Colau revisarà el pla de Trias que restringeix els clubs de cànnabis

El govern municipal de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, revisarà el pla especial urbanístic que restringeix la normativa dels clubs de cànnabis i n'estudiarà "a fons les al·legacions". El pla, que suposaria el tancament del 80% dels 120 clubs existents, va ser aprovat inicialment per l'exalcalde Xavier Trias la vigília de l'inici de la campanya electoral del mes de maig. El text, que les associacions de cànnabis van interpretar com una declaració de guerra, es troba en període d'exposició pública, un termini que està a punt de finalitzar. L'Ajuntament ha ampliat un mes aquest període d'al·legacions.

L'objectiu de la pròrroga és revisar el pla i "donar marge per garantir el debat i diàleg amb les associacions i els clubs", en paraules de la quarta tinenta d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Janet Sanz. La idea és analitzar detalladament les al·legacions de les associacions, amb qui l'executiu municipal ja ha mantingut diverses reunions, expliquen les dues federacions que agrupen les entitats, Fedcac i CatFAC.

Entre altres qüestions, el pla especial urbanístic per a l'ordenació territorial dels clubs i associacions de consumidors de cànnabis a la ciutat de Barcelona preveu que no pugui haver-hi locals de consum de cànnabis a menys de 150 metres d'equipaments o espais públics o privats on sigui freqüent la presència de menors, des d'una escola o poliesportiu fins a la consulta d'un pediatre o una botiga de llaminadures. Una distància que, les entitats, en saber-ho, van jutjar que "no respon a cap criteri raonable més enllà del moralista".

El primer tinent d'alcalde d'aquell moment, Joaquim Forn, va argumentar que el pla especial buscava "protegir els infants i que els clubs no suposin més fumadors potencials". El pla també preveu que si les associacions no compleixen després d'un termini de 18 mesos, quedin fora d'ordenació, una retroactivitat que les entitats també van criticar durament.

Les entitats aplaudeixen ara la pròrroga del termini d'al·legacions i donen per fet que hi haurà canvis. La portaveu i coordinadora de la Fedcac, Gabriela Sierra, recorda que la nova normativa es va aprovar inicialment just quan el sector començava a dialogar amb l'Ajuntament (àrees de salut i joventut) i els partits polítics. "Trias va trencar el pacte de no fer electoralisme en el tema de les drogues i va menysprear la feina feta", lamenta. Sierra celebra "que Barcelona en Comú cregui en les polítiques participatives i treballi conjuntament per elaborar un estudi de la situació" del sector.

La portaveu explica que les entitats han presentat al·legacions per diversos motius, com la retroactivitat: "Seria el primer pla urbanístic amb caràcter retroactiu, la qual cosa suposa una pèrdua de seguretat jurídica, ja que es tanquen associacions que ho tenen tot en regla i no causen problemes". "L'únic objectiu del pla és el tancament massiu, perquè els arguments no estan justificats. Reconeixem que hi ha descontrol al centre de la ciutat, però les lleis no es fan per a una minoria, el que cal fer és pedagogia", afegeix.

Des de CatFAC, el responsable de comunicació, Eric Asensio, destaca l'actitud "d'escoltar" que té el govern de Colau i es mostra esperançat que "replantegi" el text. Asensio també confia que s'admetin les sol·licituds de llicència d'associacions que ja fa temps que es preparen per adaptar-se a la norma actual.

El pla especial deriva de les recomanacions que van aprovar Salut Pública i el Parlament, que deixaven en mans dels consistoris la translació a la realitat de cada ciutat. L'aprovació inicial del pla urbanístic també comportava perllongar un any més la moratòria per a l'obertura de clubs de cànnabis que va aprovar l'Ajuntament i que, en teoria, ja havia finalitzat. En aquell moment, la Guàrdia Urbana havia inspeccionat 186 clubs i en va tancar 63.

El mes de maig, les entitats van emetre un comunicat conjunt en què es lamentaven de la norma "amb l'únic objectiu de tancar associacions de cànnabis, sense tenir en compte els drets de les persones usuàries, la inseguretat jurídica que pateixen i l'augment del mercat negre que això suposaria". Afirmaven que si es complís, l'Administració faria que els fumadors entressin " al mercat negre i il·legal i quedessin en mans d'organitzacions criminals", a més que "el mercat quedaria en mans d'un monopoli difícil de controlar".