_
_
_
_

Un llibre reuneix 50 poemes de lluita i esperança

Aresti, La Fontaine, Raimon, Salvat-Papasseit, Emerson, Éluard o Celaya, entre els 42 autors seleccionats

Carles Geli
Il·lustració d'un poema de Joan Brossa inclòs en el recull.
Il·lustració d'un poema de Joan Brossa inclòs en el recull.

Es respira a l'aire (ni que sigui la sensació) de nou que potser sí que poden canviar les coses, que el determinisme econòmic es pot derrocar i, amb lluita, implantar l'esperança i una manera nova d'encarar el món. Aquells temps, sempre, han tingut els seus poemes. Mig centenar d'aquests són els que recull Llibertat! 50 poemes de revolta (Ara Llibres), que el poeta Jaume Subirana ha recopilat de 42 autors, fent cas al Gabriel Celaya de La poesia es un arma cargada de futuro: "Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan / decir que somos quien somos [...] Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse”.

Hi ha composicions de tots els temps (fet que demostra que el que la humanitat avança cap a millor no és del tot cert o que es fa un pas endavant i dos enrere) i de bards de tota condició, anònims inclosos. Així pot llegir-se des del revolucionari A les barricades!, o el poema de Ferran Soldevila per a les Brigades Internacionals, al Diguem no de Raimon, passant per Els segadors, La Internacional, La fuerza de una nación, d'Emerson, la faula de La Fontaine sobre el gos llustrós però lligat i el llop famèlic però lliure o el sentit La casa del meu pare, de Gabriel Aresti (“Em pendran les armes / i amb les mans defensaré / la casa del meu pare...”. En la nombrosa llista figuren també veterans de l'acidesa com Joan Oliver-Pere Quart ("Temps era temps hi hagué una vaca cega: / jo sóc la vaca de la mala llet!") i avantguardistes tan compromesos com clàssics com Vladimir Maiakovski, Joan Salvat-Papasseit, Bertolt Brecht ("Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes? / Als llibres hi ha noms de reis. / Van arrossegar els reis els blocs de pedra? ...") o Joan Brossa. Però també de ben contemporanis, com Enric Casasses, David Castillo o Jordi Valls ("El dia que la rentadora rebenti, / el dia que vessi l'aigua de l'olla / i saltin els ploms i s'enfonsi Endesa...").

Amb pròleg del diputat de la CUP David Fernàndez, gairebé mutat en poeta (“Esguard i eixopluc. Barricada i autodefensa...”), potser uns versos de Paul Éluard resumeixen el llibre: “Només he nascut per conèixer-te / Per anomenar-te / Llibertat”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_