L’Eurogrup veu en la proposta grega “una bona base” d’acord

Canvi de to en la negociació entre Grècia i els seus creditors. Atenes ha enviat aquest dilluns la seva proposta definitiva als socis europeus: endureix la reforma de les pensions i accepta les metes fiscals que exigien els socis fins al 2018. A aquestes concessions del primer ministre, Alexis Tsipras, els europeus han respost amb els primers senyals d'acord polític, que han de traduir-se en un pacte definitiu a finals de setmana. Optimisme, per fi, després d’uns quants mesos de tensió: el cap de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, celebra l'enviament de la proposta grega i assegura que és “una bona base” per pactar. Si la negociació fructifica, Brussel·les oferirà a canvi perspectives més precises de reestructuració de deute, però només després que Atenes activi les mesures prioritàries.

Encara no hi ha fumata blanca, però sí un fum grisenc que es va aclarint. Les institucions anteriorment conegudes com a troica han donat aquest dilluns la benvinguda a la nova proposta grega, a la qual ha tingut accés aquest diari, que inclou un enduriment notable en la reforma de les pensions amb un increment de les cotitzacions socials. Atenes ofereix per fi concessions, encara que la seva proposta queda lluny del que demanaven els creditors a principis del mes de juny. Berlín ha reaccionat davant els focus amb una certa fredor. Però l’Eurogrup ha sorprès amb un formidable canvi de to: després de la duresa pètria de les últimes setmanes, els ministres han passat a celebrar l'oferta hel·lena com un “pas positiu”, “una bona base” per a l'acord definitiu, que confien poder tancar a finals de setmana. A l'espera que la vella troica i la delegació grega negociïn els últims serrells, i sobretot a l'espera de les paraules de la cancellera Angela Merkel, les borses han ovacionat aquesta reacció amb fortes pujades: l'acord polític està encarrilat, encara que ahir a la nit encara no havia acabat la cimera.

El serial segueix en marxa, però aquest últim capítol canvia les coses. Un acord polític hauria de permetre al BCE mantenir obertes les línies de finançament d'emergència per als bancs grecs, que en els últims dies han experimentat una fugida de dipòsits i han aparegut els controls de capital. Encara s’ha de veure si aquests controls s'activen, cosa que passarà si els diners segueixen evaporant-se de les entitats financeres. Però queda un camí espinós al davant. Si aquest fort senyal polític es tradueix en un acord definitiu, Tsipras l’haurà de vendre a casa i dins del seu propi Govern: el flanc esquerre de Syriza i la dreta nacionalista amb la qual s'ha aliat poden provocar una crisi política. Tsipras ofereix reformes per valor de més de 3.000 milions per a aquest any i més de 5.000 milions per al pròxim. Com a contrapartida, exigeix una reestructuració de deute i inversions per tornar al camí de la recuperació. Les fonts consultades a Brussel·les han explicat que si l'acord se certifica i Atenes inicia les mesures prioritàries ben aviat, l’Eurogrup també farà concessions: una ampliació dels terminis i potser una certa rebaixa dels interessos que paga Grècia pel deute, en un document que expliciti les promeses que ja va fer Europa a Grècia el novembre del 2012.

Però aquesta fase de la negociació encara no ha arribat. I hi ha uns quants països amb posicions molt dures, poc amics de fer concessions de cara a un acord. Atenes i els creditors —anteriorment coneguts com a socis— fa cinc mesos que estan com gat i gos, des de la victòria electoral de la Syriza de Tsipras, el 25 de gener, amb les seves promeses de finalització de l'austeritat i alleujament del deute públic. La tensió ha portat a sembrar grans dubtes sobre un possible impagament d’Atenes a l’FMI (1.500 milions a fi de mes) i el BCE (7.200 milions entre el juliol i l’agost). L'objectiu és prorrogar l'actual rescat uns mesos —almenys fins a finals d'any— per evitar suspensions de pagaments, que podrien provocar una sortida de Grècia de l'euro i fins i tot de la UE. I, si finalment hi ha acord, convèncer el BCE perquè permeti al Tresor grec emetre més deute a curt termini.

Els senyals positius per part de l’Eurogrup són un cop dur per als ministres més tenaços. Però encara no està tot dit: malgrat les concessions, l'última proposta grega millora sensiblement les anteriors però es queda curta respecte al que va demanar Alemanya l'1 de juny. Les fonts consultades a Brussel·les donen per fet que la vella troica farà peticions addicionals en alguns àmbits molt sensibles per a Tsipras. No és descartable el corralito —els controls de capital— si la fugida de dipòsits no s’atura. “L'acord és ara més probable, però ningú ha d'anticipar esdeveniments: Les institucions hauran de treballar intensament en els propers dies per segellar-lo”, va afirmar Dijsselbloem.

Fi del serial?

L’Eurogrup no ha posat les coses fàcils. Quan va entrar a la cimera, la cancellera Angela Merkel la va qualificar de “consultiva” i va apuntar que l'acord final trigarà —si arriba— encara uns dies. “Caldrà esperar les paraules de Merkel després de la cimera i estudiar detingudament el seu llenguatge corporal per veure si de debò això funciona o no”, va afegir un dels ministres més veterans de l’Eurogrup. Grècia, en fi, ha fet concessions, però els europeus en faran moltes més si accepten l'oferta grega tal com està i en faciliten la venda amb la promesa d'una reestructuració, segons la mitja dotzena de fonts consultades a Brussel·les.