Sortir a ‘Polònia’ no és fàcil

Ser un personatge de Polònia no és fàcil. Els polítics, per existir en aquest univers, s'han d'haver treballat una certa notorietat en el món real. Cal que quan passegin pel carrer, un prudent tant per cent dels veïns els reconeguin. Com es pot fer una paròdia, si el teleespectador no reconeix el subjecte parodiat?

Aquest problema el van tenir ahir a Polònia amb els nous consellers del Govern de Mas. I ho van resoldre amb una excel·lent filigrana: van convertir en gag l'enorme dificultat que tenia presentar les imitacions de tres éssers que l'espectador no sap ni quina cara fan. Quan Mas va cridar els nous consellers, van entrar a la sala tres actors desconeguts, sense maquillar i, segons Mas (que és l'únic que sembla que els coneix), sense cap semblança amb els originals. El responsable del plató li va donar una raó ben planera a Mas per no gastar el pressupost del programa en efectes inútils. Polònia és a prop de les seves vacances i, a més, els consellers pot ser que només durin tres mesos. Posats a estalviar, no hi havia ni el director real del programa, Toni Soler. L'únic que contradiu aquesta idea que cal ser conegut per entrar a Polònia és el personatge d'Artur Mas, que, al mateix gag, admet que va saber com es deia una consellera del seu Govern perquè la va veure al programa.

Això no li ha passat a la nova alcaldessa de Barcelona. Ada Colau, per mèrits propis, va entrar a Polònia l'any 2013, quan era l'agitadora dirigent de la PAH. Clar que el nou càrrec ha introduït una altra mena de gag. Seguint la idea tradicional, ser alcadessa té associada una determinada pompa i prosopopeia que Colau no domina ni vol fer-ho. Marc Giró, que intenta convertir-la en la Jackie Kennedy del Camp de l'Arpa, viu una descomunal tragèdia amb aquesta dona que confon Hugo Boss amb Hugo Chávez o es vol posar un vestit per anar al Liceu que farà creure que vol desnonar la Traviata. Colau és relativament jove a Polònia. La monja (?) Forcades –que en un gag, pobrissona, patia d'escorbut, peus plans, varicel·la, tètanus, xarampió i unes quantes malalties vacunables més–, per exemple, és molt més veterana que Colau (de la collita del 2009).

Aquests dies circula per Internet i s'envia per whatsapp amb molt d'èxit una escena de Vaya semanita, on presenten Ada Colau com una fada "amb poders màgics" que vol transformar Barcelona d'una manera que irrita l'FMI. La seqüència, en general pobrissona i molt insistent en el caràcter populista de l'alcaldessa, té un gag bo quan Colau, amb la seva vareta, converteix un cotxe en una bicicleta... el cotxe d'un pobre home que havia d'anar a Madrid. No és la primera vegada que Colau surt a EITB. N'hi ha un altre, molt millor, on l'alcadessa és al metro assetjada per empresaris que li demanen obra pública i per un Mas que la vol fer seguir pel camí de la independència.

Colau i Forcades ja poden viure tranquil·les perquè s'han fet un forat, i a més notable, a Polònia. Però... i els tres nous consellers? Pobrets, quina feinada els espera.