David Villa: “Als EUA s’hi ve a jugar, no a retirar-se”

Encara que amb accent nord-americà, al vestidor del New York City Football Club, David Villa, de 33 anys, segueix sent el Guaje. I com un nen amb sabates noves, el davanter viu la seva aventura a la Major League Soccer (MSL). Va aterrar als Estats Units l'estiu passat, quan l'NYCFC, acabat de néixer, encara no tenia cap altre jugador. Va passar sis mesos sense gairebé disputar cap partit –va jugar quatre jornades a Melbourne, a l'equip australià del Grup City–, a l'espera del començament del campionat, matant el cuquet del futbol fent el turista per Manhattan i gaudint de la NBA i del campionat d'hoquei sobre gel, esport del qual s'ha tornat un gran fan. Aquest any, el calorós estiu de Nova York el passa amb la família, que no ha volgut tornar a Gijón i deixar-lo sol, en una zona de platja propera a la Gran Poma, perquè la MLS no s'atura fins al desembre.

Pregunta. Superat el seu primer any, com valora l'experiència de viure i jugar aquí?

Resposta. Sóc molt feliç, tot i que el començament esportiu va ser difícil, perquè construir un equip des de zero costa. Però ara estic molt bé. La vida a Nova York és sensacional. I esportivament, cada vegada millor.

P. Va ser una elecció més vital que esportiva?

R. No. En la meva carrera mai hi ha hagut res per davant de l'esport. Però és veritat que estic gaudint de l'experiència en general: de viure a Nova York, de jugar en un club que és nou, que, a més, pertany a un grup global amb equips en diferents països. També estic gaudint dels viatges, de veure un munt de ciutats que no sé si tindria temps de conèixer.

P. I per què no ha seguit a la Lliga o en un campionat de primer nivell?

R. Necessitava un canvi. A més, sempre he triat els equips perquè m'han demostrat clarament que em volien. Quan vaig fitxar pel Barça, vaig estar dos anys amb un munt de nòvies, tenia molt per triar. Però que l'entrenador, i més sent Pep Guardiola, et truqui i t'expliqui que et vol i que et parli de tàctica i d'on et posarà… Quan això passa, se t'esborra la resta. Vaig penjar aquella trucada amb Guardiola, i sabent que el València em vendria i que el Barça pagaria el que demanaven, li vaig dir al meu representant: “M'és igual el contracte, que sigui el millor, òbviament, però vull jugar al Barça. No m'importen les xifres”. Després, abans de fitxar amb l'Atlètic, tenia ofertes del Totthenham i de l'Arsenal, que no es concretaven. Però va arribar l'Atlètic i em van dir: “Volem que siguis el 9 del nostre equip i no estem mirant ningú més”. I me'n vaig anar cap allà.

P. Què li van explicar de la MLS i amb què s'ha trobat?

R. Em van dir que hi havia expectació i n'hi ha. Jo no podria jugar sense expectació, sense aficionats, sense periodistes, sense competitivitat en cada partit… Això sí que em retiraria del futbol, més que trobar-me malament físicament. Aquí, l'expectació és enorme, la gent va a l'estadi, t'anima i cada vegada hi ha més periodistes.

P. És el capità, jugador franquícia, els seus companys li tenen devoció. Els explica batalletes?

R. Els nois em pregunten moltes coses, sobretot, per les meves experiències. Volen saber com és disputar una final de Champions, un Mundial... Però a mi no m'agrada donar consells, els explico com ho vaig viure, què vaig sentir en cada moment i com em vaig preparar per a aquells partits.

P. És molt diferent la MLS de les grans lligues europees?

R. El més diferent és el format de la Lliga. Els sis primers de deu es classifiquen per al desempat. Així que, si arrenques malament, tens temps per remuntar. I si arrenques bé, et pots prendre part de la Lliga amb més tranquil·litat. Per això molts equips deixen els seus millors jugadors a la banqueta en partits que semblen vitals, perquè tot es defineix en el desempat. A Espanya, els 20 equips es juguen la vida en cada partit.

P. Com és jugar a futbol en un mític estadi de beisbol com el Yankee Stadium?

R. Fantàstic. A més, els partits estan sent una bogeria, amb molts gols a favor i en contra. L'única por que teníem era la resposta del públic, perquè és un estadi molt gran, però estem ficant de mitjana 28.000 espectadors. I en algun partit, abans fins i tot de l'arribada de Pirlo i Lampard, vam arribar als 45.000. Impensable per a un equip nou.

P. Se'l va veure practicant faltes amb Pirlo. Li va explicar el truc?

R. Vaig llegir una entrevista a Morata en la qual deia que de Pirlo se'n pot aprendre fins i tot com cordar-te les botes. I em va semblar molt bona frase, perquè de jugadors així n'aprens cada dia. Jo he tingut la sort d'haver jugat amb grans jugadors que han fet que la meva carrera fos millor. I ara, tenir Pirlo amb nosaltres és fantàstic. Si jo estic content, imagina't els nois.

P. Està en ratxa, ha marcat set gols en nou partits.

R. Físicament em trobo genial, com feia molt temps que no em trobava. I després, hi ha la millora de l'equip, sento que tinc més suport. Jugadors d'aquest nivell, si volen retirar-se, es retiren. Tenen diners, títols, reconeixement... Per què han de venir aquí si no tenen ganes de donar més? Qui ara ve als Estats Units, ve a jugar, no ve a retirar-se.

P. Ha parlat amb Del Bosque recentment?

R. L'última vegada va ser l'estiu passat, després del Mundial. Sé que és complicat tornar a la selecció, hi ha hagut un petit canvi de cicle i, a més, hi ha Morata, Alcácer i Diego Costa al davant, que són uns grans jugadors. No hi ha cap problema, si no em criden més, no hi aniré. Però no seré jo qui digui no si ell vol avisar-me.

P. Segueix la Lliga?

R. Sí, esclar. I la pretemporada. Crec que aquest serà un campionat molt semblat a l'anterior. El València, el Sevilla, l'Atlètic i el Vila-real estaran molt prop dels dos de dalt. Però el Barça i el Madrid, si estan bé, és complicat que cometin un error.

 P. Va poder veure l'ascens de l'Sporting?

 R. Ho vaig seguir per la ràdio. Tornàvem a Manhattan d'entrenar. Anava al cotxe amb Oscar Pitillas, el preparador físic, i vam haver de parar en una àrea de servei perquè no podia conduir amb aquell final de partit, pendents del Girona. Va ser molt emocionant, sobretot per a algú que ha nascut allà i que sap que és molt difícil per a l'Sporting estar a dalt. Ha estat un any amb moltes pegues. I, tot i això, el planter del Mareo hi ajuda. No fa falta buscar a fora, en aquell planter hi ha gent molt bona. I crec que faran un bon any a Primera, perquè l'equip és molt competitiu i amb això, a la Lliga, pots fer molt mal.

 P. S'estrenen contra el Madrid, ja sense Iker Casillas. Serà rara una Lliga sense Casillas i Xavi.

 R. L'important és que l'Iker sigui feliç. La seva sortida del Madrid va ser molt trista. No es mereixia una sortida així.

 P. I el Xavi, no el va poder convèncer que fitxés pel New York City?

 R. Li vaig trucar moltes vegades. I era una de les opcions que es va plantejar el club per al tercer jugador designat [fora del límit salarial], però va optar per una altra cosa. I també li desitjo que sigui molt feliç.