A la dreta del president

Núria de Gispert era avui al Palau al costat del president de la Generalitat. Amb els seus estampats primaverals, la presidenta del Parlament s'ha col·locat a la dreta d’Artur Mas. Per protocol és el lloc que físicament li tocava ocupar, però el simbolisme anava més enllà. De Gispert era al costat oposat dels seus antics companys de partits. Els tres consellers sortints d’Unió, arraconats, a l’altra punta de l’escenari, apartats del Govern i del tàndem Mas-De Gispert, aguantaven el tràngol. De Gispert oferia un rictus greu, de qui presencia la fi sobtada d’un llarg cicle vital.

Joana Ortega movia amb un punt de neguit la cama esquerra i assentia molt lleugerament el cap quan Mas li tirava floretes. Ramon Espadaler era el que aplaudia amb menys ganes, Josep Maria Pelegrí estava més seriós que de costum, potser perquè dels tres era el més prescindible en el guió del procés: Ortega és la bona, Espadaler és el dolent i Pelegrí és el lleig al servei del dolent. Ortega era la més estimada pel públic, abastament independentista, fossin familiars, membres del Govern o representants del Parlament. Recorrent el saló de Sant Jordi a Ortega li dedicaven paraules amigues; ha estat l'última dels tres a seure. Saluda cordialment Espadaler i es petoneja amb Jordi Turull. Pelegrí fa el gest d’esperar la seva encaixada de mans, però Ortega no el veu.

Finalitzat l’acte, de Gispert ha dedicat a Ortega una abraçada i dos petons. A Espadaler i a Pelegrí els fa una encaixada de mans tan gèlida com el pingüinari del zoo i una mirada de mala maror acompanyada d’una ganyota, de qui fa l’esforç per no dir res. Tot seguit la presidenta del Parlament s’adreça a Josep Rull, que l’obsequia amb una abraçada i dos petons a les galtes, dos petons llargs, de suport i de confiança, com si li volgués dir: “Tranquil·la, Núria, que estàs amb els bons”.

El vídeo de la presa de possessió del Govern del 2012 sembla un àlbum familiar del viatge d’estiu amb els avis ja traspassats. En aquella ocasió a primera fila hi havia Duran Lleida i Jordi Pujol saludant a tort i a dret. De Gispert somreia, feia broma amb Pelegrí i amb Espadaler. A CiU eren feliços malgrat que havien perdut 12 escons. Entre els dos moments una de les poques coses que no ha canviat són els estampats dels pantalons de De Gispert.

Se senten xiulets i crits procedents de la plaça de Sant Jaume. No són contra la Generalitat, és la primera protesta de l’era Colau davant de l’Ajuntament. Els acomodadors de L’Auditori i del Liceu, en vaga indefinida, es manifesten per aconseguir el suport del Consistori. La Guàrdia Urbana no els deixa passar. Al govern municipal més d’esquerres el titllen a crits de “piquet de la patronal”. De la il·lusió a la realitat hi ha sovint una distància insalvable, com la que hi ha entre les dues bandes de la plaça o la que hi havia avui entre dos partits fent-se la foto junts per últim cop al saló Sant Jordi.