Romeva, nedant cap a la secessió

De petit, diu, volia ser capità de vaixell. Era un gran aficionat als documentals de Jacques Cousteau i volia viatjar al Calypso. El que Raül Romeva no s’imaginava llavors que la nau que li tocaria comandar era la sobiranista, agafant el timó que tothom atorgava a Artur Mas, per aigües que s’espera que no siguin tranquil·les. L’exeurodiputat d’ICV-EUiA ha estat escollit per encapçalar la llista independentista pactada per Convergència i Esquerra. Ell és la personificació del perfil social que es vol donar al procés independentista. L’acompanyaran les dues dones comandants del procés: Carme Forcadell, expresidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural.

Raül Romeva i Rueda (Madrid, 1971) és llicenciat en Ciències Econòmiques i doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En aquest campus va impartir classes de Relacions Internacionals del 1994 al 2002, una tasca que va compaginar amb activitats d’activisme social i polític a la Unesco de Bòsnia i Hercegovina, com a investigador sobre pau i desarmament al Centre Unesco de Catalunya (1994-1998), coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats a Intermón Oxfam (1998-1999) i analista investigador sobre conflictes armats i rehabilitació postbèl·lica a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB. Actualment Romeva es dedica a la tasca docent i a col·laborar en diferents mitjans de comunicació.

Sembla que Romeva porti a la sang això de ser l’ovella negra política. El cosí del seu avi era Pau Romeva, un dels fundador d’Unió Democràtica de Catalunya. Ell va preferir no convertir-se en un dels hereus del 1931 i va optar per l’esquerra combativa i es va afiliar a Iniciativa. Després d’anys de militància i de ser el cap visible dels ecosocialistes al Parlament europeu durant una dècada, va decidir no seguir la línia del partit quant al procés independentista i va estripar el carnet del partit el mes de març passat.

L’elecció de Romeva com a cap de llista compleix els requisits plantejats a l’acord entre CDC i ERC: persones implicades en el procés que no despertin animadversió, no lligades a cap partit i que no hagin participat en la política institucional (Romeva no ha tingut mai responsabilitats de govern). Els partits veuen amb bons ulls el seu perfil marcadament independentista, amb el valor afegit de la vessant social, un aspecte que el sobiranisme no es cansa de reivindicar, però que fins ara no s’ha concretat. I de pas pretén així rivalitzar amb la CUP, que es presenta per separat i amb el programa més social per bandera. També és aplaudit per les entitats independentistes, ja que Romeva ha estat, en nom d'Òmnium, un dels codirectors de la campanya "Ara és l'hora".

L’entronització de Romeva, en canvi, suposa una galleda d’aigua freda per als ecosocialistes, la formació que sortia a la primera foto de partits en defensa pel dret a decidir, però que finalment es va despenjar del procés. ICV va apostar pel federalisme durant la Convenció Nacional celebrada al febrer a Sabadell; dies més tard, abandonava el partit per desacord amb aquest posicionament.

Veí de Sant Cugat del Vallès i pare de dos fills, Romeva va mostrar perfil catalanista ja al Parlament Europeu, on va conèixer i establir una bona relació amb Oriol Junqueras, amb qui va coincidir com a eurodiputat la Cambra europea. De fet, en aquest període els dos van fer pinya amb altres diputats catalans com Ramon Tremosa (CiU) i Maria Badia (PSC) per reclamar que el català fos considerat llengua oficial a les institucions europees.

La seva experiència sobre Bòsnia, Europa i armament l’ha plasmada en mitja dotzena d’assajos, tot i que també s’ha atrevit amb dues novel·les de ficció: Sayonara Sushi (Rosa dels Vents, 2012) i Retorn a Shambhala (Rosa dels Vents, 2013). S’autodefineix com a “cul inquiet” –amb 44 anys ha viscut a 10 ciutats de 4 països diferents–, però ara està arrelat a Sant Cugat, on s’ha apuntat a la colla castellera local, els Gausacs. Gran amant dels esports aquàtics, especialment de la natació, va practicar-la amb l’horitzó del somni olímpic, que no va arrelar. Ara la meta és la independència i la travessa també es presenta dura, en aigües obertes i turbulentes.