Albiol, candidat del PP a les eleccions del 27-S en substitució de Camacho

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha anunciat aquest dimarts que no serà la candidata del partit a les eleccions del 27 de setembre, i cedeix el testimoni a l'exalcalde de Badalona Xavier García Albiol. La número dos a la llista serà Andrea Levy. "Xavi García Albiol ha demostrat la seva vàlua governant com a alcalde de Badalona per a tots els seus veïns. És una molt bona persona i en política fan falta persones lleials i treballadores com ell", ha dit Alícia Sánchez-Camacho. "Ha estat el millor alcalde que ha tingut Badalona". García Albiol ha manifestat el seu agraïment i ha fet una crida als seus electors: "Aquest no és un projecte que pugui afrontar jo sol, necessito la col·laboració de tots els catalans perquè el 27-S ens hi juguem molt". "Represento un projecte que va més enllà d'ideologies", ha resumit.

Xavier García Albiol (47), exjugador de bàsquet del Joventut, de 2,01 metres d'altura, s'ha fet conegut a tot Espanya per les seves dures polítiques contra la immigració quan va ser alcalde. García Albiol ha generat a la ciutat tant entusiasme com rebuig pel seu discurs de màxima duresa contra la immigració, especialment, contra dos col·lectius: els gitanos romanesos i els musulmans. Malgrat que va guanyar les eleccions, des del 24-M es va saber fora del poder: la coalició d'esquerres sumava majoria. L'alcalde en funcions es va rebel·lar contra el que ha anomenat “pacte de perdedors” i es va dedicar a escalfar les xarxes socials. "Anímicament ha estat un cop", va admetre. Avui ha reconegut que amb els "resultats excepcionals" que va obtenir a les municipals "podria haver marxat a Madrid" perquè l'aplaudissin i li passessin la mà per l'esquena: "No faré com Albert Rivera [Ciutadans]. Jo estic aquí en uns moments complicats per a Catalunya i per al partit, i estic convençut que els resultats el dia 27 seran una sorpresa per a alguns".

Per la seva banda, Sánchez-Camacho ha assegurat que està "en plena forma" i que ha pres la decisió de no presentar-se com a candidata per "compromís, responsabilitat i generositat". "Faig un pas endavant perquè la societat catalana recuperi la il·lusió. Aquesta candidatura de renovació continuarà el camí que ens vam marcar el 2010", ha explicat Sánchez-Camacho, que seguirà com a presidenta del partit fins al congrés de l'any vinent. El Partit Popular va obtenir el 2011 l'èxit principal de la seva història en unes eleccions municipals a Catalunya i en només quatre anys va dilapidar els seus resultats. Els populars van aconseguir llavors set alcaldies i ara només han aconseguit retenir la de Pontons, un petit municipi de la província de Barcelona governat per Lluís Fernando Caldentey des de fa anys.

"L'Andrea és el complement perfecte per a Albiol", ha apuntat Sánchez-Camacho, que ha recuperat Levy per a la candidatura catalana i així aconseguir que "la seva aposta nacional estigui lligada també a Catalunya". Levy ha celebrat poder mantenir el seu "compromís amb els catalans". Jordi Cornet serà el director de la campanya. En els propers dies es ratificarà la candidatura i es faran públics la resta de noms que la integren. Aquest matí han nomenat Josep Enric Millo subsecretari d'acció política i comunicació, perquè continuï sent el portaveu del partit i presumiblement s'integrarà en aquesta llista.

García Albiol va consolidar el seu ascens electoral a la frontera de Llefià i la Salut i sempre a costa de la immigració. Davant els comicis del 2003, va demanar denegar l'empadronament als estrangers en situació irregular. Però el seu gran trampolí van ser els problemes de convivència amb la comunitat de gitanos romanesos que resideix a la zona. El 2007, va treure rèdit de les protestes per l'existència de pisos pastera on s'amuntegaven famílies d'aquest col·lectiu.

Tres anys més tard, quan ja era cap de l'oposició i preparava el seu ascens al poder, va repartir en el mercat setmanal de la Salut, amb la líder del PP català Alícia Sánchez-Camacho, uns pamflets amb el lema “No volem romanesos”, en els quals els vinculava a la delinqüència. Aquesta i altres manifestacions públiques (com quan va qualificar el col·lectiu de “plaga” que havia arribat a Badalona per “delinquir”) li van costar una causa judicial per incitació a l'odi de la qual va sortir il·lès.