Viure de la nòmina i de l’ONG

La Mónica se sent afortunada, als seus 35 anys, perquè a diferència de molta gent del seu entorn té una feina amb un contracte estable des de fa quatre anys. Només paga 300 euros de lloguer i, durant la crisi, no ha arribat a estar gaire temps aturada. Però l'optimisme s'esvaeix a mesura que entra en detalls: el seu ocupador només li garanteix jornades de sis hores diàries amb un sou base que no arriba als 600 euros mensuals, el seu contracte de netejadora és fix discontinu, així que es passa dos mesos l'any cobrant l'atur. El seu habitatge és barat en comparació al mercat, però se li emporta el 50% del seu salari. Viu sola amb el seu fill de vuit anys així que no pot renunciar a la despesa de 250 euros mensuals que li suposa la cangur. Tot i formar part de les estadístiques d'ocupació porta tres anys acudint a Càritas.

Les entitats socials ja han advertit en els últims mesos que la creació d'ocupació no està contrarestant la pobresa generada durant la crisi. L'està cronificant. El 2013, el 15% de les llars catalanes en què el sustentador principal tenia feina es trobaven en situació d'exclusió, segons un informe de la Fundació Foessa, vinculada a Càritas. El 45% dels afectats per un desnonament són ocupats i fins i tot així no poden fer front al pagament de l'habitatge, segons una enquesta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) difosa fa uns dies.

Les institucions de suport al tercer sector veuen com els usuaris a qui han ajudat a inserir-se al mercat laboral continuen trucant a les seves portes buscant ajuda per pagar factures, el menjador escolar o accedir a aliments. “De vegades pot ser que els seus salaris els donin per pagar el lloguer i el menjar, però que no els arribin per a despeses extra com els llibres del col·legi o una ortodòncia per un problema greu”, comenta Mercè Danell, coordinadora dels programes i serveis de Càritas, que assegura que l'11% dels adults que atén l'entitat tenen feina.

El director d'Ocupació de la Creu Roja, Ramon Jané, explica que la qualitat de les ofertes que arriben als seus programes d'ocupació és cada vegada menor pel que fa al temps i al salari. L'organització va preparar el 2014 itineraris intensius d'inserció laboral per 3.391 persones. D'aquestes, 1.246 van aconseguir signar un contracte. “El 44% era de jornada parcial i el 97%, temporal. A més, eren de curta durada perquè vuit de cada deu no superava els sis mesos”, afirma.

Si classifiquéssim en deu blocs els assalariats de Catalunya en funció del sou, el 10% amb el salari més baix tindria uns ingressos mensuals de 419 euros de mitjana, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) del 2013. El 2007, la xifra va pujar fins als 520 euros. La professora del departament de Direcció i Organizació de Persones d'Esade, Àngels Valls, admet que els ajustaments salarials són part del problema, però sosté que l'augment de la subocupació pesa encara més: “L'ocupació a temps parcial ha crescut molt. Però el que també s'està donant cada vegada més són jornades de molt poques hores, perquè un contracte de 30 hores a la setmana també és de treball parcial, però hi ha un desequilibri al mercat que fa que hi hagi una necessitat de màxima flexibilitat per part de les empreses”.

Valls assegura que aquesta situació està incrementant la fragilitat dels llocs de treball: “Augmenta la posició de força del que ofereix l'ocupació al treballador, sobretot en les ocupacions de poc valor afegit”. Amb una taxa d'atur del 20,05% a Catalunya, són pocs els que rebutgen una feina, per molt precària que sigui. “La gent vol treballar per tirar endavant les seves famílies. En els casos explicats en què no s'accepta una oferta, sol ser perquè la persona té una prestació: l'ocupació dura menys que l'ajuda i acceptar-la no compensaria perdre-la”, afirma Jané.

Problemes legals

El José, que com la Mónica prefereix no donar el seu nom real per mantenir la seva feina, portava tres anys a l'atur i estava a punt d'esgotar el subsidi quan per fi va rebre la tan esperada trucada. Es tractava d'un contracte de 28 hores a la setmana en un contracte de neteja amb un salari de poc més de 800 euros. Li van dir que hi havia possibilitat de fer hores extres, però el van advertir que no es quedaria a l'empresa més d'un any per “problemes legals”.

“Quan vaig fer el curs de neteja mai vaig esperar que m'oferissin una feina de menys de quaranta hores setmanals i que hagués d'anar cada dia a empreses diferents", comenta. Sabia que els sous havien caigut però desconeixia les dinàmiques de la subcontractació i les jornades a temps parcial. “Jo abans era soldador, treballava les meves vuit hores en un sol dia i guanyava 1.500 euros. Quins temps aquells!”, recorda amb nostàlgia aquest home de 42 anys.

De moment, li han apujat la jornada a 40 hores per cobrir una baixa, tot i que no sap fins quan. Però d'aquí a pocs mesos ja farà l'any, haurà de deixar l'empresa i no creu que el que ha cotitzat li serveixi per tenir dret a la prestació per desocupació, així que intenta estalviar. Ho té difícil, ja que l'augment d'hores només li ha suposat una millora de 100 euros i no s'ha atrevit a demanar explicacions: “Vull preguntar el menys possible perquè no sé com podrien reaccionar”. La seva dona només guanya 500 euros i tenen un fill petit, així que de tant en tant es veu obligat a tornar a la Creu Roja perquè l'ajudin a pagar alguna factura.