones i nenes apareix també en el plec acusatori. Anomenat Terminator per la ferocitat dels seus mètodes, el seu cap directe, el també congolès Thomas Lubanga, va ser condemnat el 2012 pel mateix Tribunal a 14 anys de presó per crims similars.

Hores abans de l'obertura del judici, Ntaganda ha fet saber a través del seu advocat que “manté la seva innocència, es troba bé i està disposat a presentar una defensa ferma per netejar el seu nom de tots i cadascun dels càrrecs que li atribueixen”.

Per la seva banda, Fatou Bensouda, fiscal en cap del TPI, ha recordat que no es tracta d'asseure al banc dels acusats “una ètnia o una altra, sinó un individu que va aprofitar les tensions ètniques en benefici propi per guanyar poder i diners i va cometre crims atroços”. “Ara es tracta de Ntaganda, però Sylvestre Maducumura també ha de ser detingut pels delictes que així mateix li atribuïm, comesos al seu torn a Kivu”, ha dit la jurista. Antic cap de les Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Ruanda, Maducumura segueix en rebel·lia i va ser comandant de la Guàrdia Presidencial durant el genocidi del 1994. El Tribunal l'acusa d'atacs a civils entre el 2009 i el 2010.

De moment, l'atenció se centra en Ntaganda, la biografia del qual barreja episodis a la guerrilla amb d'altres vestint l'uniforme de l'Exèrcit de la República Democràtica del Congo, on va aconseguir el rang de general. El TPI va demanar el seu arrest el 2006. Fa tres anys, quan el va tornar a reclamar, era un renegat que suposadament controlava el tràfic il·legal a la zona minera de Kivu (est del país). Allà hi ha jaciments d'or, coltan (utilitzat en els condensadors d'equips electrònics), tungstè, diamants i turmalina, i les Nacions Unides sosté que va muntar un lucratiu negoci il·lícit recaptant impostos.

En el moment àlgid de la seva carrera, quan era general, tenia 50.000 soldats a les seves ordres i disposava de propietats a Goma, la capital de Kivu. Reclamat des del 2006 per la justícia internacional, el 2013 es va lliurar a l'ambaixada dels Estats Units a la capital ruandesa, Kigali. En aquell moment, la seva situació era molt difícil: pròfug i amb una ordre d'arrest pendent, escapava al seu torn de les disputes internes del seu grup armat, l'M23.

Malgrat que el Govern congolès va anunciar que volia jutjar-lo a domicili, ell va demanar ser extradit a la Haia, seu del TPI. Tement per la seva vida, va preferir afrontar un judici en l'única instància permanent que persegueix el genocidi i els crims de guerra i contra la humanitat. Sobretot perquè no inclou la pena de mort en el seu reglament.