El Hard Rock es resisteix a morir

Si Hamish Dodds, conseller delegat de Hard Rock International, hagués de salvar d'un foc un dels llegendaris objectes que exhibeixen els seus restaurants, es quedaria amb una guitarra que va pertànyer a Syd Barrett, un dels fundadors de Pink Floyd. L'elecció no és senzilla. Des que dos nord-americans expatriats, Isaac Tigrett i Peter Morton, van obrir el primer cafè a Londres el 1971, l'ensenya ha acumulat gairebé 80.000 relíquies d'artistes de tot el planeta. És un dels principals reclams de la marca i, admet Dodds, un negoci per a les companyies d'assegurances.

L'èxit del primer local londinenc, la popularitat del qual va ser gairebé immediata, va llançar l'empresa a l'expansió internacional. Aviat la cadena va conquerir les ones radiofòniques, quan Carole King llançava el 1977 el tema que portava per títol el nom de la marca. “Saps que la porta sempre està oberta a Hard Rock Cafè”, resava la lletra. La fórmula es basava en el menjar, diversió, concerts i la mística que creaven els objectes que hi deixaven les grans llegendes de la música. Al començament dels vuitanta, la marca de Hard Rock Cafè ja estava ben ancorada als mercats anglosaxons: Toronto, Los Angeles, Nova York, Orlando, San Francisco… D'allà, a la resta del planeta. “On podem, tractem de combinar la música moderna local amb la global. Per exemple, a Colòmbia pots trobar des d'objectes de Shakira fins als Rolling Stones”, explica Dodds.

UNA ICONA DE 44 ANYS

El principal risc que ha corregut la marca arran de la seva expansió ha estat convertir-se en un actiu financer. “Per regla general, la nostra filosofia és no tenir més d'un restaurant per ciutat. No som McDonald’s o Starbucks. Per seguir creixent analitzem cada mercat”, assegura Dodds. Això va portar l'executiu, per exemple, a tancar a la fi de la dècada passada diversos locals al Regne Unit. Perquè Hard Rock no sigui només un espai per a la nostàlgia, la companyia ha anat actualitzant la seva oferta, inclòs el menú, que inclou menjar vegetarià, i les samarretes, que surten al mercat amb multitud de dissenys. Alhora, manté una agenda intensa de concerts als seus establiments, que acullen més de 28.000 esdeveniments anuals, i fora, amb festivals com el que va celebrar el passat mes de juliol a Barcelona, amb Avicii, Lenny Kravitz o Juanes.

Però avui el negoci de Hard Rock va més enllà dels cafès i abraça també els hotels i casinos. Després de la compra de la marca per part dels indis seminoles de Florida el 2007 per prop de 800 milions d'euros, el grup ha prosseguit amb la seva expansió internacional i ja té gairebé 200 establiments (entre restaurants, hotels i casinos) en 63 països. L'entrada dels nous amos, diu Dodds, va suposar que la companyia canviés “a millor”. “És més fort, amb uns propietaris compromesos a invertir i a fer créixer a l'empresa i amb una visió a llarg termini per millorar el producte”, sosté.

L'entrada en el negoci purament turístic facilita aquest creixement. “És complicat seguir expandint-se en el negoci dels restaurants 44 anys després. Però ara tenim dues oportunitats estratègiques més: els hotels i els casinos”, sosté. Avui el joc representa la meitat de la facturació del grup, de prop de 3.900 milions de dòlars (3.526 milions d'euros) i en continu ascens. I en aquest terreny, en el de l'oci i el turisme, és on Espanya encaixa en els plans de la companyia. Després d'obrir un hotel a Eivissa i estar a punt de fer-ho a Tenerife, Hard Rock mira Barcelona, Madrid i Marbella, tot i que Dodds no descarta “altres llocs com Mallorca”.

L'altra gran aposta de la cadena és a Tarragona, en el projecte d'oci i joc de BCN World, que ja té la llum verda de la Generalitat per acollir tres casinos que ocuparan 60.000 metres quadrats. El procés ha patit alts i baixos, sobretot amb la retirada del seu promotor, Enrique Bañuelos, cosa que va obligar l'Administració catalana a agafar les regnes del pla.