Els 22 barris de Collserola reclamen una autoritat municipal pròpia

Tenen realitats físiques i socioeconòmiques molt diferents, però també una característica comuna: estan tots situats per sobre de la ronda de Dalt i comparteixen frontera amb Collserola. Els 22 barris de Barcelona agrupats des de l'any passat en la plataforma Barris de muntanya van fer públiques ahir les conclusions de la jornada de treball que van celebrar just després de les eleccions municipals.

Un decàleg de 18 punts en el qual destaca la reivindicació que l'Ajuntament creï una “autoritat municipal comuna”, un interlocutor a qui poder plantejar les seves reivindicacions compartides. “Fins ara érem illes entre la ronda de Dalt i Collserola, ens faltava la visió d'arxipèlag”, va resumir Jordi Bigues, que procedeix del moviment veïnal de Sarrià i ha coordinat el treball.

Jurídicament aquesta nova autoritat podria ser un comissionat, suggereix. “Cada barri baixa al centre o té com a interlocutor els districtes, urbanisme o el consorci del Parc, però no hi havia vertebració”, va afegir. La idea és que, “davant una existència formal i representativa”, tinguin un interlocutor específic.

Els veïns reclamen la retirada del pla de protecció del parc de Collserola

El president de la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB), Lluís Rabell, també va assistir a la presentació de les conclusions, i va subratllar que “entitats veïnals amb característiques molt diferents” s'hagin agrupat per aconseguir demandes històriques que podrien tenir “implicacions pràctiques i que suposarien canvis normatius i legislatius”.

A més de l'autoritat específica, els Barris de muntanya demanen una cosa tan bàsica com delimitar la seva presència física o disposar d'informació oficial sobre quants habitatges o població sumen. Són barris que geogràficament se situen entre Pedralbes i Ciutat Meridiana i comprenen nuclis tan dispars com Sarrià de Dalt, la Mercè, Vallcarca, les Planes, Vallvidrera, Sant Genís, Montbau, la Font Baliarda, la Font del Gos, Canyelles, Roquetes, Trinitat Nova o Torre Baró.

El llistat de demandes també inclou la retirada del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge del Parc Natural de la serra de Collserola (PEPNat) i que sigui redactat de nou. Amb participació ciutadana "real", demanen, i "que eviti el creixement urbanístic i l'ús de recursos no renovables". Una altra qüestió és la revisió del PGM, perquè la majoria d'aquests barris tenen habitatges fora d'ordenació, il·legals. Un tema complicat perquè enfronta els interessos més o menys legítims de veïns, al mateix temps que obre la porta a legalitzar infrahabitatges.

Altres demandes són que el parc no aculli nous equipaments que puguin col·lapsar el parc o crear nous aparcaments, que s'enterri definitivament la idea d'un túnel que creui la serra –encara que sigui ferroviari–, que es redacti un pla de mobilitat, que no es construeixi una línia de Molt Alta Tensió, que es cobreixi la ronda de Dalt, que es faci un pla "viable" de descontaminació o que qualsevol activitat econòmica respongui a criteris de sostenibilitat.