La batalla de les llistes

La setmana passada va acabar amb Junqueras i Mas proposant la seva idea de llista per al 27-S. Una es dirà Aliança per la República Catalana i haurà de sobrepassar sigles i etiquetes. Mas va demanar a les entitats civils (Òmnium, ANC...) que promoguin el seu projecte. “Poden comptar amb CDC i a mi que m'assignin el paper que vulguin”, va anunciar. Dilluns Mas va tenir a TV3 l’oportunitat d’explicar-se en una llarga entrevista. La batalla de les llistes i la sortida d’Unió del Govern han marcat la setmana als mitjans. Avui mateix, El Periódico publica una enquesta segons la qual una candidatura d’ICV, Podem i Forcades disputaria la victòria a la llista del president, un intent de Mas, com diu l’editorial, perquè les entitats sobiranistes compensin la falta d’unitat dels partits del sí-sí amb una llista despullada de les sigles de CDC. Però aquesta maniobra, al marge de les seves dificultats, no sembla garantir l’èxit. Segons l’enquesta, Mas i CDC patirien un altre descens de vots, tot i que la ruptura amb Unió (que podria treure entre 6 i 7 escons) no els penalitzaria. La presència d’Unió al Parlament “seria a costa de Ciutadans, PSC i PP”. Amb tot, conclou l’editorial, el 27-S “es disputarà no solament en clau nacional sinó també social, i el debat esquerra/dreta no ha mort”. També avui, Vicenç Villatoro (Ara) argumenta que la campanya més plebiscitària del 27-S la faran Ciutadans i el PP perquè aquests dos partits no demanaran el vot per governar Catalunya així o aixà, el demanaran “per frenar la independència”.

El cas de les llistes

La crida de Mas a les entitats sobiranistes perquè donin suport a la seva proposta de llista hi ha més d'un analista que no la veu clara. M. Dolores García (La Vanguardia, 23 juny) ho considera un darrer intent de Mas per posar pressió a les entitats i evidenciar que si el 27-S no és llegit en clau plebiscitària, “serà perquè altres no han volgut” i no han estat prou generosos. L’editorial d’El Mundo (21 de juny) “Marxa directa de Mas cap a l’abisme” veu una opa encoberta a les organitzacions que van firmar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El diari considera que la irresponsabilitat de Mas és un “desafiament a la legalitat constitucional” i recorda que el Govern espanyol té l’obligació de “preservar la sobirania nacional”. Joan López (Abc, 23 juny) considera moltes llistes: concretament quatre, "de les quals dues no sabem qui les encapçalarà –la de Mas i la CUP– i dues més que no sabem qui les formarà, la de Junqueras i la de Forcades, que, pobreta, ningú vol de cap de llista". L’autor considera que una història com aquesta no la va brindar ni la política italiana dels anys 70 i 80 "quan els governs duraven tres mesos". No és l’únic que fa aquesta al·lusió. Miquel Roca (La Vanguardia, 23 juny), a propòsit de la crisi amb Unió, escriu que la divisió d’avui o la indeterminació que ara es visualitza no ajudarien a una bona conducció de la situació. “Itàlia ho va viure i no li va anar bé. Enterrar precipitadament les forces polítiques històriques, per més justificat i legítim que pugui resultar, no acostuma a traduir-se en estabilitat i progrés."

Jordi Basté (RAC1, 23 juny) al seu davantal hi veu a la batalla de les llistes una pugna permanent i esgotadora que hauria d’estar liquidada. El problema de l’independentisme són els independentistes, amb una Convergència que remira els d’Esquerra que li fan botifarra a CDC mentre que “l’esquerra més subversiva” els treu la llengua a tots dos. I això, conclou, la gent ho observa. Igualet, diu, que a La vida de Brian (Front Popular de Judea, Front del Poble Jueu, Unió Popular de Judea, etc.).

Toni Soler, en un bitllet (Ara, 23 juny), es pregunta a qui ajuda la proposta de Mas. A Òmnium i l'ANC no, perquè els posa en un compromís irresoluble, "tret que es vulguin arriscar a desairar ERC i la CUP". I tampoc ajuda el procés, perquè eternitza el debat entre independentistes, "per cert, cada cop més histèric", en lloc de llançar-se a l'ofensiva unitària contra els partits que neguen el dret a decidir.

