Rossi, fabulós sota la pluja, guanya a Silverstone i Márquez cau a terra

Valentino Rossi és un regal. Una sort per a un campionat del món que gaudeix de les carreres al mateix temps amb la seva vella glòria, els seus pilots consolidats i la seva gran aposta de futur. Una meravella per a l'espectador romàntic, a qui atacava la malenconia últimament i ara li pot la pura devoció. L'aficionat es rendeix en cadascun dels circuits a un esportista únic, que no només va fer créixer el seu esport quan era un nano de vint anys brillant, sinó que atia les masses també ara, als 36, quan està aconseguint posar picant una temporada magnífica.

Valentino Rossi és un geni. D'aquells descarats i imperfectes. Un pilot que mai va ser el més ràpid del lloc, però sempre va ser el més llest. Un competidor nat, que sap esperar el seu moment. I que ha après a treballar encara més ara que quan no tenia tota la saviesa i pilleria que acumula avui el seu cos eixut. La seva victòria al gran premi de Gran Bretanya li retorna el somriure i la confiança. Li va la marxa. I quan va sonar la música, va saltar a la pista disposat a acaparar totes les mirades.

L'asfalt xop de Silverstone va ser una benedicció per a ell. L'ocasió que esperava. No només perquè així seria més fàcil reduir les distàncies que el separaven de Lorenzo i Márquez pel que fa al ritme –tots dos van volar durant el cap de setmana–, sinó perquè en aquestes condicions mana més el pilotatge que la màquina, dicta sentència abans el papu que la nina. S'imposa el més savi, el més atrevit. I el més afortunat, també. Rossi va ser tot això aquest diumenge. I va treure profit de la climatologia britànica: la caiguda de Márquez i les reserves de Lorenzo, tan dubitatiu sota l'aigua, li retornen el liderat del Mundial. Avui són 12 punts els que el separen del seu company d'equip, que només va poder acabar quart. I gràcies. Al d'Honda ja només el patiran a la pista, no en la classificació, ja que 77 punts sí que són ja massa per retallar en sis carreres.

Avui són 12 punts els que el separen del seu company d'equip, que només va poder acabar quart;

La victòria la va treballar Rossi, i també el seu equip, des del dia anterior. Va avisar en l'entrenament matinal, ja sota la pluja. Se sentia comodíssim en aquelles condicions, i la seva moto, explicava, anava molt millor. Alguna cosa li havia passat al seu telemètric, Matteo Flamigni, entre la vigília i el somni, que li feia recuperar la confiança perduda en les últimes carreres. I ho va demostrar tan aviat com es va situar a la pista. Lorenzo va ser el primer a passar per meta. Però quan els seus rivals van trobar el seu lloc, es van imposar per pura velocitat. En el segon gir, en el qual el van avançar tant Rossi com Márquez, va perdre dos segons. I va seguir perdent temps a mesura que avançava la prova: era un segon per volta més lent que aquells. I el passarien també Petrucci (excelsa la seva carrera, 18è a la graella, segon al final) i Dovizioso (12è a la graella) al cap de set girs. Mentrestant, Rossi i Márquez, al capdavant, marcaven la pauta, augmentaven el ritme a cada pas per meta i marcaven distàncies amb la resta. Fins que en una d'aquestes, calcats els cronos de tots dos, en perfecta sincronització, Márquez va caure a terra. Encara no sap com ni per què; coses que passen quan un busca els límits sota la pluja.

A partir de llavors Rossi només es va haver de concentrar a no errar, no fallar, pilotar tan fi com fos possible, defensar la seva plaça. I tocar la glòria. Una altra vegada. I tornar a pujar al podi. Aquesta vegada, acompanyat fins i tot pels seus amics, ja que Petrucci es va estrenar en el calaix, encara no sap com ho va fer tampoc, amb el seu Ducati satèl·lit i una obstinació atroç. I Dovizioso va tancar la festa italiana.

Sortida ajornada

L'arrencada de la carrera, amb bandera vermella inclosa malgrat no haver-hi cap accident, havia estat tot un espectacle. Havia plogut al matí. Va parar durant la carrera de Moto2. I el plugim es va convertir en intensa pluja quan les MotoGP ja formaven a la graella. La volta d'escalfament va ser el moment de la presa de decisions. I tots van optar per entrar a canviar de moto en ple gir, cosa que suposava sortir des del pit lane. Però com que van ser tots els integrants de la graella, els 24, els que es van ficar en aquest vesper, direcció de carrera va decidir anteposar la seguretat a l'espectacle: va ajornar l'inici de la prova i va ordenar tornar a formar la graella de sortida. I torna a començar. Aquesta vegada, això sí, una mica més tensos del que és normal.