Tsipras convoca un referèndum a Syriza sobre el rescat europeu

Problemes a Atenes i problemes a Washington; no és la fi del món, però per a Grècia res serà fàcil, ni amb els creditors externs ni en les tempestuoses aigües de la política interna. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha convocat un congrés extraordinari al setembre per fer callar les veus més crítiques dins del seu partit, Syriza, sobre el seu lideratge i el rescat europeu. Tsipras pretén donar un cop de mà: vol deixar per a la tardor aquest congrés malgrat els desitjos dels rebels, i convoca un referèndum intern, per a aquest diumenge, sobre si hi ha la possibilitat de posar en marxa un pla alternatiu al pacte amb els creditors aconseguit fa uns dies; sobre “si hi havia una alternativa la matinada del 13 de juliol”, la de l'acord. Paral·lelament a aquest plebiscit sobre la figura de Tsipras, l'FMI ha reiterat que no participarà en el tercer programa fins que Atenes demostri que pot superar amb èxit el primer examen, previst per a la tardor. L'FMI deixa en l'aire la seva aportació fins que Grècia doni mostres del seu compromís amb el programa (és a dir, fins que aprovi les primeres mesures) i, sobretot, vincula el finançament al fet que l'eurozona “hagi acordat un alleujament del deute”.

“Cal respectar les decisions col·lectives”. Alexis Tsipras ha carregat, durant la reunió del comitè central de Syriza, contra l'oposició interna al seu propi partit, liderada pel ministre Panagiotis Lafazanis. Lafazanis apostava fort per un congrés extraordinari abans de la firma del tercer rescat, prevista per a mitjans d'agost. Tsipras es tanca en banda a aquesta possibilitat i ofereix celebrar aquest congrés al setembre, una vegada estigui a punt el rescat, per decidir llavors si convé anar a unes eleccions anticipades o no. Si Syriza no accepta esperar fins al setembre, Tsipras plantejarà el referèndum intern diumenge que ve.

El primer ministre ha intentat convèncer la plana major del seu partit que qualsevol altra alternativa al tercer rescat no hauria estat viable. Però Lafazanis lidera una plataforma cada vegada més activa, que clama contra “la humiliació” associada a aquest paquet d'ajuda i obre fins i tot la porta a una possible sortida de l'euro. L'exministre Iannis Varufakis ha suggerit els últims dies que sí que hi havia alternativa al rescat: activar una moneda paral·lela, dins de l'euro, quan es van tancar els bancs, el cap de setmana previ al referèndum sobre la proposta europea.

Tsipras ha reclamat a Syriza que tanqui files i faci callar les veus discordants dels rebels. “N'hi ha creuen que l'alternativa és sortir de l'euro”, va dir davant la cúpula del seu partit, en un cinema atenès. “Si algú creu que pot aconseguir alguna cosa millor amb un altre primer ministre i un altre Govern que ho digui”, ha afegit el primer ministre als seus coreligionaris. El primer ministre pretén fer callar l'ala crítica amb un referèndum sobre la seva figura –que continua cotitzant a l'alça a les enquestes– i sobre la controvertida decisió d'acceptar un dur rescat només uns dies després que el poble grec rebutgés una proposta europea anterior en un referèndum controvertit. Una quarta part de Syriza ha votat al Parlament contra el rescat i deixa el Govern en una posició delicada, però no està gens clar que Lafazanis i els seus puguin aglutinar una majoria suficient per propinar un revés als plans de Tsipras. Després de qualificar de “surrealistes” les propostes dels crítics, ha explicat que les opcions de Grècia passen per “un compromís difícil o una fallida incontrolada”. I deixa la porta oberta a la convocatòria d'eleccions anticipades, si no aconsegueix l'estabilitat política necessària després de la guerra de guerrilles interna dins de Syriza.

No ha estat l'únic sobresalt del dia. L'FMI ha reiterat que no posarà ni un euro més a Grècia fins que Atenes i els socis acordin definitivament el tercer programa –a mitjans d'agost– i l'Executiu grec superi amb èxit el primer examen de l'antiga troica, avui quadriga (FMI, BCE, Comissió Europea i Mede –el mecanisme de rescat–). En altres paraules: el Fons vol veure diners europeus comptants. I també vol la reestructuració promesa del deute grec, perquè surtin els números: l'FMI no pot participar en cap programa si les anàlisis de sostenibilitat del deute no surten impol·lutes. I a Grècia, de nou en recessió i amb els bancs malparats, tot són impureses. Alemanya també va proposar un pla que inclou treure poder a la Comissió Europea i donar-li a l'Eurogrup (la reunió de ministres de Finances) per endurir les regles fiscals de l'eurozona. L'Eurogrup també podria substituir la Comissió en la quadriga d'institucions que supervisa el rescat a Atenes. Berlín vol, com no podia ser de cap altra manera, més duresa. Una vegada més.