L’FMI força Grècia a acceptar més retallades per segellar l’acord

Amb l'acord polític pràcticament llest des de dilluns, un grapat de xifres separava aquest dimecres Grècia i Europa del final –almenys per un temps– d'una catàstrofe mil i una vegades anunciada que no té pinta d'arribar. Atenes i els seus creditors estan a un dit del pacte. Però les dues parts han de llimar les últimes diferències per evitar la sortida de l'euro i els altres escenaris apocalíptics. La tensió està garantida fins a l'últim minut: els socis i sobretot l’FMI tracten de forçar Atenes a acceptar retallades addicionals en pensions i en altres serrells que tenen menys substància. L’Eurogrup es va tancar sense acord després d'una dura intervenció d’Alexis Tsipras: l'antiga troica va seguir negociant ahir a la nit amb l'objectiu de tancar l'acord en les properes hores.

Els eurogrups –reunions de ministres de l'euro– desemboquen rutinàriament en triomfalistes comunicats nocturns que anuncien la salvació d’Europa. El d'aquest dimecres va acabar aviat i malament: no va haver-hi fumata blanca i pot ser que l'acord tècnic es demori, en una última escalada d'inevitable tensió com a colofó d'una negociació interminable. Però tothom dóna per fet a Brussel·les que aquest comunicat pompós anunciant el final de la sèrie grega acabarà arribant abans que s’acabi la setmana. Probablement, abans que els caps d’Estat i de Govern abandonin Brussel·les divendres, després de dos dies de cimera de crisi: Grècia, Rússia, immigració en el Mediterrani i la sortida del Regne Unit amenacen la UE de nord a sud, a tort i a dret.

No sembla que hagi d’arribar la sang al riu en cap d'aquestes qüestions. Ni tan sols en els temes més espinosos: la cancellera Angela Merkel va pronunciar dilluns passat les paraules màgiques –“la proposta de Grècia és una bona base per a l'acord”– i després d'aquell formidable senyal polític tota la resta sembla una mena de teatre. Però les institucions anteriorment anomenades troica van filtrar ahir un últim document amb les correccions que volen en l'oferta de Grècia: un esforç addicional amb serrells difícils d'acceptar per Atenes. Grècia no els va acceptar i l’Eurogrup es va tancar sense l'esperat acord. Els ministres tornaran a reunir-se avui per segellar el pacte abans de divendres, perquè els líders el confirmin al final d'una nova eurocimera. En el pitjor dels escenaris hi ha temps fins diumenge, segons les fonts consultades, per no tornar a flirtejar amb la possibilitat de veure cues a les oficines bancàries. L’FMI, el BCE i la Comissió seguien ahir a la nit negociant directament amb Tsipras. “Seguirem treballant tota la nit si és necessari”, va dir al final de la reunió el cap de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.

El primer ministre grec va reaccionar al contraatac de l’FMI i companyia embravit, acusant la vella troica –i en particular el Fons– de “no voler l'acord”. Però la solució tècnica “està a prop”, van explicar fonts de la negociació, i les paraules de Tsipras poden ser una manera de dramatitzar per vendre a casa les retallades en pensions que es veurà obligat a aprovar aviat, si al final accepta el pacte.

A Grècia fins i tot li ve bé la duresa de l’FMI. Si no es plasma en retallades exagerades, Atenes es beneficiarà després de la reestructuració del deute que demana el Fons. Per seguir a bord, l’FMI exigeix que el deute grec sigui sostenible: la millora de les condicions respecte a les fixades en el segon rescat (que contenia metes fiscals més dures) requereix més diners per a Grècia o un alleujament del deute. Merkel ha obert la porta a aquesta última possibilitat.

De diferències entre les dues parts n'hi ha, però  no són, ni de bon tros, excessives

El que queda per fer és, en gran mesura, el melodrama de les grans ocasions tan típic de Brussel·les. Tant a Grècia com als seus creditors els convé que sembli que els ministres suen sang per arribar a l'acord. Això facilita la venda del pacte en els respectius parlaments: a Atenes, però també a Berlín. Però encara queda negociació, i els accidents fins i tot menys probables de vegades passen. La vella troica va filtrar les seves esmenes a la proposta grega, amb algun retoc de gran envergadura en pensions i un canvi de filosofia: els creditors volen més tisorades de despesa i menys pujades d'impostos.

Las diferències entre les dues parts estan aquí, però disten molt de ser excessives, malgrat l'alarmisme d'alguns mitjans anglosaxons. Els creditors reclamen suavitzar les pujades d'impostos a les empreses, duplicar les retallades en defensa, un lleuger augment de l’IVA i sobretot una reforma de pensions diferent. Aquest és el capítol clau: combina una formidable càrrega de profunditat política amb el potencial financer necessari perquè els números quadrin. L’FMI vol pensions més baixes i segueix insistint en algunes qüestions espinosos, com l'eliminació dels pagaments suplementaris als pensionistes de baixos ingressos.

Segons les dades de l’Eurostat, el 45% dels pensionistes grecs sobreviuen amb una pensió inferior al llindar de pobresa (665 euros). El Govern grec assegura que des que va començar la crisi ha retallat les pensions el 40%. Segons els creditors, Grècia té un dels sistemes de pensions més cars d’Europa, amb 2,65 milions de pensionistes i una població total d'11 milions de persones.

Si l'acord arriba a temps, Grècia obtindrà una ampliació del rescat actual d'almenys sis mesos. I diners a canvi d'aquestes reformes. És possible que l’FMI se n’aparti i segueixi a la troica només com a observador, però sense donar més ajuda. I una vegada es pacti començarà a parlar-se del tema tabú: Europa prepara una reestructuració de deute, de manera que Atenes pugui retornar el capital (i pot ser que els interessos) a més llarg termini. Abans d'això cal salvar l'enèsima pilota de partit: Grècia ha de pagar 1.500 milions d'euros a l’FMI abans del 30 de juny. Un impagament segueix sent tan improbable com perillós.