_
_
_
_

El planter de Colau

L'alcaldessa i cinc membres del seu equip municipal han estat vinculats a l'ONG Observatori DESC, en què han compartit activisme i amistat

Clara Blanchar
Colau, Pisarello, Pin i Asens han sorgit del DESC.
Colau, Pisarello, Pin i Asens han sorgit del DESC.a. Garcia

Si al primer govern, el dels millors d'Artur Mas, moltes persones de la seva confiança procedien de l'escola de negocis d'Esade; o en l'alcaldia de Xavier Trias hi va haver desembarcament de càrrecs de les joventuts de CDC, el planter de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és l'Observatori DESC (de Drets Econòmics, Socials i Culturals). Colau i cinc persones del seu equip —tres regidors i dos càrrecs— han estat vinculats a l'ONG creada el 1998 per organitzacions de l'àmbit de la cooperació internacional, que vetlla per la defensa dels drets socials amb assessorament jurídic a altres entitats (entre les quals figura la PAH, fundada per Colau), formació o la realització d'estudis i informes sobre matèries com a habitatge, alimentació, pobresa energètica o salut.

Set anys al DESC

Colau va treballar set anys a l'Observatori: des de 2007 fins al febrer d'aquest any. El primer tinent d'alcalde, professor de dret i mà dreta de Colau, Gerardo Pisarello, va ser vicepresident del DESC, un càrrec no remunerat. El tercer tinent d'alcalde, l'advocat Jaume Asens, membre de la junta, també sense sou. L'activista veïnal, experta en xarxes i ara regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va estar dos anys a mitja jornada portant qüestions de comunicació. L'equip que procedeix del DESC queda complet amb Vanesa Valiño —parella de Pisarello—, que l'ha dirigit vuit anys, fins dijous passat, quan es va integrar a l'àrea d'Habitatge de l'Ajuntament. I tanca la relació Águeda Bañón, que es va encarregar de comunicació i la web de l'organització i ha estat fitxada com a directora de comunicació del consistori. Un cercle que, a més de la feina, han compartit anys d'activisme i en la seva vida personal són amics.

L'Observatori DESC té un pressupost que el 2014 va ser de 455.000 euros. Uns ingressos que en un 97% procedeixen de subvencions i donacions. I de les subvencions (de diverses administracions, també europees), un gran paquet és un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona que hi aporta 120.000 euros a l'any. El conveni es va signar després que l'Observatori va sortir premiat a la Marató contra la Pobresa de TV3 pel suport jurídic que sóna a la PAH. És una quantitat per a la plataforma que rep i gestiona el DESC i que permet contractar quatre persones a mitja jornada. Dos són les cares més visibles de la PAH ara mateix: Carlos Macías i Susana Ordóñez.

La directora del DESC fins dijous passat, Vanesa Valiño, explica que l'estreta col·laboració entre la PAH i el DESC sorgeix perquè en els últims anys i com a conseqüència del drama dels desnonaments, l'Observatori s'ha centrat molt en el dret a l'habitatge. Va ser l'ONG que va portar a Barcelona el relator de Naciones Unidas en matèria d'Habitatge, Miloon Khotari el 2007 —ja llavors va alertar de l'“especulació urbanística desenfrenada”— i la seva successora Raquel Rolnik el 2012. La vinculació és tan estreta que no és agosarat afirmar que el DESC ha estat el think tank de la PAH.

Malgrat els vincles de l'Observatori DESC i l'actual cúpula municipal, el president de l'ONG, l'urbanista Jordi Borja, manté que “el DESC i Barcelona en Comú són coses molt diferents”. Encara que sí que admet que en bona part, el motor del partit que ha arrabassat l'alcaldia a CiU va sortir de l'observatori, aclareix que en cap cas “el DESC ha estat el promotor de BComú”. Borja defensa que per fer equip Colau hagi fitxat el que fins ara ha estat el seu cercle laboral més proper: “A l'hora de buscar col·laboradors tothom busca gent que ja coneix i amb qui ha treballat”.

Borja explica que el DESC “vol accentuar el caràcter intel·lectual i de formació” de l'organització i focalitzar-se en “temes de regeneració democràtica, de drets laborals i en la projecció internacional”.

La nova directora de l'Observatori, la politòloga i advocada Irene Escorihuela, manté que al marge dels colors polítics “és necessari generar discurs crític des de fora de les institucions perquè de vulneracions de drets humans n'hi continua havent”. La directora sortint parla en termes molt semblants: “L'Observatori té un paper molt important com contrapoder, de vigilància, que ha de continuar fent”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_