Colau es compromet a “aixecar catifes” a l’Ajuntament

Barcelona té per primera vegada en la seva història una alcaldessa: Ada Colau. L'activista i líder de la candidatura ciutadana Barcelona en Comú va ser proclamada aquest dissabte alcaldessa per majoria absoluta gràcies al suport de la resta de partits d'esquerra: PSC, ERC i la CUP. La cerimònia es va celebrar amb la plaça de Sant Jaume plena de gom a gom i entre crits de “Sí que es pot!”. Colau es va comprometre a “aixecar catifes” i que l’Ajuntament tingui “parets de vidre”. La flamant alcaldessa va admetre “que no serà fàcil” i va reconèixer: “No som ingenus”. “Feu-nos fora si no responem” va dir al final del seu discurs.

“Gràcies per fer l'impossible possible”, van ser les primeres paraules de la nova alcaldessa, que va assegurar que vol ser-ho dels 73 barris de la ciutat. Amb la veu tremolosa, Colau es va referir en el discurs al repte que afronten “amb responsabilitat i col·lectivament” i va saludar les “autoritats institucionals i les socials, les que defensen el bé comú”. “Som aquí per manar obeint”, va ser una altra de les idees de Barcelona en Comú que va destacar, després de recordar que la ciutat “ha votat pel canvi”. En el seu discurs, va prometre “posar la lupa en els contractes”; aixecar “catifes”; aturar els desnonaments; posar fi a l'externalizació dels serveis públics i la pobresa energètica, fer una ciutat “més verda i menys grisa” i lluitar contra la precarietat.

Colau va prometre “lleialtat institucional” al president de la Generalitat, Artur Mas, i li va demanar “respecte per la ciutat”, a més d'assegurar que defensarà el “dret a decidir”. En la seva breu reunió després de la presa de possessió, va convidar Mas a reclamar conjuntament a l’Estat les obres i les inversions pendents a Barcelona. El president va recollir la idea i va afegir que espera també la col·laboració de Barcelona per millorar el finançament de les institucions catalanes i a favor del dret a decidir, que va qualificar d’“acte de radicalitat democràtica”.

L'alcaldessa també es va dirigir al seu predecessor, Xavier Trias (CiU), a qui va agrair la “dedicació a Barcelona” i va recollir el seu oferiment de diàleg. El ja exalcalde va assegurar que farà una “oposició exigent, responsable, positiva i en benefici del futur de la ciutat”.

Durant la cerimònia, en un plenari que renova el 63% dels seus 41 regidors, la majoria no es van limitar a jurar o prometre el seu càrrec, sinó que hi van fer afegitons diversos: “per imperatiu legal”, van dir completant el text amb reivindicacions variades.

El ple de constitució va mantenir el caràcter protocol·lari que li correspon, però Colau va voler obrir-lo a la ciutadania instal·lant una pantalla a la plaça de Sant Jaume, habilitant una guarderia per als nens i convidant més representants de les entitats del que és habitual. Els representants de la FAVB o la PAH, de la qual Colau va ser fundadora, van ser a les primeres files, mentre els representants de les confessions religioses es van asseure als últims bancs.

ERC i PSC van mostrar la seva confiança a Colau. El republicà Alfred Bosch (5 edils) es va atribuir la representativitat de “l'esquerra responsable que farà que la ciutat avanci en l'eix social, nacional i la transparència”. El socialista Jaume Collboni (4 regidors) va reivindicar 32 anys de governs del PSC i va oferir un “pacte social” per lluitar contra l'atur i les desigualtats. El desè vot per aconseguir la majoria absoluta va ser d’un dels tres de la CUP.

La resta de l'oposició, com va fer Trias, van oferir a Colau mà estesa per col·laborar-hi, tot i que van qüestionar moltes de les seves propostes. Alberto Fernández-Díaz (PP, 3 edils) va considerar que l'alcaldia de Colau és una “tornada al tripartit” que suposa “incertesa i temor”. I Carina Mejías, que capitaneja el grup municipal de Ciutadans, que irromp com a tercera força (amb 5 edils) va assegurar que estarà atenta perquè la ciutat no es converteixi en “laboratori de populisme social”.

Colau no ha tancat aliances i governarà amb 11 regidors, però podria incorporar ERC i PSC després del 27-S. Ha aconseguit 21 vots de partits d'esquerres, cinc més que els que va aconseguir Trias el 2011.