El Suprem anul·la la norma que fixa les ajudes a ONG d’acció social

El Tribunal Suprem ha anul·lat el reial decret del juliol del 2013 pel qual el Govern espanyol va regular la concessió de subvencions a les ONG d'àmbit estatal. La sala contenciosa ha estimat el recurs contra aquesta norma que va presentar la Generalitat de Catalunya, que considerava que el decret envaïa la competència exclusiva que té el Govern en matèria d'assistència i serveis socials. Malgrat que l'advocat de l'Estat va demanar al Suprem que si anul·lava el decret ho fes només per a Catalunya, els jutges també han desestimat aquesta petició perquè el decret afecta tot el territori nacional.

El tribunal argumenta que la competència en matèria d'assistència social és "competència exclusiva” de les comunitats autònomes que hagin assumit aquesta competència en el seu Estatut d'Autonomia, com és el cas de Catalunya. El reial decret ara anul·lat estableix les regles per a la concessió de subvencions a les anomenades entitats del tercer sector (com ONG i altres entitats privades sense ànim de lucre i que duen a terme activitats d'interès general) d'àmbit estatal col·laboradores amb la Secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat. Però, segons el Suprem, l'Estat no té cap competència que l'habiliti per regular la concessió de subvencions del tercer sector d'acció social.

El tribunal cita la doctrina establerta pel Constitucional el 1992 segons la qual la intervenció estatal s'ha de fer de manera genèrica o global i els fons s'han d'integrar com un recurs que nodreix la hisenda autonòmica, consignant-se en els pressupostos generals de l'Estat com a transferències corrents a les comunitats autònomes perquè els fons quedin “territorialitzats”. El Suprem indica que per més lax que sigui el criteri d'interpretació de l'article 149 de la Constitució (que regula les matèries de competència exclusiva de l'Estat) “no pot regular les subvencions” en els termes que fa el reial decret recorregut mitjançant l'atribució a unes entitats privades considerades “entitats col·laboradores”.

“Hem d'insistir que es tracta d'entitats privades, que es troben, sigui quina sigui la concepció sobre la tipologia dels ens públics seguida, extramurs de l'organització i el funcionament de les administracions públiques, i que no contribueixen ni afecten l'objectiu esmentat de garantir als administrats aquest tractament comú”, diu la sentència.