El fiscal en cap de París acusa Al-Khazzani de motivació terrorista

El fiscal en cap de París i responsable antiterrorista, François Molins, ha acusat aquest dimarts Ayoub Al-Khazzani, el ciutadà marroquí de 26 anys que divendres va atemptar en un tren entre Amsterdam i París, de temptativa d'assassinats amb motivació terrorista, tenint en compte els indicis obtinguts durant la investigació.

En roda de premsa, Molins ha justificat la seva acusació en la sospita que "potser" va estar a Síria amb un "moviment radical" (ha revelat que Khazzani va volar a la frontera turca amb Síria), que portava un gran arsenal (duia entre altres armes 270 bales, un fusell d'assalt i una ampolla de gasolina, ha precisat), així com les explicacions "poc creïbles" de com havia obtingut aquestes armes. El fiscal també ha parlat de la contradicció entre els escassos mitjans de subsistència que afirmava que tenia i la capacitat de pagar en efectiu 140 euros per un bitllet a primera classe al tren.

Un altre element que ha destacat el fiscal és que Al-Khazzani va visionar, ja al tren, "un vídeo que crida a accions violentes en nom de l'islam radical", que el sospitós tenia un pla, com mostra que rebutgés agafar un tren anterior, com li va proposar la companyia ferroviària, i l'"actitud decidida" a utilitzar les armes que relaten els testimoni dels fets, en els quals van resultar ferides tres persones.

Quant al seu pas per Espanya, Molins ha precisat que Al-Khazzani, natural de Tetuan, va ser condemnat i empresonat per delictes comuns, com tràfic d'estupefaents o infraccions de trànsit, en diverses ocasions a Algesires i Madrid. Va ser, de fet, Espanya qui va proporcionar a França una foto del sospitós, ha detallat.

Després de quatre dies d'interrogatori a la subdirecció antiterrorista de la policia judicial, als afores de París, els investigadors han descobert diverses pistes que apunten que el marroquí, que portava un arsenal molt considerable, pot tenir còmplices. Van trobar dos telèfons mòbils en el seu poder (un dels quals el suposat terrorista va activar el dia de l'atac) i quan ja estava detingut algú va desactivar el seu compte de Facebook.

L'agressor, que va viure a Espanya i a qui la policia espanyola vincula amb extremistes islamistes, compareixerà davant el jutge, que decidirà sobre les seves condicions de detenció i els càrrecs pels quals serà imputat. Al-Khazzani assegura que va trobar una motxilla plena d'armes en un parc de Brussel·les i que pretenia atracar els passatgers, segons va declarar la seva advocada d'ofici, Sophie David. Però els investigadors no donen crèdit a la versió del detingut, fitxat pels serveis secrets pels seus vincles amb l'islamisme radical.

Els investigadors estan convençuts des del principi que Al-Khazzani tenia còmplices, tenint en compte l'arsenal del qual disposava: un fusell AKM (i no un kalàixnikov, com es creia), segons ha especificat avui el fiscal, una pistola Luger i una desena de carregadors. L'activació del telèfon el mateix dia és una tècnica freqüent entre criminals que temen tenir el telèfon punxat i indicaria a més que necessitava estar en contacte amb altres persones.

Un altre element dirigeix els investigadors cap a la pista de possibles còmplices. Dissabte a la nit, quan Al-Khazzani ja estava sent interrogat a les dependències de la policia antiterrorista, algú prou proper al detingut per disposar de les seves claus d'accés va desactivar el seu perfil a Facebook. Al-Khazzani tenia 76 “amics” a la xarxa social. Després dels atemptats del gener de París, contra la revista satírica Charlie Hebdo i un supermercat jueu en els quals van morir 17 persones, l'assaltant del tren Thalys va publicar un fotomuntatge de la guerra d'Algèria, en el qual criticava Occident, “una civilització terrorista i un Estat criminal” i acusava els “jueus i els cristians” de ser responsable “del terrorisme”.

En paral·lel es van coneixent més detalls sobre el seu recorregut des que a principis del 2014 els serveis secrets espanyols alertessin els francesos de la seva potencial perillositat i del seu projecte de mudar-se a França. Al-Khazzani va viure efectivament al país almenys durant dos mesos, durant els quals va treballar a l'empresa de telefonia mòbil Lycamobile. En concret, distribuïa fullets per a una oficina de la companyia a Saint-Denis, a la perifèria nord de París. El seu contracte, del 3 de febrer al 3 d'abril, no es va renovar perquè els seus papers no li permetien treballar a França, segons va relatar el director general de Lycamobile Service a França, Alain Jomichek.

Poc se sap sobre les seves aventures a partir de llavors. Els serveis secrets francesos van emetre una fitxa S, per Seguretat d'Estat. Aquesta fitxa no implica una vigilància automàtica, sinó una mena d'alerta en cas de ser controlat per les forces de seguretat o per les duanes. És així que les autoritats tornen a seguir la pista d'Al-Khazzani el maig del 2015 a Berlín, on va embarcar a bord d'un vol amb destinació a Istanbul, des d'on podria haver viatjat a Síria a fer la gihad (guerra santa). Durant el seu interrogatori, Al-Khazzani va negar que hagués viatjat a Síria i va indicar que s'havia desplaçat durant els sis últims mesos per Bèlgica, Alemanya, Àustria, França i Andorra, sempre en tren, segons va relatar la seva advocada.