_
_
_
_

Mas-Colell adverteix a Montoro que no retallarà 1.500 milions més

La Generalitat recorda que els 1.900 milions més del 2016 provenen de les liquidacions i la pujada de la recaptació prevista

Lluís Pellicer
Andreu Mas-Colell i Cristóbal Montoro.
Andreu Mas-Colell i Cristóbal Montoro.Kiko Huesca (EFE)

El Govern ha decidit plantar-se davant l'objectiu de dèficit del 0,3% del producte interior brut (PIB) fixat per a les comunitats autònomes el 2016. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha estimat que això suposaria una altra retallada de 1.500 milions d'euros. "No ho farem. No reduirem més despesa", ha afirmat Mas-Colell. La Generalitat també està molesta per com s'ha plantejat el repartiment dels recursos procedents de la liquidació de l'exercici 2014, ja que no són diners extres, sinó que la major part d'aquesta quantitat prové de la diferència que l'Estat ha de retornar a Catalunya per haver "subestimat" les bestretes per al mateix any.

El finançament de les comunitats funciona a base de bestretes dels ingressos tributaris per a un exercici. És a dir, l'Estat fa una previsió de la recaptació i va ingressant aquesta quantitat en dotze mensualitats. Quan es liquiden els pressupostos, el juny de l'any següent, es comprova si els ingressos van ser inferiors o superiors: si van ser inferiors, les comunitats retornen diners; si van ser superiors, l'Estat els abona. Dels 1.900 milions més que rebrà Catalunya l'any que ve, dos terços, 1.200 milions, provenen d'aquest càlcul de les liquidacions, i 700 milions de les previsions de recaptació per a l'any vinent. Mas-Colell s'ha queixat de la fórmula de les bestretes, ja que si s'haguessin cobrat aquests diners l'any en curs el dèficit de la Generalitat hauria estat 0,7 punts inferior.

L'altre motiu d'enuig de Mas-Colell és el repartiment dels objectius de dèficit, que van quedar fixats en el 0,3% del PIB malgrat l'informe de l'Autoritat Fiscal Independent, que va demanar una rebaixa més gradual. Des del 2011, la Generalitat ha retallat el Pressupost un 20%, fet que va suposar una retallada a les àrees de Salut, Educació i Serveis Socials. Si es té en compte l'últim any del tripartit, la retallada ha estat de 7.715 milions d'euros en un lustre. El conseller opina que una altra retallada de 1.500 milions és inaplicable. "El Govern insisteix a imposar-nos un objectiu de dèficit que des del primer dia sap que per al conjunt de les comunitats autònomes no és realitzable, de manera que el cost reputacional és per a les comunitats", ha denunciat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_