Brussel·les demana dades a Espanya sobre tractes fiscals privilegiats

La Comissió Europea té dubtes sobre alguns dels vestits fiscals a mida que ofereixen la major part dels països europeus. Brussel·les ha demanat aquest dilluns informació addicional a 15 estats membres, entre els quals Espanya, sobre els marcs preferencials que donen a les grans empreses per alleujar la seva factura fiscal. La iniciativa pretén aclarir si aquestes decisions fiscals anticipades (tax rulings en la denominació en anglès) constitueixen ajudes d'Estat incompatibles amb les regles europees de competència.

La decisió implica que l'Executiu comunitari té ara pràcticament tots els estats membres sota la lupa. La comissària de Competència, Margrethe Vestager, ha sol·licitat informació a Àustria, Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Lituània, Portugal, Romania, Eslovàquia i Suècia. Prèviament s'havien demanat explicacions a Xipre, Irlanda, Luxemburg, Malta, Holanda i el Regne Unit.

Tot i que la Comissió no ofereix detalls sobre quants acords dubtosos té cada país ni a quines empreses afecten, fonts comunitàries parlen d'una mitjana d'entre cinc i deu decisions fiscals anticipades per cada estat membre. Tots són per a grans empreses. “Volem analitzar-ho acuradament per esbrinar si els estats membres fan servir aquestes decisions per donar a les companyies avantatges fiscals selectius que vulnerin les regles d'ajudes d'Estat”, ha assegurat Vestager en un comunicat.

Un segon pas

Las revelacions del cas Luxleaks, una investigació periodística que va treure a la llum uns 400 acords fiscals de les autoritats luxemburgueses amb grans firmes per reduir al mínim la seva tributació a Luxemburg, va impulsar Brussel·les a investigar la competència fiscal entre països. A finals de l'any passat Vestager va demanar als 28 estats membres la llista de tots els acords preferencials que oferissin a les empreses per tributar als seus països. Arran d'aquesta primera informació subministrada, Brussel·les demana dades addicionals a 15 governs.

Només dos estats –Polònia i Estònia– s'han negat a proporcionar aquestes dades emparant-se en el secret fiscal. La Comissió els dóna ara un mes perquè enviïn la informació fiscal. Si no ho fan, els obrirà procediment. També ho farà amb els 15 països als quals s'ha dirigit aquest dilluns si de la informació addicional que subministrin se'n dedueix que aquests marcs fiscals donen a les empreses concernides un avantatge fiscal que discrimina la resta.

Després d'anys sense aixecar la veu sobre aquestes pràctiques fiscals agressives, l'Executiu comunitari ha decidit pressionar els estats membres perquè facin públics els acords opacs. La majoria dels governs europeus ofereixen a les multinacionals vestits a mida que redueixen considerablement les seves factures fiscals. D'aquesta manera els estats intenten evitar que les companyies traslladin els seus beneficis a altres jurisdiccions més avantatjoses, una cosa que acaben fent en molts casos. La pressió comença a fer efecte: Amazon pagarà l'impost de societats als països europeus on opera, no només a Luxemburg com fins ara.

Més enllà d'aquesta anàlisi preliminar, que no prejutja si es trobarà alguna cosa irregular, l'Executiu comunitari té cinc investigacions formals obertes per possibles ajudes públiques il·legals. Competència investiga Apple a Irlanda, Starbucks a Holanda i la branca financera de Fiat a Luxemburg. En aquest mateix país s'indaguen també les pràctiques d'Amazon i, amb caràcter més general, tot el sistema fiscal per a les grans companyies a Bèlgica.