La incòmoda alegria de Pedro

Va jugar al camp del West Bromwich dissabte i al cap de 20 minuts va marcar el seu primer gol a la Premier. Després, Pedro Rodríguez, aquell a qui li deien Pedrito el dia en què Guardiola va decidir que es quedés a la plantilla del Barça B, a Tercera Divisió, va assistir Diego Costa en el segon gol i va participar en la jugada del tercer, abans de tornar a Londres amb el seu nou equip, els blaus del barri pijo de Londres. “M'han rebut de meravella”, va dir en revelar l'enorme respecte amb què el va tractar Terry, el seu capità, el cap del Chelsea de Mourinho. Diumenge va agafar un avió i va volar a Barcelona per tancar, amb permís del tècnic, la seva taquilla i dir adéu al Barça. Primer es va acomiadar del vestidor i tot seguit, de l'afició.

Va ser Carol, la seva dona, la primera que es va asseure a les cadires reservades als jugadors i l'equip tècnic a la sala de premsa de la ciutat esportiva. Hi va arribar amb Brian, el seu fill de dos anys. “No sabeu pas el dia dia que té”, va avisar en passar. Brian ho va deixar clar durant l'estona que Pedro, Sir Peter a Anglaterra, es va acomiadar “de tothom”. “Papi, papi!”, va cridar el menut durant bona part d'un acte per mostrar l'agraïment que sempre sentirà l'extrem canari pel Barça.

“No tinc res preparat, parlaré des del sentiment”, va advertir en presència del vicepresident Vilarrubí i del directiu Jordi Moix. No hi era el president Bartomeu: “M'ha trucat, però és un home molt ocupat i no hi pot ser”, el va disculpar l'extrem. No li va importar gaire perquè hi eren presents, a més de Luis Enrique i els seus ajudants, tots els seus excompanys. Els capitans, Iniesta, Messi, Busquets i Mascherano, els primers. Reconeix que els trobarà a faltar, com també els empleats del club i els socis.

Però a Pedro no li queda cap altra opció i ho sap. “El millor era agafar un altre camí. Hauria pogut quedar-me i sortir a la foto, però no he volgut”, va assegurar per justificar una decisió difícil i que va prendre pensant en si mateix. El va ajudar una llarga conversa amb Mourinho –“em van convèncer les seves paraules”– però especialment la idea de jugar al Chelsea –“m'agrada el club”–, la possibilitat de viure en una ciutat com Londres i el fet de tenir amics a la plantilla com Cesc, Diego Costa i Azpilicueta, segons va raonar. A més, Pedro, que ha guanyat 20 títols amb el Barça i ha estat protagonista en molts –va marcar en les sis competicions del 2009 i ha marcat sis gols en set finals– es reconeix “ambiciós” i no estava disposat a acomodar-s'hi, per molts diners que li pagués el Barça després de renovar.

“Em sento trist per deixar la casa, però content i feliç per haver-ho donat tot en cada entrenament i en cada partit. Me'n vaig amb el cap ben alt per defensar els valors del club: la humilitat, el sacrifici i l'ambició”. I això, l'ambició, és la que l'ha portat a deixar la Lliga per la Premier a pesar que els diferents estaments blaugrana van insistir que continués al Camp Nou.

“Un any dur”

“Sé que com aquí no estaré en cap altre lloc, però estic content per afrontar un nou repte, un desafiament. Vull seguir jugant i guanyant. La temporada passada va ser dura, vaig tenir poc protagonisme, era difícil encadenar partits, hi havia molta competència, però vaig aguantar pels companys, per l'afició, per tot l'afecte rebut. Al final m'he adonat que era millor seguir un altre camí. Vull tornar a sentir-me important”, va admetre. Aleshores, li va trucar el Manchester United, va fer una oferta el City, segons va reconèixer ahir l'extrem, i va aparèixer finalment el Chelsea, que va fer la resta i va mostrar “més interès que ningú”. “M'hauria agradat retirar-me al Barça i sé que el club ha fet tot el possible perquè em quedés, em donava tot el que volia, però a la meva edat he vist que havia de buscar nous desafiaments”, va explicar Pedro. I ara vesteix de blau. “La veritat, dissabte em vaig sentir estrany, són molts anys amb la samarreta del Barça”, va reconèixer el noi d'Abades.

Pedro va preparar les maletes amb Carol a la tarda amb la idea de tornar a Londres ahir mateix. Busca casa. Brian, el seu fill, insistia després de jugar amb Thiago, el nen de Messi: “Papi, papi!”. Ell encara no ho sap, però ahir el seu pare va dir adéu al Barça, on gairebé per sorpresa un dia es va fer mite.