Turquia intensifica els bombardejos sobre la guerrilla kurda del PKK

Malgrat la contenció que van exigir els aliats occidentals en la cimera de l'OTAN de dimarts, Turquia no sembla tenir intenció de reduir la campanya militar i policial contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). De fet, aquest dimecres va dur a terme el bombardeig més gran a les posicions del grup armat des que va iniciar l'ofensiva la setmana passada. La guerrilla kurda va respondre igualment intensificant els atacs, que van causar la mort d’un militar i mitja dotzena de ferits, i volant un dels oleoductes més importants del país, que transporta uns 300.000 barrils de cru al dia.

Des de la nit de dimarts fins a l’alba de dimecres, els caces de les Forces Aèries turques van bombardejar pràcticament la totalitat dels camps d'entrenament i bases del PKK en el nord muntanyenc de l'Iraq, així com a la muntanya Dügün, de la província turca de Sirnak, on van destruir dues posicions defensades per metralladores antiaèries. La guerrilla kurda va confirmar en un comunicat la duresa dels atacs i va afegir que els turcs van obrir foc d'artilleria sobre diverses zones de les muntanyes de Sirnak i el nord de l'Iraq. L'Estat Major de l'Exèrcit turc va explicar que aquesta operació és la resposta a la mort de dos oficials de les forces de seguretat el dia anterior.

“Fins i tot si només tenim un màrtir continuarem les operacions contra l'organització que hagi orquestrat l'atac”, va avisar el primer ministre, Ahmet Davutoglu, fent servir l'argot habitualment utilitzat per referir-se als soldats i els policies morts en combat. “No esgotaran la nostra paciència i determinació”, va afegir. En una al·locució al seu grup parlamentari, el mandatari turc va recalcar que des de les eleccions del 7 de juny s'han produït 657 “atacs terroristes” a Turquia que han posat fi a la vida de 52 persones, 11 de les quals, membres de les forces de seguretat; si bé no va especificar que 32 de les víctimes són producte de l'atemptat suïcida comès el 20 de juliol passat per l'Estat Islàmic (EI). Malgrat això, el 85% dels 1.309 detinguts en les operacions policials antiterroristes de l'última setmana no són gihadistes, sinó militants kurds i esquerrans.

L'espiral d'acció-reacció també ha trobat un gran contribuent en el PKK, que, en el que qualifica de “resposta” a l’“exèrcit invasor” de Turquia, va fer nombrosos atacs sobre objectius militars i civils en diverses províncies de l'est del país, en què van resultar ferits almenys cinc militars i un policia i va morir un sergent de la Gendarmeria. Membres del PKK també van volar un tram de l'oleoducte que comunica els pous de petroli de Kirkuk, a l'Iraq, i el port de Ceyhan, a Turquia, en un punt proper a la línia de delimitació fronterera. El Ministeri d'Energia turc va explicar que va haver de “tancar les vàlvules per aturar la pèrdua de més petroli”. “Hem pres mesures perquè l'atac no tingui més efectes sobre l'oferta i demanda de petroli", va afegir el titular d'aquesta cartera, Taner Yildiz.

El Parlament turc es va reunir aquest dimecres de forma extraordinària per debatre els atacs recents de l'EI i el PKK, a més de la campanya antiterrorista iniciada pel Govern. No obstant això, la moció presentada per l'oposició socialdemòcrata per crear una comissió d'investigació sobre els atemptats de la setmana passada va ser desestimada. “Nosaltres havíem advertit sobre el naixement de l'EI i hem presentat les mocions necessàries per iniciar una investigació en profunditat, però totes han estat rebutjades pel Govern”, es va lamentar el diputat socialdemòcrata Levent Gök. De fet, segons una enquesta de Metropoll, la majoria dels turcs –inclosos els votants islamistes– consideren que el perill més gran per a Turquia a la seva frontera sud és l'Estat Islàmic, per sobre de les milícies kurdes i del règim de Baixar al-Assad.