El PP inicia el procés perquè tots els afiliats triïn els candidats

El PP va proposar aquest divendres a la Conferència Política un canvi substancial en el mètode per triar el seu candidat futur a la presidència del Govern i els altres candidats a diferents càrrecs electes per un vot directe de tots els militants en un congrés assembleari. La fórmula no es dirà primàries, que és un terme injuriat al PP, sinó elecció directa. Tots els militants del PP votaran per mètodes informàtics i directes i no a través de compromissaris que els representin, com fins ara. El canvi no s'aplicarà fins que es modifiquin els estatuts en un proper congrés, després de les eleccions.

La iniciativa de reformar el model històric d'organització interna del PP i de participació de les bases es va deixar en mans del líder del partit a Andalusia, Juan Manuel Moreno. El dirigent andalús va llançar tres propostes per debatre i perquè el PP les assumeixi i les introdueixi en els seus actuals estatuts. La tercera consisteix a canviar el tipus de congressos interns, per fer-los “més oberts, directes i plurals”. Va ser llavors quan va advocar per fer els congressos amb vot assembleari i directe de tots els militants, que ara són més de 800.000. Fins ara, el PP envia als seus congressos compromissaris, que són un grup d'afiliats que representen tot el col·lectiu de la seva zona i que decideixen tant canviar els estatuts com la nominació dels candidats.

Aquesta idea de Moreno té l'objectiu d'estendre's tant als congressos nacionals com als regionals i provincials, així que modificaria substancialment la forma en què ara es trien els candidats en tots els àmbits.

Els ponents del fòrum en el qual va participar aquest divendres Moreno van haver d'esforçar-se per diferenciar aquesta idea de la direcció del PP sobre les actuals primàries que tenen ja en marxa els principals partits a Espanya. Al PP no agrada el terme primàries. Els convidats al fòrum van qüestionar en aquest sentit el sistema utilitzat per partits com el PSOE, Podem, Compromís o d'altres. Consideren que és una fórmula trampa, perquè no acaben permetent confrontació al final de candidats o senzillament s'anul·len. Alguns dels assistents, com el dirigent madrileny Íñigo Henríquez de Luna o Cayetana Álvarez de Toledo, sí que van elogiar la idea.

Moreno també va defensar, en un altre moment de la seva intervenció, la limitació de càrrecs. Molts dels presents van entendre que no es podria compaginar cap doble funció, quan va advocar per “una persona, un càrrec”. No és exactament així: es podrà tenir un càrrec orgànic i un altre de públic, és a dir, un lloc al partit i un altre en una institució.

El PP, a més, i sempre en l'apartat d'innovacions que Moreno ha impulsat a la Conferència Política, vol canviar les seves normes internes per afavorir també la limitació de mandats a vuit anys per als membres de l'Executiu, per als presidents autonòmics i per als ajuntaments superiors a 20.000 habitants. Moreno va apuntar l'opció d'ampliar aquesta limitació per als càrrecs del partit i els electes.

El PP també va anticipar a la Conferència una proposta de canvi de la llei electoral amb algunes novetats sobre el que havia plantejat fins ara. Per exemple, segons va explicar José Antonio Bermúdez de Castro, secretari general del Grup del Congrés, s'estudiarà un sistema per millorar la proporcionalitat en les eleccions generals. Els principis serien “més proximitat, més representació i més estabilitat”. Amb la meta que les províncies amb més població puguin dividir la circumscripció en diversos districtes electorals.

La reflexió es refereix a crear una borsa de restes electorals de 10 o 15 escons per distribuir restes de les circumscripcions. Així, no es repartirien només diputats en funció de la llei D'Hont sinó que es milloraria aquella proporcionalitat per redistribuir vots que no s'hagin traduït en diputats.

Bermúdez de Castro ha proposat una anomenada prima de governabilitat, és a dir, que qui guanyi les eleccions tingui més escons que els que li corresponen de forma directa, perquè li permeti governar. Aquest sistema ja existeix en altres països com Grècia, Itàlia o Alemanya. A Grècia la prima que ha rebut Syriza per ser guanyador són 30 escons.

En aquest estudi de nova llei electoral s'inclouria també la possibilitat d'una segona volta en les votacions. En principi, seria per a comunitats i ajuntaments, però amb possibilitat d'estendre's a les generals. El PSOE va defensar en algun moment la doble volta per als ajuntaments.