Els assaltants del Parlament eviten la presó mentre es decideix l’indult

L'Audiència Nacional ha suspès la pena de presó als vuit condemnats en ferm pel Tribunal Suprem pel setge al Parlament de Catalunya el 15 de juny del 2011. La secció primera penal de l'Audiència, presidida per Fernando Grande-Marlaska, ha decidit paralitzar l'ingrés a la presó dels vuit condemnats a tres anys de presó mentre el Govern decideix sobre l'indult que han sol·licitat.

En una interlocutòria –resolució raonada– el tribunal accedeix a aquesta petició en atenció als “fets objecte de la condemna”, les “circumstàncies socials” dels condemnats i al fet que no tenen antecedents penals. Com que la pena és inferior a cinc anys, l'entrada a la presó podria fer ineficaç un possible indult.

El 17 de març passat, el Suprem va condemnar a tres anys de presó per delicte contra les institucions de l'Estat vuit dels 19 processats pel setge al Parlament després que l'Audiència Nacional els absolgués a tots el juliol del 2014. En aquella primera interlocutòria, l'Audiència prevalia el dret a la llibertat d'expressió sobre altres drets constitucionals. El Suprem va corregir aquella sentència en entendre que va incórrer en una “errònia i traumàtica desjerarquització del dret constitucional de participació política a través dels legítims representants en l'òrgan legislatiu, que, malgrat l'esforç argumental obstinat, s'aparta de les claus definitòries del nostre sistema”.

El dia del setge, una multitud de gairebé 1.000 individus es va concentrar a les portes del Parlament per protestar contra les retallades i impedir el pas dels polítics, que aquell dia havien de debatre i aprovar les esmenes a la totalitat dels pressupostos autonòmics. El president català, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, van haver d'accedir a la Cambra en helicòpter, i diversos parlamentaris van patir sacsejades, insults i agressions. La sessió es va haver de suspendre durant mitja hora, mentre al carrer prosseguien els disturbis.

Entre els diputats que van patir més assetjament hi ha la secretària segona del Parlament, la socialista Montserrat Tura, a qui un manifestant va pintar una creu amb esprai negre a la gavardina i la bossa; l'independentista Alfons López Tena, al qual un manifestant va colpejar i va empènyer repetidament i un altre li va sostreure de la butxaca les claus de casa; o la convergent Ana Isabel Marcos, a la qual van llançar per sobre “gran quantitat d'una substància líquida”.