Alguns articulistes coincideixen a veure en el moviment de Mas una inspiració gaullista (quan De Gaulle va impulsar un moviment al qual no va voler dir-ne partit al voltant de la seva personalitat, la Unió per la Nova República). Xavier Sardà avisa els qui, des de Convergència, gaudeixen alegrement de la trencadissa en altres partits i que no intueixen que “ells són els pròxims”. “Mas farà la seva pròpia llista i passi-ho-bé. Un De Gaulle baixet. Esperem que tanta destrossa política valgui la pena”. José Antonio Zarzalejos (21 juny) dibuixa a La Vanguardia la llista del president “com a alternativa gaullista al desgast del partit que va fundar Jordi Pujol”.

La presència d’Unió al Parlament seria a costa de Ciutadans, PSC i PP

Un editorial d'El Periódico reconeix a Mas perseverança, "encara que això no significa que sigui el que convé a Catalunya ni assegura a la llista del/amb el president un èxit inequívoc". En canvi, Imma Tubella ho veu amb més optimisme des d'El Punt Avui (23 juny). "Anem bé", titula l’article la catedràtica de Comunicació. “Per què ho ha fet? Doncs davant la impossibilitat de fer posar d'acord els partits. Em sembla una jugada mestra pel país i per una nova manera d'entendre la democràcia. Tant de temps lamentant-nos de l'absència de lideratges i ara que tenim un líder clar, amb visió de país i no de partit, ens incomoda. Ara es tracta de decidir entre la independència o la submissió. (...) I aquí encara no hi entra la ideologia. Un cop haguem expressat la voluntat i la necessitat de prendre el país en mà, ja discutirem i sotmetrem a votació el model”.

Nou Govern

“Monocolor i preelectoral”, així defineix l’editorial d’El Periódico (23 de juny) el nou Govern, sense consellers d’Unió. “El nou Executiu es correspon amb la prioritat absoluta que Mas ha atorgat al procés sobiranista. Per si hi havia dubtes, el president no ho va poder dir més clar ahir: “És un Govern al 100% cohesionat amb l'objectiu final, amb la independència o el sí-sí (...)". Són moltes les incerteses no només sobre el que pugui passar després de les eleccions, sinó sobre el que passarà d'aquí a llavors, començant per la resposta d'Òmnium i l'ANC al fer pinya reclamat pel president. Aquest estiu no serà plàcid de cap manera”.

Una colossal deriva impregna moltes criatures de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Han abandonat el periodisme i s’han transformat en entusiàstics pastorets del procés (Ferran Monegal)

"Govern mediocre", titula Toni Bolaño a La Razón (23 juny) i apunta al nou conseller d’Agricultura, de qui, diu, ha desaparegut del currículum que s'ha fet arribar als mitjans la seva relació amb, almenys, sis empreses agrícoles i ramaderes. Sobre la llista de Mas, la despatxa amb contundència: "és un xantatge a les entitats sobiranistes".

Molt diferent ho veu El Punt Avui a l'editorial del 23 de juny: “Es tracta de reconnectar el projecte independentista de Convergència amb un gir social capaç de conjurar les ofertes similars que emergeixen des de les forces d’esquerres”. La Vanguardia (23 juny) interpreta el canvi de Govern com una voluntat d’atendre els problemes socials generats per la crisi sense renunciar al vector independentista. El problema que hi veu el diari és que el temps que li queda al Govern perquè el ciutadà ho pugui percebre és massa exigu. El Mundo, en un article sense firma, critica que “no és justament el Govern dels millors en una etapa decisiva”.

L’entrevista

L’endemà de l’entrevista de Mònica Terribas a TV3, dos comentaris a la premsa. Mònica Planas (Ara) escriu que la periodista va sotmetre Mas a “una entrevista exhaustiva" que no va oblidar cap aspecte, encara que un detall visual, la imatge d’un esparadrap al polze de la mà esquerra del president, li fa pensar en un accident de piula de revetlla o “potser vam veure el president amb els dits més enganxats que mai". Ferran Monegal, a El Periódico, considera, en canvi, que “una colossal deriva” impregna moltes criatures de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: "Han abandonat el periodisme i s'han transformat en entusiàstics pastorets del procés, guiant les masses cap al paradís". El que aquesta trobada bàsicament pretenia "és deixar clar que la llista de Mas és el que evitaria un atzucac. Missatge rebut", acaba.