Espais per gaudir de l’art

Qui conegui el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) se sorprendrà en veure les sales diàfanes de sostres altíssims convertides en un ambient claustrofòbic i laberíntic, on les obres s'ofereixen a la mirada des de múltiples i sovint atípiques perspectives. Es tracta del dispositiu espacial concebut per l'estudi d'arquitectura MAIO per a l'exposició Espècies d'espais, que recrea els 13 espais privats i públics per on transcorre la vida d'un individu, segons el llibre homònim del francès Georges Perec, publicat el 1974. Escriptor de culte i trapezista, Perec, abanderat de la literatura potencial, un intent de generar formes literàries noves i inesperades, segueix sent un desconegut per al gran públic, encara que la seva recuperació ja fa uns anys que està en marxa. El seu llibre Espècies d'espais, que es va traduir al castellà només el 1999, es divideix en capítols sense numeració, que poden llegir-se seguint qualsevol ordre i es caracteritza per utilitzar diverses tipografies, textos breus i fragmentats i una distribució espacial particular dels textos i de les absències de text. De la mateixa manera l'exposició concebuda per l'historiador i crític Frederic Montornés es reparteix en els 13 espais per on transcorre la vida humana (el simulacre de casa creat per l'estudi MAIO i una sala diàfana que representa l'espai públic) i es pot visitar seguint l'impuls personal sense necessitat de respectar un recorregut preestablert. “He dissenyat un recorregut sense jerarquies, només pensant a afavorir el gaudi de les obres per si mateixes i les seves relacions”, va assegurar Montornés, qui va destacar la importància dels llocs de trànsit, com els passadissos on s'exposa una aplicació de Serafín Álvarez que convida el visitant a explorar un escenari virtual.

La mostra reuneix mig centenar d'obres, el 40% de les quals procedeix del fons del museu, com les de Matta-Clark, Kuitca, Broodthaers i Laguillo, a més d'unes cortines de Daniel Steegman que donen accés als dos espais expositius i una porta de Stanley Brown. També hi ha una porta de Dora García, però no es pot obrir i enfronta el visitant amb les sorpreses i les pors que podria amagar.

La transformació de l'àmbit privat, no afecta l'espai públic que Montornés situa en una única sala no intervinguda del museu amb obres d'Aballí, Fontana, Hernández Pijuan i els emergents Cerezo & Santamaria amb un assaig fílmic que es genera en temps real gràcies a un sistema de 36 càmeres de vigilància interconnectades a través d'Internet. També es van produir expressament per a la mostra una intervenció de Luz Broto, que ha fet un forat a la paret de l'escala a través del qual és possible veure l'exterior i un projecte en procés de Martí Anson, que s'inaugurarà al novembre, a l'exterior del museu. “Es tracta d'una botiga, La Botiga de l’Anson, on es vendran els mobles que l'artista ha realitzat en el marc d'un projecte d'homenatge al seu pare fuster i de reivindicació del moviment cooperativista català, que en aquesta fase es proposa revelar els mecanismes del mercat i la falsa reactivació empresarial”, van explicar comissari i artista.