Mor Antoni Pitxot, el pintor amic de Dalí

Salvador Dalí només permetia a dues persones que estiguessin presents mentre treballava: Gala, la seva inseparable musa, i Antoni Pitxot, persona de confiança i amic des que el pintor surrealista va visitar el seu taller el 1972. “No conec ningú més a qui Dalí aguantés, perquè l'acte de pintar és molt íntim. En mi tenia una confiança total i absoluta, en tot, en la meva discreció, en totes les coses…”, va escriure Pitxot. El pintor i amic de Dalí, nascut també a Figueres el 1934, va morir ahir als 81 anys. Com si es tractés d'un acte surrealista, dels que tant li agradava protagonitzar a Dalí, la mort de Pitxot s’ha produït el mateix dia i a la mateixa hora, a les quatre, que és quan s’havia d'inaugurar per primera vegada una exposició a Cadaqués amb 68 obres; 37 de Pitxot realitzades entre el 1963 i el 1989 que mai s'havien vist a Espanya, ja que pertanyen a la col·lecció italiana Dalle Molle, i la resta de Dalí. Una mostra homenatge “a la llarga amistat i col·laboració entre tots dos, però també a l'art, la pintura i un paisatge mineral i únic de Cadaqués que alhora els inspira i condiciona”, va explicar ahir Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians i comissària de l'exposició, un parell d'hores abans que es conegués la defunció de l'artista.

Sens dubte, va haver-hi un abans i un després de la visita del 1972. Aquell dia, Dalí el va convidar a exposar al seu museu de Figueres en una mostra que va obrir les portes dos anys més tard, el setembre del 1974. Pitxot no es va moure mai d'aquest espai màgic que és el Teatre Museu de Figueres. “Em va trucar l'endemà per convidar-me a exposar de forma permanent al Museu que estava construint i demanar-me que l’ajudés a acabar-lo. La nostra col·laboració va ser lògica i natural”, recordava fa poc. La seva obra, i en això també és únic, pot veure's avui mateix a la galeria del segon pis del museu del geni empordanès. Dalí, a més, el va nomenar personalment aquell mateix any patró vitalici de la seva fundació, a més de director dels museus de Figueres, Cadaqués i Port Lligat, els tres espais que marquen l'univers dalinià, càrrecs que va exercir fins al dia d'ahir.

El 2014, coincidint amb els 25 anys del pintor surrealista, Pitxot va publicar Sobre Dalí, en què parlava del seu amic més enllà de les “disfresses que utilitzava en les seves aparicions públiques. Dalí sempre es disfressava de Dalí”, va assegurar en la presentació.

Nascut en una família de tradició artística, en la qual no faltaven els poetes, músics i pintors, Pitxot, que ja havia exposat a Sant Sebastià, Madrid o Barcelona les seves obres realistes d'arrel expressionista, s'instal·la definitivament a Cadaqués el 1966 a la península del Sortell, un tros de terra al costa del mar que havia adquirit la seva àvia anys abans. En aquest entorn, com una cosa lògica, gira els ulls cap al que l’envolta, sobretot, les pedres que formen el paisatge del cap de Creus, i de platges com la de sa Conca, i comença a desenvolupar una pintura personal en què aquestes roques acaben adoptant visions anamòrfiques i antropomorfes; unes pintures plenes de personatges petris que s'assemblen a herois i déus o al mateix pintor en més d'un autoretrat. Un microcosmos multicolor, inundat del blau mediterrani, del mar i del cel, d'aquesta part de la costa catalana, va poder veure's a La memòria del temps, la seva última exposició a Barcelona, oberta el maig del 2014, on es va poder veure com abans de pintar, Pitxot creava una espècie d'escultures pètries que després portava sobre el llenç. “No van tenir mai la missió d'escultures. Les vaig concebre com a objectes per a la contemplació, com a maniquí per a la meva inspiració. No hi ha res tan sòlid i permanent com les pedres… de vegades fins i tot em sorprèn la manera com aquestes acumulacions aguanten només amb petits trossos de filferro”, va assegurar.

‘Noia a la finestra’

Actiu i incansable admirador del seu íntim amic no es perdia cap exposició al museu de Figueres per explicar les seves experiències i vivències passades. Va ser el mestre de cerimònies el setembre del 2014 durant la presentació del retorn d’Anna Maria, la germana de Dalí. Ho va ser quan el Reina Sofía de Madrid va cedir la famosa obra Noia a la finestra al museu gironí per celebrar els 40 anys de la seva inauguració. “L'obra és una vella coneguda, ja que va ser un regal de noces de Dalí al seu amic Eduard Marquina Pitxot, el meu oncle. He menjat molts anys al seu costat a la casa on vivien del carrer Barquillo cantonada plaça del Rei de Madrid”, va explicar. Quan el 1988 la seva família la va vendre al Museu d’Art Contemporani, va recordar: “El meu cosí Lluís li va preguntar a Dalí què li semblava i va dir que no es preocupés perquè els regals es fan perquè siguin útils”. Davant de l'obra, Pitxot va identificar els racons que apareixen a la pintura: “No pot ser més Cadaqués del que és. La casa és a la platja des Llaner, on els Dalí estiuejaven, i al davant s’hi pot veure la platja de ses Oliveres”, va enumerar, després de confessar que, no obstant això, la cosa que més li agradava era contemplar-la “per les formes exuberants, tan rodones i pictòriques d’Anna Maria”.

L'exposició de Cadaqués, deu ser per l’esbojarrat vent de tramuntana, o per considerar-se un últim homenatge al seu recent fill predilecte, ha complert amb l'agenda marcada i ha obert les portes amb tota normalitat. Les seves pedres, els seus mars i cels blaus seguien ahir brillant malgrat que sigui un dia trist.