Un anell per unir-los

Antonio Baños, candidat de la CUP i periodista sexi –això de sexi, com ja deuen saber, consisteix a observar alguna cosa inesperada, en una vorera o en un diari, que t'alegra el dia i que et fa pensar en la via oposada a la recomanada per la teva mare–, ha declarat que la llista unitària de Mas respon a un xantatge de, com el seu nom indica, Mas. És així? Amb què s'ha fet xantatge? Aquest article intenta donar una resposta. També sexi.

La llista, horitzontal i bla-bla-bla, però amb seu jurídica al local central de CDC –en el que és una metàfora de "glups, qui és la llista i qui són els seus also starrings"–, està composta per diversos packs. Les ON molt G, Òmnium i l'ANC, ERC i individualitats de la societat –sembla, en aquest sentit, que la llista no inclourà la PAH ni persones vinculades a la defensa de la societat enfront de les seves tisores–. Aquests packs són factors humans, sensibles, per tant, a la pressió. La pressió és una de les constants en les relacions entre adults. I la carícia és una modalitat de pressió. Pel que sembla, la carícia ha estat la modalitat utilitzada amb l'anterior staff de l'ANC i el d'Òmnium. Les tietes, em diuen, prenien el te freqüentment al Palau, una forma senzilla i barata d'acariciar. És a dir, de donar honor. És a dir, d'arribar a acords entre honorables. Pel que fa al nou staff de l'ANC, una organització presidida per l'equip que no va guanyar les eleccions internes, sembla mantenir, per aquest fet pactat, fosc i hermètic, una relació més pactada, fosca i hermètica i, per tant, efectiva, amb CDC. En aquest sentit, CDC sembla que talla el bacallà, de manera encara més nítida, en aquesta organització que en el seu moment va lliurar, sense control, un projecte ciutadà a un Govern, que el va utilitzar per emetre propaganda, retallar drets i llibertats, i refundar un partit de la Restauració2.0 corrupte.

El tema, per tant, és ERC, una organització sobirana i, com tot organisme biològic complex, dotada d'intel·ligència. Com accedeix el partit català guanyador de les anteriors eleccions europees a desaparèixer i a col·laborar, gratuïtament, en la refundació de CDC? S'ha exercit algun tipus de xantatge? Els serveis d'intel·ligència de CDC disposaven d'algun tipus de document gràfic de Junqueras en una piscina?

Suposo que, en aquest cas, no s'han produït carícies ni creativitat en les eleccions internes. Simplement, CDC ha exercit la pressió mitjançant l'únic marc que domina, de forma absoluta i, em temo, fràgil i per poc temps: el catalanisme. El domini de CDC sobre aquest marc és fabulós i li atorga una llibertat de moviment magnífica. Verbigràcia: el nou Estatut no només se'l va carregar el PSOE, via tisora, o el PP, via boicot al cava i sentències del Tribunal Constitucional. També hi va col·laborar CDC, amb tecnologia local, en una fabulosa reunió a la Moncloa. La llibertat absoluta de CDC per moure's emparada, sense crítiques i sense sospites, pel marc que domina és inaudita. Només és comparable a la que va disposar el PP durant l'aznarat, quan, simplement dominant el marc democràcia, podia fabricar tot el contrari. Per incompareixença de l'equip contrari, CiU ha dominat el marc catalanista des de finals de la dècada dels setanta del segle XX. I l'ha vertebrat i depurat. El catalanisme, un corpus ampli –Almirall, implícitament Pi i Margall, Torres i Bages, Prat, Cambó, Macià, Nin, Peiró...–, s'ha lliurat de pes en la seva esquerra durant aquests anys. Els anys d'un procés modulat per un partit netament postdemocràtic semblen haver orientat el pack cap a una semblança sorprenent amb CDC. El catalanisme hegemònic, així, sembla tenir més a veure amb el neoliberalisme, l'imperi de l'impost indirecte, la desinformació i el "campi qui pugui". Es tracta d'un catalanisme més orientat a les necessitats de CDC –urgents; s'hi juga el pa i la futura memòria– que a vertebrar una resposta local enfront de l'agenda del segle XXI: democràcia, sobirania enfront de mercats i UE, drets. És, més que catalanisme, catalunyisme. Cosa que, quan acabi el boom propagandístic, pot ser sorollós, però anecdòtic i sense discursos propis no reaccionaris.

Bé. Sembla que la pressió exercida a ERC va consistir, pel que em reconstrueixen, a amenaçar-la de quedar-se fora d'aquest pack catalanista. Ser un traïdor. ERC no va considerar una altra via d'investigació del catalanisme. S'hi va quedar.