Advocats de l’Estat pledegen contra Espanya fitxats per fons ‘verds’
Els funcionaris en excedència assessoren empreses estrangeres en els arbitratges per les retallades milionàries a les primes
Advocats de l'Estat en excedència assessoren fons estrangers en 12 dels 20 arbitratges plantejats contra Espanya per les retallades a les renovables. Es tracta d'una pugna legal confidencial en la qual els contribuents espanyols es juguen milers de milions. Aquests alts funcionaris no tenen incompatibilitat en l'excedència i poden reingressar a l'Administració. La participació d'advocats de l'Estat contra l'Estat genera malestar en un sector de l'Advocacia.
Fa unes quantes setmanes, un jugador sortit del planter del Madrid, Álvaro Morata, va eliminar amb els seus dos gols el Reial Madrid de la Lliga de Campions. El cas és recordat per un advocat de l'Estat que, com la majoria dels consultats, demana l'anonimat: “A mi m'agradaria marcar gols pel Madrid, però si em fitxa el Bayern he de marcar per a ells”.
Espanya disputa la seva particular Champions judicial contra jugadors del planter. Advocats de l'Estat que després d'anys a l'Administració passen al sector privat, on són benvinguts i remunerats pels seus coneixements de dret públic. El fenomen no és nou, ja que un 40% dels 650 advocats de l'Estat està en excedència. Però les retallades a les renovables que se succeeixen des del 2010 amb Governs del PSOE i el PP per limitar la factura elèctrica —l'any passat els consumidors van pagar 6.500 milions en primes— han fet un gir.
Els fons internacionals que havien invertit a Espanya atrets per una rendibilitat garantida han plantejat arbitratges internacionals contra el país. Ho fan a l'empara de la Carta de l'Energia, un tractat del 1991 per garantir les inversions internacionals en el sector. Espanya és el país amb més recursos en contra per vulnerar el tractat.
Un 40% dels 650 advocats de l'Estat està en excedència
El despatx que més casos porta és Allen & Overy. La gestió principal és a Londres i el seu soci a Espanya especialitzat en arbitratges és Antonio Vázquez-Guillén. “Antonio és soci responsable del departament de Contenciós/Arbitratges d'Allen & Overy Madrid. És advocat de l'Estat des del 1997”, comença la web del despatx, que no ha volgut parlar per a aquesta informació per la confidencialitat dels processos.
Abu Dabi, BNP i RWE
Vázquez-Guillén, en excedència des del 2005, va ser advocat de l'Estat a Galícia. Va deixar la pell per l'Estat i va viatjar per mig món en el cas del Prestige. Ara col·labora en les reclamacions de, entre d'altres, 15 inversors fotovoltaics que reclamen 600 milions; el fons sobirà d'Abu Dabi, que va invertir en termosolar a Sevilla; els fons RREEF i Antin, de Deutsche Bank i BNP; l'elèctrica alemanya RWE i SWM, empresa pública de Munic.
El bufet americà Latham & Watkins porta tres arbitratges. Entre ells, els de l'empresa espanyola Isolux, que ha al·legat que les seves inversions estaven fetes a través de Luxemburg. A Madrid el porta l'advocat de l'Estat en excedència Antonio Morales, fins al 2006 secretari del Consell de Seguretat Nuclear.
Estan darrere de 12 arbitratges internacionals en disputa per milers de milions d'euros
Una altra espanyola, Abengoa, també va demandar Espanya al·legant que les seves termosolars eren propietat d'un altre vehicle a Luxemburg. L'estratègia la va dissenyar José Fernando Cerro Redondo, advocat de l'Estat en excedència. Era cap dels serveis jurídics d'Abengoa i avui treballa a FCC.
Clifford Chance defensa l'alemanya Steag i el cap d'arbitratges a Espanya és José Antonio Caínzos, advocat de l'Estat en excedència des de fa 21 anys. “He servit amb molt orgull l'Estat i ha estat una etapa importantíssima de la meva vida. M'encantaria no haver d'estar en aquesta situació, prefereixo estar mil vegades barallant-me amb una altra empresa que contra l'Estat”, explica. Caínzos destaca que l'arbitratge s'ha convertit en una tendència global, especialment important en països desenvolupats. Cada vegada més empreses recorren a aquesta fórmula alternativa de resolució de conflictes donada la complexitat dels seus casos o el volum que tenen". Caínzos, que és president del Club Espanyol de l'Arbitratge, és un ferm defensor d'aquest mètode per solucionar disputes empresarials.
Edmundo Bal, president de l'Associació d'Advocats de l'Estat, defensa els seus companys excedents: “L'excedència és així. De tota la vida i passa a tots els cossos”.
No creu que es pugui limitar, perquè “s'acabaria el cos d'advocats de l'Estat”. Un dels excedents defensa la situació: “En els arbitratges hi ha bons advocats perquè hi ha molts diners en joc. I resulta que entre els bons hi ha advocats de l'Estat”. Bal admet que hi ha membres del cos que poden veure-ho dubtós, “però depèn de cadascú”. El despatx de Bal, advocat de l'Estat i cap de la secció penal és molt menys luxós que els de col·legues en excedència que multipliquen el seu sou.
Sota la condició de l'anonimat, hi ha professionals del sector crítics amb aquesta situació. Esgrimeixen que no és el mateix que un advocat de l'Estat defensi un expropiat contra el Ministeri de Foment —cosa que la majoria comprèn— que defensar a un fons sobirà estranger en una reclamació de centenars de milions contra el Regne d'Espanya i a Nova York. Un diu que va rebutjar portar un d'aquests arbitratges. El mateix va fer el despatx Uría Menéndez en considerar que en plena crisi no podia anar contra Espanya per una retallada que beneficiava els consumidors, segons fonts del despatx [una portaveu es nega a comentar-ho].
Els advocats de l'Estat defensen que estan molt ben formats i que a l'Administració amb prou feines hi ha incentius. En superar la dura oposició entren amb un nivell 28 (cobrant uns 80.000 euros) i el màxim a què poden ascendir és a nivell 30.
Formació al Canadà
L'Advocacia de l'Estat té un repte enorme amb la defensa dels arbitratges internacionals. Quan van començar a arribar les reclamacions, Indústria va contractar un despatx privat, Herbert Smith, amb l'argument que no hi havia experiència. Allà hi treballa Eduardo Soler-Tappa, que abans va ser advocat de l'Estat en la secretaria d'Estat d'Energia. En els dos primers casos, a Espanya la defensa un advocat de l'Estat en excedència, però no des del ministeri sinó des d'un despatx privat.
Després, i amb l'augment de reclamacions, l'advocacia va decidir assumir els casos. Va formar gent al Canadà, l'únic país que fins llavors es defensava en arbitratges internacionals, i va crear un equip amb inspectors d'Hisenda i Tècnics de l'Administració.
Els advocats de l'Estat solen recelar dels arbitratges: un sistema en què no hi ha jurisprudència i que tenen fama de ser salomònics. Amb la mateixa retallada, es pot guanyar un cas i perdre'n un altre.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
