Alvar Aalto, l’arquitecte de les majories

La prova que la feina d'un arquitecte o creador segueix viva és que es continuï comercialitzant. En aquest cas el finlandès Alvar Aalto (1898-1976) segueix molt viu, perquè la majoria dels seus mobles i dissenys es continuen venent malgrat que els va realitzar fa dècades. Per exemple, un dels seus mobles, el tamboret 60, format per un seient rodó i tres potes, creat el 1933, considerat una de les fites del desenvolupament del mobiliari modern, es ven a tot el món en una multinacional del moble sueca, amb la diferència que en comptes de tres potes el tamboret en té quatre, per allò, segurament, dels drets d'autor. A partir de 350 obres, entre maquetes i plànols d'edificis, però, sobretot, mobles, llums i objectes creats per Aalto, la retrospectiva Alvar Aalto (1898-1976). Arquitectura orgànica, art i disseny organitzada a CaixaForum Barcelona repassa la figura d'aquest arquitecte símbol de la modernitat i la senzillesa; que va crear edificis i objectes quotidians fabricats de manera industrial, però carregats de valor artístic, no per a una minoria sinó per a tot tipus de públics i butxaques.

Comissariada per Jochen Eisenbrand del Vitra Design Museum, d'on provenen moltes de les peces, el Museu Alvar Aalto de Finlàndia i l'Obra Social de La Caixa, l'exposició repassa l'evolució creativa, des dels seus primers encàrrecs –curiosament esglésies–, a partir de trenta del mig miler de projectes que va arribar a realitzar en la seva vida professional, sobretot, a la seva Finlàndia natal, però també (gairebé un centenar) en altres 18 països. Cap a Espanya.

Alguns dels seus centres culturals, cases privades, pavellons de fires, oficines o cases es mostren com si es tractés d'un estudi, amb els seus plànols col·locats en calaixos que es poden obrir i tancar per completar el que mostren les maquetes i les imatges que decoren la sala. De la seva primera època és una de les seves obres més conegudes, el sanatori de tuberculosi de Paimio, situat a 150 quilòmetres d'Hèlsinki, on va crear el 1933 el primer ascensor de vidre del món, per aconseguir que la naturalesa entrés en aquell hospital, i tingués un efecte terapèutic, tal com es pot comprovar en una enorme pantalla de vídeo. La reproducció d'una de les habitacions del sanatori permet veure com la naturalesa traspassa els murs, en el color verd de les parets i les formes arrodonides del mobiliari que recorden troncs d'arbres.

Però el que més crida l'atenció és la sala dedicada als seus mobles, unes peces que podrien estar en l'habitatge de qualsevol de nosaltres –si els poguéssim pagar–. Les seves cadires i butaques de fusta laminada que adopten formes capritxoses i en què no es percep la unió de les peces, com si fossin Balenciagas de la fusteria. També es poden veure les potes en forma de L que va inventar per muntar-se en cadires, taules i tamborets, que Aalto considerava la germana petita de la columna arquitectònica. Del sostre en pengen una vintena dels seus llums en què queda clara la seva preocupació per la llum i es percep una de les característiques dels dissenyadors nòrdics: que la bombeta no es vegi, just el contrari del que passa als dissenys del sud europeu, segons va destacar Mateo Kries, director del museu Vitra. Entre bols i gots de vidre, destaca la peça més coneguda d'Aalto, el seu gerro Savoy, creat el 1936 i considerat l'epítom del disseny orgànic finlandès, que es continua produint i del qual es pot veure el motlle de fusta. Aalto va crear el 1935 l'empresa Artek, que continua venent mobles, dissenys i llums.

La mostra es completa amb imatges actuals d'Armin Linke dels edificis d'Aalto, en què es pot veure que l'arquitecte va crear gesamtkunstwerke, "obres d'art totals", dissenyant fins als mínims detalls, com els grans lucernaris de la biblioteca de Viborg que permeten que la llum natural ho inundi tot.

Per la seva preocupació per la naturalesa no ha de sorprendre que durant el seu viatge a Barcelona del 1951 –tal com es pot veure al final de l'exposició en un àmbit creat per Enric Granell– el finlandès descobrís Gaudí, l'obra del qual traspua naturalesa. En una imatge que va publicar la premsa de l'època apareix fotografiat al Park Güell. Però també se'l veu en una altra assegut en una graderia de la Monumental veient una correguda de toros, que segur que tampoc va oblidar. Després va viatjar a l'Alhambra de Granada, “un estímul arquitectònic”, i Madrid, on es va negar a entrar a El Escorial perquè no es volia contaminar de la seva monumentalitat. La seva visita no va passar desapercebuda perquè va servir d'estímul per recuperar l'avantguarda arquitectònica que la Guerra Civil va truncar. El 1952 es va crear el Grup R.

Un vídeo de YouTube converteix Aalto en un dels autors més populars. En un tutorial s'explica com convertir el famós tamboret de quatre potes d'Ikea, en un de tres, per la qual cosa tothom pot tenir el tamboret 60 per menys de 10 euros.