L’Executiu s’escuda en la “pressió migratòria” per rebutjar refugiats

El Govern espanyol s'ha escudat aquest dilluns en la "pressió migratòria" que pateix Espanya i en la "saturació" de la seva capacitat d'acolliment per no acceptar el contingent d'almenys 5.849 refugiats que li sol·licita Brussel·les per fer front a la crisi de desplaçats sirians i d'altres països en conflicte que ha desbordat la Unió Europa aquest estiu. L’Executiu es compromet únicament a acceptar 2.749 refugiats, la mateixa xifra que va assumir el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, davant els seus homòlegs europeus el 20 de juliol, quan la crisi humanitària encara no havia arribat a les magnituds actuals. El PSOE i els partits d'esquerra han reclamat al Govern central que rectifiqui i que accepti el contingent de refugiats que li demana Europa.

El juliol passat, quan la crisi dels refugiats començava a mostrar la seva cara i 40.000 persones –en la seva majoria procedents de Síria i de l’Iraq– trucaven a les portes d’Europa amb peticions d'asil, la Unió Europea va demanar a Espanya que allotgés 5.849 refugiats. D'aquesta xifra, 4.300 eren reubicacions de desplaçats de l'Orient Mitjà i del nord de l’Àfrica assentats a Itàlia, i les 1.549 restants, reassentaments o traspassos directes de persones des de tercers països a un Estat de la UE.

En la reunió de ministres comunitaris de Justícia i de l’Interior del 20 de juliol, Espanya es va comprometre únicament a assumir 2.749 refugiats: 1.300 persones de les que s'amuntegaven a Itàlia i Grècia (ressituats) i 1.449 persones més "en situació de clara necessitat de protecció Internacional a l’Orient Mitjà i al nord de l’Àfrica", és a dir, reassentats.

Des de llavors, l'emergència humanitària ha assolit proporcions gegantines. Ja són aproximadament 300.000 els sol·licitants d'asil que s'amunteguen a Grècia, els Balcans i Hongria en un intent d'arribar a països com Alemanya, Àustria o Suècia. L’ONU ha qualificat aquest èxode com “la crisi humanitària més important a Europa des de la Segona Guerra Mundial”.

Espanya, no obstant això, s'aferra a les xifres d'acolliment, inicials, inferiors a les sol·licitades per la UE. La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va rebutjar ahir la possibilitat d'augmentar aquest contingent. La número dos de l’Executiu va argumentar que Espanya no pot assumir més refugiats perquè "la seva capacitat d'acolliment està molt saturada" per "la població immigrant en situació irregular". En declaracions a la Cadena SER, Sáenz de Santamaría va recordar que Espanya, a diferència d'altres estats de la UE, "fa un esforç molt gran" en l'acolliment d'immigrants d'origen econòmic que arriben a les seves costes, i que s'espera que aquest flux augmenti per la sortida de la crisi econòmica.

"Nosaltres donem acolliment a ciutadans immigrants en situació irregular en uns límits que per descomptat Suècia no coneix", va afirmar, en relació al país més generós en acolliment de refugiats. El país nòrdic va acollir el 2014 un total de 33.025 refugiats, un 0,34% del total dels seus habitants, i està disposat a assumir una xifra de desplaçats superior a la sol·licitada per Brussel·les en la crisi d'aquest estiu. Espanya va rebre l'any passat un total de 1.600 peticionaris d'asil, el 0,0034% de la seva població i és el vuitè país de la UE amb una taxa més baixa d'acolliment. El 2015, fins al maig, la xifra era de 3.800 sol·licitants.

Frontera exterior de la UE

Durant aquesta crisi, i també abans, l’Executiu espanyol sempre ha inclòs en els mateixos còmputs els refugiats i els immigrants econòmics. "Hi ha països que no tenen aquesta frontera exterior de la UE i que no estan rebent permanentment persones que vénen d'altres parts del món. Aquesta és una qüestió que s'ha d'explicar. No podem parlar de 2.000 persones com si fos l'única recepció de persones d'altres països que té Espanya", van afirmar ahir fonts del Govern central. "Altres països ho estan vivint en termes de novetat, però a Espanya la immigració és una qüestió que ens ha ocupat durant molt temps", van insistir.

El PSOE reclama al Govern espanyol que accepti, com a mínim, les xifres d'acolliment de refugiats que li demana Brussel·les. El secretari general, Pedro Sánchez, va recalcar des de Bogotà que el que està passant a Europa "no és una crisi només humanitària, és una crisi de solidaritat", informa Javier Lafuente. D’altra banda, el portaveu socialista en el Congrés, Antonio Hernando, va acusar el Govern espanyol de "mesquí" i de "regatejar" de manera "vergonyosa" la xifra de refugiats que Espanya hauria d'acollir.

El secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón va respondre a aquestes acusacions: "Intentem mantenir una posició comuna amb el partit de l'oposició principal ", va dir. Ayllón va demanar "responsabilitat" al PSOE i es va mostrar sorprès que "un partit que ha governat Espanya més que cap altre" entri en un debat de xifres sobre immigració.

Altres partits de l'esquerra van reclamar al Govern central que obri la mà amb els desplaçats. El coordinador federal d’IU, Cayo Lara, va instar la Unió Europea, i per tant també Espanya, a "assumir les conseqüències" de la qüestió dels refugiats que, al seu judici, han provocat les polítiques de la UE i les intervencions de l’OTAN i els Estats Units en països àrabs.

D’altra banda, l'alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, va afirmar que la seva ciutat "se sumarà" a la proposta de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d'integrar-se en una "xarxa de ciutats refugi" per acollir immigrants i demandants d'asil. No obstant això, va assenyalar que vol saber primer "què farà la Generalitat Valenciana i el Govern espanyol".