La UE dóna 2.400 milions en ajudes per la crisi migratòria

Brussel·les va anunciar ahir dilluns una “ajuda financera substancial” perquè els Estats facin front a una crisi migratòria sense precedents. Vint-i-tres països de la Unió Europea (UE) es repartiran 2.400 milions d'euros que l'Executiu comunitari ja va aprovar als seus pressupostos per al 2014-2020. Grècia, tot i rebre el nombre més alt de migrants, serà el tercer beneficiari amb 474 milions. Espanya i Itàlia, amb un flux menor d'immigrants, seran els que rebran més fons.

“Es tracta d'una partida que es va aprovar abans dels últims esdeveniments [al Mediterrani]”, han justificat fonts del Govern de la UE en referència als prop de 1.000 immigrants rescatats la setmana passada enmig del mar en l'intent d'arribar a les costes europees. Però encara que el total d'aquesta partida que aquest dilluns la Comissió ha acordat desbloquejar –2.400 milions d'un total de 7.000 repartits a través dels fons d'Asil, Migració i Integració (AMIF) i el de Seguretat Interna (ISF)– es va aprovar als pressupostos el 2014, el repartiment s'ha fet durant els primers dies d'agost d'aquest mateix any, segons les mateixes fonts, que han rebutjat repetides vegades concretar si la decisió es va prendre abans o després de les tragèdies en aigües líbies en les quals van morir 25 persones.

Tant l'AMIF com l'ISF tenen com a objectius vigilar les fronteres exteriors de la UE i agilitar els tràmits de visat als ciutadans no pertanyents a la UE així com facilitar la tornada dels immigrants irregulars i afavorir la integració dels que romanen dins de la Unió.

Segons el repartiment, Grècia rebrà uns 474 milions davant dels 522 que es lliuraran a Espanya, malgrat rebre trenta vegades més immigrants: 170.000 del gener al juny davant dels 5.542 que han arribat a les costes espanyoles del gener al maig, d'acord amb Frontex. Itàlia –que, segons les estimacions del juliol, haurà rebut 80.000 el 2015 i on la situació és “molt més crítica”, segons Gil Arias, director adjunt de Frontex– serà el màxim beneficiari amb 560 milions d'euros.

Grècia, menys que Espanya

Per establir aquest repartiment, Brussel·les es basa en “criteris objectius actualitzats”, pel que fa a la longitud de fronteres exteriors, el nombre d'estrangers no comunitaris que viuen al país, el nombre de passos fronterers i de persones retornades als seus països d'origen, segons fonts d'Immigració.

Els criteris, segons fonts europees que prefereixen no donar el seu nom, s'han basat, a més, en les estadístiques de sol·licitants d'asil entre el 2007 i el 2011, la qual cosa “distorsiona la realitat perquè ofereixen xifres molt menors [a les d'avui]”. Brussel·les defensa que en els seus càlculs ha tingut en compte la mitjana de les dades dels anys 2011, 2012 i 2013.

Segons les últimes xifres de l'Eurostat, l'oficina estadística de la UE, el nombre de sol·licitants d'asil a Espanya ha augmentat un 4% entre el primer trimestre del 2014 i el del 2015, mentre que a Grècia l'increment ha estat del 23%. Amb l'anunci d'aquest desemborsament, Brussel·les busca generar “esperit de solidaritat” a la UE, segons el responsable d'immigració, Dimitris Avramopoulos. “Estem decidits a convertir les paraules en actes”, va assenyalar.