Margallo: “Grècia era sostenible fins que va entrar Tsipras al Govern”

El ministre d'Exteriors sosté a Barcelona que "fora d'Europa no hi ha salvació"

El ministre García Margallo, al Tanatori de Sant Gervasi, on va anar a donar el condol per la mort de Leopoldo Rodés.
El ministre García Margallo, al Tanatori de Sant Gervasi, on va anar a donar el condol per la mort de Leopoldo Rodés.

El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha culpat aquest dijous el Govern de Syriza de la delicada situació de Grècia, que ha de presentar d'aquí a poques hores a Brussel·les un pla de mesures per aconseguir un tercer rescat i evitar la fallida: “El problema de Grècia és el creixement. Fins que va entrar Tsipras al Govern, el país era sostenible”. Margallo ha assegurat durant un debat a Barcelona que espera que Grècia no hagi de sortir de la Unió Europea (UE) però ha advertit que la incertesa regna en totes les parts: “Ningú sap què passarà i estem parlant de demà passat. Tots s'estan mirant els uns als altres per veure qui fa el pas”.

El ministre ha participat amb l'expresident del Parlament Europeu Josep Borell i el catedràtic de la Universitat de Barcelona Francesc Granell en un debat sobre els 30 anys de la integració d'Espanya a la UE, moderat pel periodista Xavier Vidal-Folch i organitzat per Abertis i el Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB). Margallo ha començat la seva intervenció afirmant que “fora d'Europa no hi ha salvació” i ha destacat que una de les aportacions més importants de l'entrada d'Espanya a l'Eurozona ha estat que “ens ha obligat a mantenir la disciplina”, cosa que no ha fet el país hel·lè. El ministre ha criticat l'actitud de l'Administració d'Alexis Tsipras sobre el que ha qualificat de “dret unilateral” dels grecs a celebrar un referèndum: “És com si jo fes una consulta a casa meva i després anés a la junta de veïns a dir que hem decidit no pagar les quotes de la comunitat. Però que la meva sogra ve a viure amb nosaltres, que ampliarem la terrassa, que ja no treballaré per poder cuidar els nens i que això ho haurà de pagar algú”.

“Catalunya ha rebut 33.000 milions d'euros des de l'entrada a la UE”

El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha defensat aquest dijous que Catalunya és la comunitat autònoma que més inversió pública ha rebut des de l'entrada d'Espanya a la UE el 1985, en concret, 33.000 milions d'euros. Margallo ha admès, malgrat això, que el sistema de finançament és "dolent", però ha afirmat que el Govern de Mariano Rajoy no ha pogut solucionar aquest problema perquè quan va entrar en el poder "ens vam trobar amb una situació en la qual havíem d'evitar ser el que és avui Grècia".

Margallo ha destacat que la UE "ha posat fi als colls d'ampolla" per a les comunitats autònomes, però que, tot i així, algunes com Catalunya i la Comunitat Valenciana estan "profundament discriminades". Per arreglar-ho s'ha mostrat partidari d'una reforma constitucional "sempre que sapiguem exactament què volem reformar".

Borrell ha rebutjat el símil i ha demanat que els negociadors avaluïn amb deteniment els perills del Grexit: “Si deixen que es munti un caos considerable en una part de la geografia d'Europa tan complicada, és que no n'estan valorant bé els riscos. Encara que Grècia surti de la UE, seguirà estant on és i si té problemes això afectarà els països que l'envolten”. El polític ha recordat que el 95% de les ajudes que ha rebut el país “només hi han passat”. “Els grecs no han vist ni un duro perquè aquests ajuts han anat als bancs”, ha assenyalat.

Borrell ha afirmat que el problema de Grècia no era de liquiditat sinó de solvència, però que els creditors, entre ells la UE, no ho van voler veure així al principi perquè fer-ho hauria significat haver de renunciar a una part del que havien de cobrar. “Els grecs són culpables de moltes coses, però no del mal disseny institucional de la zona euro. A Grècia li han donat receptes que han empitjorat la seva situació”, ha assegurat. “Europa ha de triar entre el Grexit o la reestructuració del deute”, ha acabat dient.

Granell ha explicat que entre els estats de la UE hi ha dues concepcions. Una, que és la que segueix Alemanya, és considerar Europa un “súper estat de dret” en el qual la llei ha de complir-se. L'altra, és creure que “tot és relatiu” i que les normes poden reinterpretar-se, en referència a Grècia. En la seva opinió, això és el que complica la situació i el que farà “impossible” un acord en els pròxims dies.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS