El PSOE i Europa

El Parlament alemany votarà demà la ratificació de l'acord sobre el tercer rescat a Grècia. A Espanya no és necessari aquest tràmit, però el Govern central ha convocat per avui un ple informatiu amb votació sobre l'acord, i el PSOE, primer partit de l'oposició, ha decidit aprofitar l'ocasió per plantejar una proposta de resolució sobre reformes que reforcin la UE i, especialment, l'Eurogrup. És una iniciativa a la qual la resta de grups hauria de donar suport.

Les sessions informatives després de reunions importants de les institucions europees solen ser d'escàs interès, encara que gairebé mai hi falten apel·lacions a la necessitat d'una major iniciativa del Govern espanyol amb relació a les polítiques de la UE. I en el cas del PSOE, reflexions sobre la contradicció entre la creixent intervenció de les institucions de la Unió en decisions que afecten els espanyols, com les retallades i les reformes de l'últim període, i el desinterès per participar més activament en la configuració de la Unió mateixa. La iniciativa del partit de Pedro Sánchez enllaça amb la del president francès François Hollande d'avançar en la unificació política de la Unió en terrenys com la fiscalitat, la fixació d'un salari mínim comú, l'edat de jubilació, l'assegurança de desocupació i altres mesures que evitin les distorsions provocades per l'excessiva dispersió actual (deslocalitzacions d'empreses, per exemple).

Aquesta mena de mesures, amb altres de caire financer com l'ampliació dels fons contra crisis bancàries, la creació d'un Fons Europeu de Garantia de Dipòsits i la posada en marxa d'un mercat únic de capital europeu són les que planteja el PSOE en la seva proposta, que ha estat elaborada per economistes del partit o propers com l'exministre Jordi Sevilla, Juan Moscoso, Manuel de la Rocha o Angel Ubide. Tots són sensibles a la idea que, davant de la crisi, fa falta més Europa i també, en alguns aspectes, una Europa diferent. Perquè en aquest punt de la globalització és utòpic intentar posar remei a l'efecte de la crisi només amb polítiques nacionals.

La socialdemocràcia de postguerra europea va aconseguir un equilibri entre creixement i redistribució sobre la base dels serveis que garantia l'Estat del benestar, finançat amb una fiscalitat progressiva. La crisi ha minat aquesta bases del model en fallar el creixement, sense el qual no hi ha redistribució. La creixent desigualtat i l'empobriment de les classes mitjanes i treballadores, a l'atur o amb feines precàries i mal pagades, són un efecte segurament durador d'aquest esgotament del model. També ha minat en part els seus fonaments democràtics en atribuir la capacitat de decisió a qui no havia estat triat pels que patien les conseqüències de les seves decisions.

Per això, la proposta també inclou mesures destinades a reformar les institucions per reforçar la unió política dels països membres i engegar un “govern de l'euro” com a pas previ en el camí cap a una Europa federal. En resum, substituir la queixa permanent sobre el declivi de la UE per propostes realistes per revitalitzar-la.